28 març De paradisos fiscals i cases de putes …
Al final, se’ls va aparèixer la Verge!. Les eminents autoritats econòmiques europees han descobert fa un parell de setmanes que Xipre, la petita illa mediterrània de poc més d’un milió d’habitants era, el que en l’argot es coneix com un paradís fiscal!. Ni els va fer malpensar que de fa més de 10 anys, el 70% de la seva economia es basés en l’activitat bancària ni que el flux de capitals no massa clars que els arrivaven des de can Putin i la resta d’europa a cabassos, s’emblanquinessin allà tal com fan amb les façanes minimalistes i pulcres dels poblets que acullen la segona font d’ingressos de la illa, el turisme.
Els malpensats com jo ens preguntem el perquè ara i no deu anys enrera, o perquè Xipre i no Gibraltar, Mónaco, Liechenstein, Luxemburg, Andorra, Malta, l’Illa de Man o de Jersey, el Vaticà, San Marino o la oficialitzada, intocable i inabastable Suïssa a on amb el 10% dels diners que les grans multinacionals i dels amos del crim organitzat hi tenen dipositats càmeres d’alta seguretat no hauríem de suportar ni retallades ni desnonaments ni cap altre episodi del drama social que estem vivint en l’actualitat.
De cop a l’FMI, l’OCDE, el BCE o la Comisió Europea i els Bundes, bank, rat, etc. els ha entrat la consciència luterana o han volgut donar un escarment al personal i qui ha pagat els plats trencats ha estat Xipre?, i tots els altres què?. Amb els paradisos fiscals passa com amb les cases de putes, son il·legals, tothom les coneix i les tolera fins que algú li ve un atac de moral i les denuncia a la Guàrdia Civil perquè una nit no els hi han deixat entrar, és aquest el cas de Xipre?
Il·lustració d’edp.cat
No Comments