La Maria

13 maig La Maria

alzheimer2

El passat febrer la Maria ens va deixar després d’una llarga malaltia de molts anys. L’Alzheimer li va recluir una ment d’infant en un cos envellit i gastat que a la fi no va poder resistir-se més al que es preveia com inevitable desenllaç i va col·lapsar.

Fins i tot en els darrers instants  quan s’apropava el moment del traspàs se’ns feia difícil d’acceptar. No estem preparats per afrontar la mort quan ens visita i un fet que hauria de ser una part més de la vida i per tant afrontat amb tota normalitat, es converteix en un episodi traumàtic, obscur i engoixant.

Potser hi ajudaria el fet de privar a la persona que estimes d’una agonia innecessària i cruel que difícilment es pot justificar. Si els que en vida han procurat per la salut del malalt en aquest últim acte estesin predisposats a ajudar i a no fer-ho encare més difícil del que ja és, potser el tràngol per a tots seria molt més fàcil d’acceptar.

No he entès mai el perquè, sota un concepte de Déu estrany, se li nega a un moribund una pau que tant ell com la família necessita, com per sobre del deure de privar del sofriment a qui agonitza i el desig de no veure patir a una persona que t’estimes, massa sovint preval una suposada ètica del metge al bon morir d’un malalt.

La Maria va morir després de cinc llargs dies de patiment, en mig de la impotència de tots nosaltres i la manca de caritat d’un doctor al que en vida la Maria idolatrava i que li va imposar, perquè li va donar la gana, la fi d’una mort indigne per un ésser humà.

Coses així no haurien de passar mai.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.