Cómo están ustedes?

19 nov. Cómo están ustedes?

Ahir, en homenatge al gran pallasso Miliki, referent infantil de millers de nens d’aquest país els anys 70 i 80, a TV3, la nostra, varem assistir a la funció d’un espectacle de circ que em va fer posar els pèls de punta pensant quina classe de dirigents tenim. No tots es varen comportar com si estesin fent un monòleg del Club de la Comèdia, però uns quants d’ells s’hi podrien ben dedicar, altra cosa es si farien prou gràcia a l’auditori per a guanyar-se la vida amb aquestes coses que ja serien figues d’una altra panera.

“Habia una vez, un circo” començava la lletra de la cançó que ens anunciava que Gabi, Fofó, Miliki i Fofito (L’amo de la SextaTV encara feia l’EGB en calça curta per aquests temps), eren a punt a l’altra banda de la pantalla del televisor en blanc i negre, aquest cop però els que ens hi esperaven, en color i HD, eren Pere Navarro en el paper del Pallasso Tony, trist, maldestre i gamarús, el ploramiques al que no se li enten ni una sola paraula del que ens diu, l’Alfons López Tena, (que bé ens aniria a tots els sobiranistes que un tiu tant intel·ligent com ell es calmés un xic!) en el paper de l’esverat Augusto, corrent com un boig per tota la pista hiperactivament, entorpint tot alló que pot i més, comportant-se talment com un nen de 5 anys, fent posar nerviós al personal i poca cosa més, la Alícia Sánchez Camacho en el paper estel·lar de Penniwise, protagonista de la novel·la de terror d’Stephen King –“IT”– en la seva línia habitual d’espanta-avis-nens-immigrants-i-de tot el que belluga i mentint tant com li permet la neurona que encara li queda i parlo en singular, eh! i l’Albert Rivera fent el rol de Clown, el malcarat i emprenyat Cara Blanca/Pierrot, que sembla el més llest de la classe però al final és qui se’n emporta totes les hòsties.

Val a dir que de tot plegat deixaré de banda al President Artur Mas, a l’Oriol Junqueras i al Joan Herrera, que al marge de la meva afinitat amb l’un o l’altre, cada un tocant la seva partitura, seriosa i respectuosament, sense interrompre els demés, argumentant les seves idees totes molt diferents dels altres, varen aconseguir donar un nivell a una ocasió tant important com la d’explicar-nos el que se’ns presenta el proper 25N, que jo personalment els agraeixo i pel que he anat llegint aquest matí, molta altra gent també.

Ens quedarà ara el debat a tres en el plató a sota zero del Josep Cuní, del que n’espero treure’n molt més, perquè si ahir hi havien matisos sobre els candidats, amb el que hi ha unanimitat és en lo malament que ho va fer el Ramón Pellicer. Per una altra ocasió deixeu que faci el Telenotícies, us ho agrairà molta gent i jo el primer.

Il·lustració d’edp.cat

 

 

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.