Espanya està en venda. A partir d’ahir qualsevol amb 500.000,00€ a la butxaca i amb ganes de gastar-se’ls pot adquirir un immoble a Espanya amb pàrquing, traster i permís de residència. També ho pot aconseguir comprant dos milions d’euros de deute del Regne del Mataelefants o invertint en un projecte empresarial, ja sigui nou o adquirint-ne un qualsevol dels milers que pengen per les orelles i que estan a punt de tancar. S’accepten ofertes!
De fet no fan res que no hagin fet abans, ja es varen vendre l’ànima els de la Comunidad amb la Esperanza al cap davant per enquibir amb fòrceps el projecte d’Euro Vegas de l’Adelsson que a hores d’ara no se si s’acabarà construint o no, abaixant-se els pantalons més avall dels turmells, saltant-se el compliment de lleis i normes, fent del complexe lúdic i recreatiu i oasi de la transgressió i l’explotació laboral.
És de suposar, penso innocent de mi, que la procedència dels diners que vindran per a comprar el litoral i les places més llamineres de grans ciutats com Madrid o Barcelona serà investigat com no va passar abans amb l’amnistia fiscal, que no sigui que intentant d’arreglar-ne una acabin omplint el país de capos mafiosos com ja ha estat passant els darrers anys sense tantes facilitats.
A mi no em sembla pas malament és una manera com qualsevol altra de fer caixa, però porten tants anys tocant els ous amb la cosa d’Espanya que sobte que ara li posin preu!
Il·lustració d’edp.cat
Que Espanya no reconegui la DUI com a mitjà per a constituïr CAP poble en Estat deu voler dir que no reconeixen els EUA d’Obama? els hi hauríem de preguntar! #finslapolladespanya @edp
Segurament, si avui Aznar hagués de passar el relleu del lideratge del govern i del seu partit no triaria Mariano Rajoy, antes muerto que sencillo!. Ho va deixar ben clar l’altra dia en una entrevista en Prime-Time a A3 amb la parafernàlia d’un president de govern en actiu i davant l’expectant audiència, va deixar prou clar que aquest PP no és el que ell volia per Espanya i el seu president tampoc, en va fer renúncia de la paternitat ja no és el seu successor.
Porta massa temps en el congelador fent abdominals, saltant de consell d’administració en consell d’administració cobrant una morterada i dictant des de bambalines el que ha d’ésser doctrina per una dreta conservadora que porta anys somniant des de la FAES. Per una Espanya com la d’abans, en blanc i negra, catòlica, apostòlica i romana, a on els marietes no s’hi puguin casar, les dones decidir si avortar o no, els fills dels treballadors triar ni escola, ni universitat ni accés a una justícia universal i gratuïta, mataria si fes falta, com a l’Irak.
Li encén la sang veure com els catalans parlem d’independència des de l’11S2012 i comprovar que no ens han enviat ni un putu tanc, no s’ha fotut a la garjola o afusellat ni al president Mas ni al seu aliat el Jonqueras i per si fora poca broma a les nostres escoles es continua ensenyant en català i onejant la senyera, ara estelada. És per això que si la nació li ho demana de genolls, si Déu en revelació divina li fa veure que la Espanya del banc i negre el necessita, tornarà.
El qui va fotre el país a la merda ara ens diu que l’arreglarà, doncs mira, no se si creure’t!
Il·lustració d’edp.cat
No vull cloure aquest espai d’avui sense rendir un homenatge molt sentit a Georges Moustaky qui m’ha acompanyat durant tota la meva vida fins avui amb les seves cançons i que ho farà més enllà fins que em toqui partir a mi. Cançons com aquesta posen la pell de gallina, o no?
Cada cop que obro la tele espero la imatge del Franco inaugurant algún pantà o alçant la ma com un Click de Famobil en plena Plaza de Oriente. Em sorprèn el subconscient amagat des de fa tants anys que em recorda vestit de calça curta amb davantalet blau i blanc, format en perfecte filera en el pati de l’escola cantant el Cara al Sol. La involució ideològica i política a la que ens estan sotmetent la gent del PP és tant important que fins em fa reviure a contracor un passat al que no m’agradaria tornar. Això no ho podem permetre de cap manera!
En mig del retrocés social que per obra i gràcia d’una crisi econòmica provocada i amb la coartada de frau Merkel ens ha deixat el ja esquifit estat del benestar amb menys polpa que el turmell d’un pardal, hem de patir les reformes d’un partit que no ha fet res de tot el que va prometre en benefici dels ciutadans, però que en l’aspecte ideològic ha donat corda cap enrera a la màquina del temps i d’un plomall s’ha carregat la Llei de l’avortament, ha promulgat una reforma de la justícia a mida del qui se la pugui pagar i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, carregar amb el descerebrat del ministre Wert com ariet de la FAES contra el model d’escola catalana. Al País Valencià, Illes Balears i la Franja manipulant història i ciència per destruïr la unitat del català com a llengua mentre delegades de govern condecoren membres de la División Azul que en el seu ordenament sagrat juraren fidelitat a Adolf Hitler entre d’altres coses, realment demencial!
Ens queden encare uns quants episodis més per viure i que si no els fem fora abans o marxem nosaltres, ens tocarà patir en tota la seva cruesa. La fi de la Llei que dona marc legal al matrimoni homosexual, la tant repetida com falsa unitat de mercat i la reforma de les pensions son les properes andanades que ens fotaran a la línia de flotació d’un vaixell ja molt tocat mentre l’únic propòsit és el de re-centralitzar.
I aquests son els que ens diuen nazis!
Il·lustració d’edp.cat
Un dels riscos de la clonació és que a algú amb més poc seny que el Sergio Ramos i amb els recursos suficients com per a no mirar prim li surti de la fava replicar José Maria Aznar, el rei o el Bárcenas. Algú es pot imaginar la seu de la FAES plena d’Aznarets petits corrent pasillo amunt i avall talment com barrufets amb bigoti i abdominals desproporcionats? o el rei i les seves rèpliques caçant tots a una elefants de Botswana?. Si el Bàrcenas tot sol s’ha emportat mitja Espanya a Suïssa que no s’hi haurien haver pogut emportar ell i els seus clons? fa venir esgarrifances i tot només de pensar-hi.
Jo, ignorant de mi a diferència dels milers d’investigadors en biogenètica que llegeixen aquest bloc, que en son la majoria, no tinc massa clar si al fer la còpia del cos el registre mental de l’original també es replicaria o no tindria perquè ser així?. I què passaria si es volés fer una còpia de la còpia de la còpia, el codi genètic també mutaria com passava abans amb les cintes de cassette o mantindria fidelitat a l’original?. Seria possible veure un Aznar eco-socialista-progre aferrissat lluitador anti imperialista i anti Bush? o fan del Barça i del Guardiola? o homosexual? fins i tot un Aznar independentista brandant l’estelada al davant de la mani del 11S2013 i cridant en català en la intimitat, IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!. Ens podríem trobar amb un Rei republicà? o com que els borbons pel general son de bragueta fluixa per cada clon reial s’hauria de clonar també una Corina? com es sol·lucionaria lo del numeral del monarca, Joan Carles 1er, Joan Carles 2on, Jona Carles 3er …..?
Buff no ho sé pas, posats a imaginar però perquè no invertim la morterada que ens faran pagar pel Neymar en clonar onze vegades a Messi i fem un equip de llegenda per una pila d’anys!
Il·lustració d’edp.cat
El parlament aragonès, format majoritàriament per lingüistes de reconegut prestigi mundial (!!??), han decidit en reunió solemne que a partir de les 00:00 del dimecres passat, interessant la precisió horària, el català que es parlava a la Franja, el que abans despectivament en deien Chapurriau, s’anomeni LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) a més també n’han fet nèixer una altra que han anomenat LAPAPYP (Lengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenques i Prepirinenques) com que s’han deixat per definir la resta de la parla i per no deixar de banda les ganes de fer el ridícul que han demostrat, algú ja els ha proposat LAPOLLA (Llengua Aragonesa Pròpia de Otros Lindos Lugares de Aragón), però amb dues llengues noves ja s’havien passat del cupo setmanal.
La relació curiosa dels espanyols en general i del PP en particular amb el català és comparable a la dels vampirs amb la llum solar, les cabeces d’alls o les estaques de roure, sembla com si conviure amb una llengua mil·lenària els provoqués algún tipus de alèrgia, mortal de necessitat que els obligués per preservar la salut física i mental a perseguir-lo i anorrear-lo amb l’únic propòsit cert de fer-lo desaparèixer, d’exterminar-lo. Algú es podria imaginar el que passaria si a Catalunya a algun il·luminat se li acudís anomenar el castellà LICPEGCO (Llengua Impossada a Catalunya Pels Espanyols Genocides Culturals i Opressors)? ja la tindríem liada!
A aquests genocides de les cultures i de les llengües se’ls ha ficat al cap repetir la tàctica que va fer servir durant 40 llargs anys de dictadura pel seu ideòleg de coixí, el Francisco Franco, però obvien que la reacció de la gent que el parla és inversament i geomètricament proporcional als intents per a sotmetre’ns. Ells com a vampirs i nosaltres com a Gremlins passats per l’aigua, per a fer servir símils de personatges literaris portats al cinema, davant de l’agressió ens multipliquem.
Moltes gràcies gent del PP, amb les vostres collonades en doneu més empenta, feu que cada cop siguem molts més.
Il·lustració d’edp.cat
” Els del PP no haurien de consumir drogues ni barrejar medicaments amb alcohol, després els venen ocurrències com la del LAPAO. Un plat de macarrons els guanya en coeficient d’inteligència! #queenssoudidiotesmacos @edp
Aquesta setmana passada, com solen fer cada dos anys, vaig rebre una trucada que esperava, un venedor de l’Editorial Planeta de la que era client des de feia més de vint-i-cinc anys em demanava dia i hora per passar per casa a presentar-me els novetats d’aquest any. Quan li vaig dir que no calia em va preguntar pels motius i no es va sorprendre gens ni mica en fer evident que era per l’actitud del seu president cap a Catalunya, per la zona de Girona estava rebent moltes negatives com la meva. El pare de Lara i tants altres com ell, va arribar a casa nostra fa molts anys amb una ma al davant i l’altra al darrera i amb esforç, treball i tenacitat va saber aprofitar les oportunitats que Catalunya li oferí i que no van trobar a la seva terra. Molts d’ells agraïts per la porta oberta es varen quedar i els seus fills i nets son ara els que aixecant una estelada criden en les manifestacions de l’onze de Setembre en favor de la independència, en català i en castellà. Pel que sembla això no li va passar al sr. Lara.
No vull que aquest escrit s’interpreti com un crit a boicotejar cap producte o empresa per la manca de respecte vers la meva cultura i la meva llengua, alguns d’ells fins i tot amenaçant con el sr. Lara amb deslocalitzar l’empresa si Catalunya s’independitza o d’altres com Granini, per a negar-se a fer servir el català en l’etiquetatge, si no com una actitud personal d’un simple consumidor cap a empreses que només em volen com a client, a mi això no m’interessa. Els fonaments del màrqueting actual els hauria d’haver ensenyat que les relacions entre una empresa i els qui conformen el seu mercat no incorporen ja només aspectes econòmics i que en les pautes de consum els socials, culturals i relacionals tenen cada cop més a veure en la fidelitat de marca.
Per això i lluny de promoure res faig pública la meva intenció, íntima, personal i intransferible de no consumir absolutament res, ni productes ni serveis, produïts o comercialitzats per empreses que es posicionen obertament en contra dels meus sentiments i creences i que no em respecten com a català. Jo ja no sóc client de cap empresa que menysprei la meva cultura i la meva llengua. Ja no sóc client ni de Planeta, ni de Granini, ni de Coca Cola, ni de Gillette, ni de Henkel, ni de Nestlé …………… ells han fet la seva elecció empresarial i jo com a consumidor la meva.
Aquest post d’avui, per si no us en havieu adonat, està escrit íntegrament en LAPAO en honor a la recent llengua apareguda de la nit al dia a l’Aragó a la zona de la Franja a on abans s’hi parlava català. Per a fer-lo entenidor us enllaço el primer traductor Català-LAPAO que facilitarà de ben segur, la vostra comprensió lectora.
Il·lustració d’edp.cat
Reportatge emès per l’espai Sense Ficció de TV3
” El gran problema de fer-li escratxe a un polític del PP és que al cap de cinc minuts ja tens unes ganes boges d’escratxar-ne un altre! @edp
Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.
La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.
Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.
No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.
Comments
octubre 30, 2010
xavier
Hola Eduard, vaig treballar fa uns 8 anys, a la gasolinera, va esser un mal moment per a mi, sense feina, la dona malalta de cáncer de mama y el meu fill estudian a Barcelona la carrera de farmacia, se me va enganyar a una feina anterior y vaig agafar el que me va sortir, no podia estar sense feina, per el que me venia a sobre.
Ara ja saps qui soc, ja me diras de hon has tret la informacio, jajajajaj
Salutacions.
Amb el pas dels anys he arribat a la conclusió que aquests dos conceptes no tenen res a fer en el joc polític.
Poc importa que un sigui de dretes o d’esquerres, el problema és el tarannà davant les situacions. Ens podem equivocar, però s’ha de saber assumir-ho per poder corregir-lo.
Podem ser “bons” o “dolents” però el pitjor és no ser ni una cosa ni l’altra. Tenir lleis sense aplicar-les o mig aplicades és pitjor que la pitjor de les lleis.
Sempre he cregut que el meu tarranà era més aviat progresista, però prefereixo un conservador prenent decisions a un progresista portat pel corrent.
Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.
Comments