La gàbia constitucional

12 gen La gàbia constitucional

Si Catalunya fos Extremadura o Andalusia ja faria una pila d’anys que seríem independents, dit clar i ras. Ho digui o no la Constitució, si des de la presidència d’una o altra Junta el Monago o el Griñán fossin tant insistents amb el tema com ara ho és el president Mas, qui seria capaç de dir que no a deixar-los fotre el camp?. El problema de no ser un forat negre econòmicament parlant, és que crees addicció en els altres i Espanya comença a tenir “mono” de Catalunya.

[one_half]

No és massa difícil entendre que un Estat no vulgui renunciar de bona gana a la moma dels 18.000M€ que cada any els entreguem tots els catalans fent cua al davant de Can Montoro però tampoc ho hauria d’ésser per ells entendre que qui els paga en volés un altra ús més proper, NII, corredor Mediterrani, Rodalies, per exemple o la possibilitat d’administrar-los directament, com ara Euskadi o Navarra, però que es pot esperar d’un país que ni tant sols transigeix en posar un simple distintiu de Catalunya en les nostres matrícules?

[/one_half]

[one_half_last]

“Si Catalunya fos Andalusia o Extremadura ja faria una pila d’anys que seríem independents, dit clar i ras!

[/one_half_last]

Els catalans, criatures curioses i de llengua estranya, endimoniada i complexe, els agraïm la preocupació mostrada per la futura supervivència econòmica d’una Catalunya sobirana, o per l’insistent afany de protegir-nos militarment d’un hipotètic atac d’Andorra, desplaçant cap aquí tancs i tropes o per l’assessorament jurídic sobre el que queda o no queda fora de la legalitat vigent tant a Espanya com Europa tot i que agrairíem més que se’ns pagués el que se’ns deu, s’invertís el que s’han compromès i es permetés discutir en un procés franc, honest i clar el futur de tots plegats, dins o fora d’Espanya, però em temo que no podrà ésser.

La Constitució, gàbia feta de parets de paper a on els catalans hem estat reclosos des de l’inici del procés de transició democràtica ja no és l’aturador suficient que en el seu moment va ser i les respostes a l’exercici del dret d’autodeterminació haurien de superar la constant referència a la legalitat vigent tant a Espanya com a la UE, alguna vegada en comptes de derrotar hauran d’intentar convèncer però cada vegada els queden menys oportunitats!

Il·lustració d’edp.cat
admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

2 Comments
  • admin
    Posted at 01:49h, 13 gener

    Si potser abans podria ser cert, però actualment l’aportació econòmica és fonamental. Triar entre un que aporta 18000M€ a uns altres que se’ls fonen sense cap profit, fins i tot els espanyols ho tindrien clar.

    Salut i € Jaume i gràcies per participar en el bloc.

  • Jaume
    Posted at 01:21h, 13 gener

    No ho tinc clar. El concepte espanyol de posessió és preindustrial. La posessió és per a lluir-la i no per a treure un rendiment.
    Vull dir que evidentment no volen que marxi Catalunya per la qüestió dels calés però si fossim pobres tampoc no ho voldrien.
    Mirem per exemple la seva història. Les riqueses d’Amèrica les van malbaratar en sumptuositats (com l’Escorial per exemple) i no en inversions de futur (igual que han fet ara amb els fons europeus…i els diners catalans). O, més clar encara, en la darrera guerra espanyola, la de Sidi Ifni, on es vam embarcar en una guerra per a defensar un posessió d’un tros de dessert que no els aportava res més enllà d’una reminiscència imperial.