Xipre, la Merkel i l’enganyifa d’europa

22 març Xipre, la Merkel i l’enganyifa d’europa

Els fets que hem viscut aquesta setmana ens han confirmat que Alemanya, l’altra temps gran locomotora del creixement i l’abanderadajunt a França d’una idea d’europa que ara es troba a faltar, continua pilotant amb ma ferma la ruta de la sortida d’una crisi que ens venen com a sistèmica i que s’acabarà simplement quan els bancs de la Merkel hagin cobrat els préstecs amb els que el sub d’europa varen inflar la bombolla econòmica i s’hagin tret de sobre el deute porqueria dels PIGS. Merkel es massa Merkel i el Busdesbank massa Bundes per un BCE de fireta.

Però també ens ha deixat altres dues notícies que hauríem de sotmetre a l’anàlisi profund. La primera la sorpresa de que dins la UE existeixen paradisos fiscals com ara Xipre, Gibraltar o Luxemburg a on s’amaga el gran capital que ara ens faria falta per aixecar el cap, massa sovint de procedència por respectable, que especula contra l’euro i s’amaga davant l’ofec de les empreses per la manca de liquiditat que ells mateixos provoquen i la segona, el fet que ciutadans d’un país puguin ser corresponsables de les disbauxes d’uns governants corruptes i dels negocis errats d’una banca rescatada amb el diners de tots, amb els seus propis estalvis. Al·lucinant!.

Greu és el primer, que ens porta a la certesa que el naixement de l’euro es va fer amb la punta de la fava i el que va enganyar menys durant el procés per establir el canvi respecte a la pròpia moneda el varen considerar com el tonto de la pel·lícula i greu el segon perquè en comptes de fer pagar a qui realment ha provocat el problema, el sistema financer, se’ls inunda amb quantitats ingents d’euros a tipus de l’1% que en comptes d’invertir en les empreses serveixen per a comprar deute de països com Espanya a qui ells mateixos fan pujar el diferencial de la prima de risc a vegades pel damunt del 6%, negoci rodó. A més al transformar tots aquests ajuts en deute de tots al fer-la pública, se’ls dona la sortida, al bancs,  que ells no estan estan donant per exemple als estafats per l’estafa de les preferents o del deute subordinat de les caixes o als desnonats per els impagaments de la hipoteca. Hi ha casos de gent desnonada per no poder fer front a la hipoteca, que va invertir els seus estalvis en les preferents convertides en accions de merda a la mateixa entitat bancària que ara els fa fora de casa! Els fan fora per no pagar quan ens han robat els estalvis, Immoral!

Realment el món del poder polític s’ha allunyat tant del poble i s’ha sotmés en un grau extrem al poder econòmic que no valdria la pena ni fer eleccions. Al final fins i tot seria una sort per una Catalunya independent quedar fora d’europa!

El que no entenc es com algú no ha fet una bogeria encara.

Il·lustració d’edp.cat
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

1Comment
  • Fran Justice
    Posted at 07:02h, 30 abril

    Cal doncs, sense necessitat de renegar d’una part important del que hem fet fins ara, posar en marxa un procés de transició que condueixi a revisar conceptes i polítiques, per tal d’acomodar-los a un model de desenvolupament econòmic local més proper al territori i a les persones. Bastir una Nova Economia que actuï “com si les persones importessin”(6) .