El país de la puta misèria

16 maig El país de la puta misèria

Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L’FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha tocat “la grossa” de la retallada han estat els de sempre, funcionaris, pensionistes, famílies i treballadors en general. De cop, lluny d’estar jugant a la Champions  econòmica ens hem trobat disputant-nos el play-off per a no baixar amb Grècia, Itàlia, Irlanda i Portugal. El país sencer en la puta misèria.

I era tan clar que qui havia de rebre la garrotada no serien ni els banquers ni financers que son els que ho han emmerdat tot plegat, amb l’ajut i col·laboració necessària d’uns polítics de pega, que ja ni ens estranya.

El que fa més riure de tot plegat és que qui ha pres el paper de defensor dels més febles han estat els sindicats!, unes estructures que viuen del diner públic que els atorga l’estat via els pressupostos generals, uns 21 M€ i de les subvencions que per a diferents conceptes els acaben pagant, principalment per a formació, sense anar més lluny l’any passat quasi be 200 M€ per els dos majoritàris, UGT i CC.OO. Capítol a part mereix el repartiment patrimonial del que fora en època franquista, patrimoni del sindicat vertical.

Sobta també que tot un govern suposadament socialista carregui exclusivament sobre del llom de tots plegats l’esforç de l’ajustament i se’n oblidi que per exemple es podrien recuperar els mateixos recursos no utilitzats del FROB (del Pla de rescat financer els 6.750 M€), de la despesa militar per a diferents conceptes (més de 3.000M€), De les loteries de l’Estat (més de 1.200M€) i d’aquelles partides que s’ajustarien a un veritable Estat laic i que destinem indirectament a l’esglèsia catòlica, 650M€ pels sous dels professors de religió i els 250M€ eliminants la possibilitat d’adjudicar a l’esglèsia en la declaració de la renda o simplement prescindint de la meitat (uns 20.000 dels més de 40.000 actuals), càrrecs d’assessors de confiança que viuen com a reis en les diferents administracions cobrant nòmines de 4.000€ al mes de mitjana, (960M€ més pel cap baix).

Veient això ningú diria que estem en un país governat majoritàriament per les esquerres ….. o potser si?.

5 Comments
  • Pablo Sanchez
    Posted at 15:25h, 25 maig
  • Eduard
    Posted at 20:59h, 19 maig

    Hola Lourdes, benvinguda al bloc.

    José. Al que jo em referia amb el tema de la formació és que aquesta tasca no l’haurien de dur a terme ni sindicats ni patronal, si no el govern directament a través d’un INEM que funcionés com cal i el que ha comentat la companya és quelcom que es de domini públic, no es tant que no es destinin a la formació els recursos que venen de la UE o del govern, si no que no está el suficientment vigilat i aquí s’hi cola tot.

    I el que val pels partits polítics per a mi val també per a sindicats o per a l’esglèsia, s’haurien de limitar al que poden generar a través de l’afiliació tal i com està ara tenen massa dependència del diner públic i això no és gens bo.

    Salut i €

  • Lourdes Ochoa
    Posted at 12:29h, 18 maig

    Els 21M€ no es subvenció sino finançament directe recollit en els PGE i tens raó, no represnta el 4% sino el 7% de l’import de les quotes. Aquestes matemàtiques!!! I pel que fa al tema de les subvencions per formació, els que haurieu de controlar que tot es fes be sou vosaltres directament, els dels sindicats i evitar que per exemple en molts de cursos s’apunti gent que no hi assistirà mai. El que no entenc és com es fa per a justificar assistències virtuals si no és falsejant els controls d’assistència…….

  • Jose R.
    Posted at 23:49h, 16 maig

    Primer de tot, 21M€ en subvencions directes per unes organitzacions amb 2,5M de cotitzants i una cotització anual mitja d’uns 120€, és una quantia que no representa ni el 4% dels ingresos propis, només contant quotes sindicals.

    Per altra banda et pregaria que em diguesis on els diners de la formació no es dediquen única i exclusivament a la formació, de la qual, a més no som els únics que la donem. Si és així t’ajudaré a que aquest cas sigui denunciat i la persona concreta pagui.

    Per altra part, el “patrimoni” del sindicat vertical forma part del Ministeri de Treball i l’ús-fruit d’una part és principalment de CCOO i una altra part de la CGT, la UGT compta amb el patrimoni històric incautat i l’acord de recuperació de part d’aquest per part de l’estat (aquell que s’ha pogut demostrar que va ser comprat amb els diners dels afiliats de la UGT entre el 1888 i el 1939 i no que va ser “ocupat” durant la guerra), quelcom que li és legítim com algunes sentències ja han deixat clar.

    Ja que afirmar alegrement que la pau social la donen les exigües ajudes als sindicats per part de l’estat és indigne de la teva capacitat d’argumentar.

    Com bé tú dius, ni diaris, ni partits polítics de cap color (excepte IU i ICV), ni opinadors, només els sindicats han sortit dient que rebutjen les mesures, i amb un calendari a la mà de mobilitzacions.

  • Bitacoras.com
    Posted at 18:26h, 16 maig

    Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: Heus ací que el dimecres passat ens varem despertar a Espanya sent un país intervingut per les autoritats econòmiques mundials. L’FMI i la UE ens han imposat uns estalvis que abans no havíem aprés a fer i a qui els ha ……