Espanya, país tòxic

17 març Espanya, país tòxic

Si l’àvia Lluïsa fos la ministra d’Economia i Hisenda del regne d’Espanya ja faria anys que hauria agafat el seu petit bloc d’espiral i aquell llapis Staedler groc i negre del número 2 que havia reduït a la mínima expressió de tant passar-lo per la maquineta i llepant-lo de la punta, equivalent de prémer el botó d’engegar l’iPad avui en dia,  s’hagués posat a fer sumes i restes com una desesperada fins a quadrar el pressupost. És el que han fet tota la vida les economies de la casa, no estirar més el braç que la màniga i a més deixar uns quants duros en un racó per quan vinguin maldades. A Espanya des de que ens varen fer creure que jugàvem a la primera divisió amb els calers que ens deixava Alemanya, la llibreta s’ha endreçat en un calaix fins el punt que el nostre deute ha arribat quasi al nivell de la producció de riquesa d’un any sencer, un 90,5% del PIBAquesta casa és una ruïna, un producte tòxic.

L’any passat la comptabilitat nacional reflectia que el deute de les Administracions s’havia enfilat fins els 905.000M€ tot un rècord històric de les sèries estadístiques i un marró de dimensions considerables, perquè aquest deute, companys és inabastable, no és pot pagar. De les responsabilitats dels tres nivells d’administració en la desfeta no en parlarem ara, ja ho fa el ministre Montoro quan surt per la tele i ens deixa anar el monòleg de l’absurd digne dels millors temps del Tip i Coll. Ens diu que Espanya se’n està sortint, més o menys com la Salgado 5 anys enrera amb els brots verds i les verdolagues.

Quatre dades que a vegades ens passen per alt i que val la pena remarcar perquè en siguem conscients de la dimensió de la tragèdia:

  • Els operadors estatals el Core Funcionarial del poder hispànic veritables responsables de que Espanya en ple S XXI tingui l’estructura que té, AENA, ADIF o RENFE, acumulen un deute total de 33.150M€. Ells son els responsables entre d’altres coses, de la gestió del serveis i de projectar les infraestructures, Aeroports, AVE’s, corredors ferroviaris, etc. que fan que un país sigui o no eficient, no és el cas d’Espanya per cert.
  • El desastre del Sistema Financer, dissenyat també per a major glòria d’una capital, Madrid, que per collons volen que sigui important a nivell mundial, fins el dia d’avui porta uns 170.000M€ entre ajudes, avals o les injeccions del BE recollits en el FROB per a reflotar entre d’altres a Bankia que se’n du la major part, amb 60.500M€, ben bé el mateix que ha passat a Islàndia.
  • La dotació al Fons de Proveïdors per fer front a factures no pagades principalment a petites empreses i autònoms va ser de 27.500M€.
  • La despesa compromesa en armament pel Ministeri de Defensa en diferents venciments fins el 2024 per protegir-nos d’Andorra o Gibraltar, altres 32.000M€.
  • El pressupost de despesa de Ministeris amb competències transferides, Educació i Sanitat entre d’altres, 6.250M€.
  • El pagament del deute representa un 22,7% del total del nostre PIB per damunt dels 220.000M€.
  • Val la pena que seguim?.

A la meva àvia si veiés en la seva llibreta uns números com aquests, s’hauria arremangat la faldilla fins les cuixes i hauria sortit corrents a peu sense parar fins arribar a França com varen fer ella i els seus pares en esclatar la Guerra Civil, tot i que ara amb això de la UE no li hauria servit de res fugir, la veritable bogeria del que ens està passant la estem començant a conèixer ara.

I després ens vindran amb les collonades de la despesa de les nostres ambaixades, que ens prenen per imbècils o què?.

Il·lustració d’edp.cat
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.