Una qüestió d’estils

27 nov. Una qüestió d’estils

Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge al que de manera multitudinària varem donar suport molts catalans i de la resta de l’estat, dieu-me agosarat però jo diria que ni l’han llegit. La resposta a un text equilibrat, ponderat ple de seny i de coherència, ha vingut plena de desconsideracions, insults, manca de respecte i poca classe, qüestió d’estils.

Els catalans ja estem acostumats a actituds semblants quan no més extremes, hi estem avesats pels arguments grollers i fal·laços dels qui ens ataquen la llengua amb l’absurd del perill del castellà o quan ens acusen d’insolidaris i articulen campanyes polítiques per anar a buscar quatre vots a San Julián del culo prieto posant la ideologia davant de la convivència. Ho fan tant sovint que ja ens sembla fins i tot normal.

No han llegit el missatge que l’editorial ha transmès a Espanya i que no és altra que evidenciar ja n’estem farts de romanços i preses de pèl. Pocs pobles han contribuït tant a aquest país com nosaltres, amb estabilitat i amb diners i dol primer que no ens ho reconeguin i que no facin ni l’esforç d’escoltar-nos. Que tinguem paciència ens demanen continuament, fins a quan xavals?

Si els catalans en comptes de perdre el temps en lluites interessades, anéssim més de la ma en les qüestions importants que ens afecten possiblement el respecte que ens tindrien des d’Espanya seria un altre i s’ho pensarien dues vagades abans d’escometre’ns com ho fan ara que els està sortint de franc. Si l’estatut, tot i haver estat refrendat segons la norma i ser perfectament vigent, l’haguéssim votat el 90% dels catalans, moltes de les fal·làcies que s’escolten ara  per el país dels toca pilotes, no s’haurien produït, això no ho perdem de vista.

Els que s’omplen tant la boca amb la constitució per abordar l’atac a l’estatut pretenen que el text constitucional perduri eternament, però s’han preguntat quants dels 17 mil·lions d’espanyols que la varem votar som vius avui en dia?. Res és per a sempre i una constitució tampoc.

4 Comments
  • jorfont
    Posted at 10:50h, 08 desembre

    Aquesta cara amb recorda a la d´un falangista en el moment que s´asabentat de que una bna part de pobles de Catalunya se celebrarà una consulta per la independecia. Salut i bitllets de 500 €

  • Eduard
    Posted at 20:00h, 28 novembre

    Hola David, la reflexió sobre la participació en el referèndum de l’estatut és per a visualitzar l’error d’alguns que ara han fet qüestió nacional de la seva aprovació, en fer una campanya desmobilitzadora en la consulta, és obvi que independentment de que tant és legal si vota un 36% o un 90%, el que si que hagués passat és que aquest argument que molts han fet servir en escreix ja no el tindrien.

    I sobre lo de la comprensió del missatge, jo crec que no. Tots l’han volgut vestir d’un to separatista quan en realitat el que els estava dient era que volien unes altres regles de joc per pertànyer a Espanya amb més comoditat.

    Salut i €

  • David
    Posted at 12:21h, 28 novembre

    Eduard,

    Crec que han entès perfectament el missatge. Per això aquesta reacció que ratlla la visceralitat de qui veu com se li qüestiona el “xiringuito”. En el fons el que més por fa és que se’ls treguin quotes de poder.

    Sobre el tema de la participació al referèndum, sempre més participació és preferible a menys, però no cal oblidar que el senyor Obama és president dels Estats Units amb el 30% dels vots dels nordamericans amb dret a vot (la participació va ser de poc més del 60%) i no he escoltat a ningú dir que no té legimitat o que no il·lusionava a ningú).

  • Bitacoras.com
    Posted at 20:53h, 27 novembre

    Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: Com no podia ser d’altra manera, les reaccions que l’editorial conjunt d’ahir han provocat a Madrid ja ens les esperàvem tots plegats, la constatació de la reacció indica que no han entès absolutament res del missatge…