Molto contento d’haver-te conegut, nano

30 ag. Molto contento d’haver-te conegut, nano

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

6 Comments
  • Eduard
    Posted at 19:58h, 29 novembre

    Hola Jaume.

    El tema de l’Ibra amb el Barça ja és una mica recurrent, me´s que res perquè a nosaltres ens va molt bé sense ell i a ell també sense nosaltres. Es va provar i no va funcionar, doncs el que deiem, bon vent l’apreti ….

    Salut i € company

  • Jaume Sans (@Txaumell)
    Posted at 14:23h, 29 novembre

    Ostres!, aquesta entrada em va com l’anell al dit, després de reflexionar com em va anar ahir a classe. Tinc un Ibra a l’aula.A més, tal com vam començar la classe ahir amb una actitud ben passiva de l’alumnat vaig pensar: “sort que no ens juguem cap final!”.

  • jaume Pros
    Posted at 00:33h, 31 agost

    I això que ahir tampoc no va ser un dels millors partits del Barça, però és que juguen de memòria! Se’ls veu tan superiors… Fins i tot Villa sembla que porti tota la vida a can Barça.

    A veure si dura.

    Salutacions

  • admin
    Posted at 22:12h, 30 agost

    Hola Jaume.

    I el resultat d’ahir a sobre li ve a donar la raó altre cop al Guardiola, l’Ibra en aquest equip era totalment prescindible.
    Quina exibició a Santander, a veure si la cosa dura tota la temporada i poder gaudir amb la cara que els queda a els d’Intereconomia, “Punto Pelota” quan el Barça guanya i el RMadrid o empata o perd.

    Salut i € company 😉

  • Jaume Pros
    Posted at 20:51h, 30 agost

    Estic totalment d’acord. Després del fitxatge de Villa, el millor fitxatge d’enguany ha estat el de l’Ibra… pel Milan. I no per l’Ibra, que a mi em segueix semblant un bon jugador (tot i que potser no és el més idoni per l’estil del Barça). Ho dic pel seu representant. De fet, una de les coses pitjors del futbol són els agents dels jugadors. Són vampirs insaciables!

  • Bitacoras.com
    Posted at 16:30h, 30 agost

    Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual……