Reforma fiscal de pega

ric.jpgL’any 1985 en ple govern socialista de Felipe González el seu super ministre d’Economia un tal Miguel Boyer ara renegat de la progressia i les esquerres, va fer evident la incapacitat de l’Estat per a evitar la fuga de capitals en direcció a paradisos fiscals com Suïssa i la importància que en aquest país tenia l’economia submergida, creant diferents productes de baixa rendibilitat com els pagarés opacs per fer aflorar el caler negre,  la possibilitat d’inversió legal de baixa fiscalitat i a més una amnistia fiscal. Així va ser com varen néixer  entre d’altres coses, unes societats anomenades SICAV, una eina d’inversió i de formació de capital.

Com que calia desterrar la idea generalitzada entre els contribuents que defraudar sortia de franc i amb la intenció de provocar que les fortunes que s’escapaven per la Jonquera es quedessin en territori nacional, a més d’empresonar a alguna folklòrica reconeguda, van acceptar que els rendiments d’aquestes societats tributessin al 1% a diferència del 18% actual dels rendiments del capitals o el 30% de l’impost de societats, un chollo a l’abast només de les grans fortunes ja que les condicions per a constituir una SICAV, un mínim de 100 accionistes i de 2.400.000€ de capital, el converteixen en un producte d’inversió per l’èlit econòmica d’aquest país, vaja per els rics.

Actualment sabem que existeixen 3.350 SICAV, amb un total de 440.000 inversors, la majoria d’ells de “pega”, que gestionen un volum patrimonial de més de 25.000M€ i que estan controlats per la CNMV i no per Hisenda com la resta de mortals, més o menys l’import total dels rendiments del capital mobiliari dels 17 milions de famílies que no tenim per on escapar-nos de que ens apliquem retencions de dos dígits en el  salari mensual.

La justificació de la pujada d’impostos contemplada en els pressupostos del 2010 es fa, per part de l’actual govern d’esquerres, des del discurs ideològic  de sempre, que pagui el que més té, limitant aquesta pujada a l’increment del IVA i als rendiments del capital però deixant al marge a les SICAV  de la reforma fiscal, molt progressista tot plegat.

Mentre tant i per a desviar el focus d’atenció dels ciutadans, s’esbombarà la modificació de l’anomenada llei Beckham, que permetia que els grans craks de l’esport que arribin a partir de l’any que be, tributessin per els mil·lions de guanys anuals que perceben quasi el mateix que qualsevol desgraciat que prou feines arriba a final de mes. Ja veus la pena que em fan tots plegats ells a diferencia nostre sempre tindran l’opció de crear una SICAV.