El pitjor enemic, la impaciència

23 març El pitjor enemic, la impaciència

Si algú cinc anys enrera ens hagués dit que en l’actualitat els catalans tindríem la independència a tocar de la punta dels dits l’haguéssim titllat d’il·luminat, babau o somnia truites, i en canvi és a on som ara. La gran empenta del 11S2012 va encendre un moviment imparable, que només podem malbaratar nosaltres, per impaciència, volent accelerar el pas quan no toca i equivocant-nos.

Ens agradi o no hi han un munt de prèvies que hem de fer, que son irrenunciables i imprescindibles per avançar. La primera i més important és deixar-nos de collonades partidistes i estar pel que toca tots a una i sense vacil·lar ni un instant, ja vindrà el moment del debat quan siguem un país independent, ara, com deia el Pujol, ara no toca. La segona entendre que tot aquest procés sense l’aval internacional no tindrà èxit, és impossible d’abastar i no s’aconseguirà en dues setmanes. La tercera és assegurar la subsistència del dia a dia, fer front als compromisos pagant metges, policies i mestres i fugir de l’ofeg econòmic i això ara per ara només es pot fer negociant amb Espanya, ja ens arribarà l’hora i la possibilitat de fer la nostra.

Son molts els qui no volen que els catalans ens pronunciem sobre el nostre futur i molts també els qui estant-ne a favor son partidaris de romandre dins a Espanya proposant fórmules utòpiques d’escàs futur, només faltaria ara que els que estem per constituir Catalunya en un nou estat ens entestéssim en un ritme que no toca. Hem de tenir molt clar tots plegats que MOLTA gent important s’hi està jugant el propi futur personal i la credibilitat treballant a primera línia però també en l’ombra, en silenci i de manera anònima perquè el que hem posat en marxa arribi a bon port, fem-los una mica de confiança!

El principal aval de que les coses s’estan fent bé ens el dona que partits tant distants ideològicament com CiU i ERC s’han posat d’acord per a donar estabilitat al cap de la Generalitat, tant de bo el PSC i ICV hi fossin també, però el fet que una hipotètica marxa enrera del procés tal i com s’està en l’interès de grups mediàtics significaria no solament la mort política d’Artur Mas si no també la de CiU i probablement d’ERC i l’Oriol Junqueras, és el que ens ha de donar a tots la tranquil·litat que a vegades ens falta.

Anar més depresa no significa arribar més d’hora ans el contrari probablement deixant coses imprescindibles per abans de la consulta. Que no sigui per una vegada que ho tenim tant a prop en 300 anys aquesta impaciència tant nostra ens faci cagar-la!

I que el Duran digui el que li doni la gana, per ell farà.

Il·lustració d’edp.cat
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

2 Comments
  • Jaume
    Posted at 20:33h, 23 març

    Sense pressa però sense pausa. Vigilant els atacs externs i els cavalls de Troia. Si es posen tan nerviossos és que anem bé. Cal cohesió i una mica de confiança a la gent que està en primera línia com bé dius.

    • admin
      Posted at 20:39h, 23 març

      Hola Jaume.

      Si, sembla com si després de 300 anys ho volèssim tot per ahir! Hi ha molta gent treballant que mereix confiança i jo els hi penso donar!

      Gràcies per participar en el blog.