Soliloquis amb en Cheewby

27 gen. Soliloquis amb en Cheewby

Aquesta matinada sense poder aclucar l’ull he coincidit en el menjador de casa amb el Cheewby, l’amo del castell, un gat negre que ens va regalar la Núria companya de treball, ja fa una pila d’anys. Segons els càlculs que fa la Jordina la meva dona, no sé de on les treu aquestes coses, cada any d’un gat equival a set dels nostres i per tant en Cheewby deu passar folgadament del segle ja que en té més de setze, és més vell que l’anar a peu!.

Mentre em posava a la boca una galeta de mill tot esperant que em retornés la clapera, he posat la tele en una d’aquelles re-emissions d’una tertúlia sobre el tema de moda, el Bárcenas, el malparit corrupte ex tresorer del PP. Quan a cap d’una estona ha sortit el Vidal Quadres Gola Profunda a escena, opinant sobre la qüestió, ens hem mirat el meu gat i jo i hem decidit canviar de cadena no fos cas que ens convertíssim en insomnes per la resta dels nostres dies. A aquelles hores o mires això, o jugues al bingo amb Belén Esteban o mires els que encara busquen solucions a les seves penes en els tarots de matinada i hem decidit unànimement ell i jo, apagar el televisor i ben estirats en el sofà intentar agafar la son de nou.

Com que el gat té costum de ben petitó d’estirar-se al damunt del meu pit deixant la seva cara a dos dits de la meva, hem començat a reflexionar sobre això de la corrupció i hem arribat a la conclusió que tot plegat no és un problema ni dels polítics, ni dels financers, ni dels jutges, ni dels advocats, ni dels empresaris, sino que la societat, tota ella, està corrupte. Mirant-lo fixament als petits ulls verds tancant-se i obrint-se lentament li he preguntat al Cheewby que hauria fet ell si hagués estat en el lloc dels Bàrcenas, Fabra, Undargarin, Pallarols, Roldan i tants d’altres, quin hagués estat el seu comportament si realment hagués tingut l’oportunitat de ficar ma a la caixa, cobrar una comissió milionària o ser partícip d’algun negoci brut com els del gendre del rei, però el molt cabró amb un remeu d’aquells que ens fa quan vol que li rasquin les orelles ha fugit d’estudi. M’he quedat amb el dubte de saber si el malparit del gat també és un corrupte en potència o a la seva edat ja no està per aquestes hòsties.

Som honestos perquè no hem tingut oportunitat de deixar de ser-ho o dins de les possibilitats de cada un fem el mateix que tota aquesta colla? Amb el ressò de la mateixa pregunta repetint-se cada cop més esmorteïda i difuminada pel meu cap m’he clapat sense trobar la resposta.

En el futur Estat Català, la honestedat ha d’ésser una de les nostres ensenyes si no no val la pena ni començar.

Il·lustració d’edp.cat

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

1Comment
  • Iris Padulles Monteagudo via Fb
    Posted at 12:11h, 17 febrer

    El que dius dels gats, jo no se si es veritat,la meva va viure 17 anys.Felicitats per els teus escrits m´agraden molt.