Recordant el 23F
4340
post-template-default,single,single-post,postid-4340,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Recordant el 23F

Recordant el 23F

La setmana passada tampoc me’n vaig oblidar. Cada any des de 1982 commemoro amb un sopar, el fracàs de cop d’Estat d’aquella pila d’integristes vestits de militars que creien que consumir la llibertat en grans dosis ens feia mal i protegir-nos de la decadència comunista i el llibertinatge amb 40 anys més de dictadura, era el seu deure sagrat (sacrosanto, en diuen ells).

Més o menys com passa ara alguns uniformats de poc cervell i cap calent tenen una dèria especial en treure els tancs a passejar, en el 1981, els Milans, Armada i Tejeros de torn, per carregar-se un Estat acabat de nèixer del que no els agradava ni el disseny ni el tarannà i preservar les esències d’una Espanya de NO-DO en blan i negre, “Una Grande y Libre” i ara curiosament, issant la mateixa Constitución que atacaven i fent-la servir de bandera, en el moment que els catalans volem votar ser un Estat independent, apel·len a l’article núm 8 i al delicte de sedició. Volen treure’s el “mono” si o si, de veure’s damunt d’un tanc desfilant pel Passeig de Gràcia a toc de corneta, que hi farem, és la seva il·lusió!.

Ahir vaig veure Les flors de Harrison una pel·lícula excel·lent que us recomano, a on es relata la cruesa de la guerra ètnica dels Balcans centrat en el paper d’un grup de corresponsals de guerra. La imatge del ex tinent Coronel Tejero pistola en mà no s’hauria de repetir mai més, els tics, filosofies i pensaments que la varen provocar tampoc, perquè una cosa porta a l’altra. Potser si quan algun d’aquests treiés els peus del test fent declaracions fora de mida se li fotés un bon paquet i anés de pet a la presó anirien més en compte, qui sap. Fem memòria no deixem de recordar-ho mai.

De moment ja no ens enlluernem cantant himnes encarcarats abans de començar cada dia l’escola, alguna cosa hi hem guanyat tot i que amb el Wert ……

Il·lustració d’edp.cat

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment