Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

actualitat

17

nov
2009

23 Comments

In actualitat

By edp

Pirates, corsaris i bucaners

On 17, nov 2009 | 23 Comments | In actualitat | By edp

pirates.jpgFinalment el serial, el show de l’Alakrana ha finalitzat feliçment per a la gent que estava retinguda a Somàlia i per els seus familiars. Han hagut de passar per caixa i pagar uns dos milions i mig d’euros, suposo que els propers dies ens explicaran a càrrec de qui ha anat la quota, si del govern o l’armador del pesquer, per a concloure un despropòsit que hagués pogut acabar en una veritable tragèdia per els tripulants i els seus.

El que és evident, a part de consideracions varies com perquè el govern d’Espanya s’ha d’implicar en l’alliberament d’un vaixell que navegava sota una altra bandera o de la decisió maldestre de portar a Espanya dos dels pirates capturats quedant en un desavantatge evident a l’hora de negociar i deixant de banda errors palmaris que s’han produït per part de tots,  que aquí els “dolents” son els pirates i al mateix temps reconèixer que la negociació per l’alliberament ha estat un nyap de proporcions indescriptibles.

De totes maneres el pagament del rescat implica un perill cert per els vaixells espanyols que feinegen tonyines per aquells indrets que a partir d’ara veuran com els pirates els tindran a ells com objectius principals de pesca. Sembla però que l’exèrcit espanyol contribuirà en la seguretat dels pesquers i a més els armadors contractaran cossos de seguretat privades que aniran dins del vaixell per a protecció dels pescadors, i jo que no hi entenc el que em pregunto és perquè no ho havien fet abans tot això?.

Ens hauríem de preguntar dues coses més també, si al final s’ha d’acabar pagant,  perquè hem tingut a tota aquella gent patint quasi bé 50 dies en mans dels segrestadors drogats i en condicions inhumanes i si el segrest hagués estat obra d’ETA s’hagués actuat igualment pagant-los la penyora?. Un suggeriment per els pirates, si volen guanyar-se la vida i viure a cos de rei sense posar en joc la seva pell i la d’altres, que es muntin una SGAE i podran ficar la ma a les carteres de la gent de manera completament legal i sense risc, al menys aquí a Espanya és el que passa!!.

Share on TwitterShare via email

Tags | , , , , ,

Comments

  1. I al final qui ha acabat pagant és l’estat, és a dir tots juntets hem aportat més de dos milions d’euros eprqué una emrpesa privada se li va ocorrer la gracieta d’anar a pescar en una sobradament coneguda zona de pirates!
    Que bé!!

  2. Eduard

    Si noi, aquestes històries s’escriuen així. El negoci de la pesca de la tonyina dona uns beneficis brutals, però per optimitzar-los sembla que els armadors no estaven massa disposats a pagar-se la seguretat de les seves tripulacions i al final com molt be dius, ho tindrem que pagar tots!!

    Així és com funcionem.

    Salut i €

  3. jorfont

    Doneu gracies de no haver format part de la tripulació. Els toros no ens intimideixen quant estem sentats darrera la barrera.

  4. Eduard

    Ho deuen haver passat molt malament aquesta gent, no ens ho podem ni imaginar, però fent això el govern el que ha fet es dir als pirates aquests que el govern espanyol sempre estarà disposat a pagar i això es girarà en contra dels seus interessos.

    Salut i €

  5. Jon Kepa

    Te responderé a lo de las armas.

    No lo habían hecho hasta ahora porque las leyes españolas prohiben que en los buques de bandera española haya armas de cualquier tipo. En todos los buques excepto en los de la Armada, de la Guardia civil y de Hacienda (Servicio de Vigilancia Aduanera).
    Como el Alakrana enarbola pabellón español no estaba en condiciones de llevar armas ni gente armada a bordo, al menos de forma legal.

    Los pesqueros que faenan enarbolando pabellón de las Seychelles ya llevaban hace algún tiempo guardias de seguridad.

    Ahora pueden llevar, de hecho ya llevan todos excepto el Alakrana, guardias de seguridad. Se ha modificado la ley que lo impedía.

  6. Jon Kepa

    En cuanto a lo de la bandera.

    Fuentes jurídicas indicaron que la nacionalidad del barco ya está clara, aun en el caso de que en vez de la bandera española llevara izada una ikurriña. Además, este extremo fue negado a Público por el Ministerio de Medio Marino, que explicó que muchos barcos pesqueros llevan una bandera autonómica metálica en el puente de mando, como elemento decorativo, mientras enarbolan en el mástil correspondiente la de España.

    En cualquier caso, la nacionalidad está clara, porque su matrícula, que coincide con el pabellón y con la bandera, es española, es propiedad de una empresa española y parte de su tripulación también lo es.

    Por eso, las fuentes jurídicas consultadas señalaron que en el hipotético caso de que el buque llevara una bandera que no fuera la española sería totalmente indiferente en el proceso penal abierto en España, porque el derecho penal se basa en la verdad material, aunque no coincida con la formal.

    En cuanto a la localización exacta del lugar donde fueron apresados los piratas, el abogado ofrece unas coordenadas (00º 12 S-45º 38 E) y asegura que de ellas depende “la competencia española por aplicación de la legislación internacional”. Y precisamente el artículo que cita, el 105 de la Convención sobre el Derecho del Mar, es uno de los que utiliza la Sala de lo Penal de la Audiencia para justificar el enjuciamiento en España de los piratas apresados.

    Cuando se capturó a los dos piratas que habían abandonado el Alakrana en un esquife se informó de que la operación se produjo a 135 millas de la costa somalí. Las aguas territoriales de los países, según dicha Convención, se limitan a 12 millas, aunque Somalia reclama que su ámbito llegue hasta las 200.

  7. Eduard

    Todo el mundo coincide en que la decisión de traerse a los dos piratas a España ha sido un error descomunal que ha complicado la negociación de manera notable y a la vez ha encarecido el rescate, que por lo que oí ayer, lo ha pagado el estado español, bastaba con haberlos entregado a Kenya para evitarse el embolao que ahora está comprometiendo el desenlace de otros 13 barcos que en estos momentos están también secuestrados.

    Un despropósito den la gestión de la crisis que acabó con el paripé de la noticia que dió ayer el ejercito sobre la persecución de las Zodiac de los piratas en la que aseguraron haber disparado desde uno de los helicópteros, cuando tanto el patrón como el armador lo desmienten.

    En fin, poco se puede hacer ya para enmendear el ridículo alcanzado a nivel internacional.

    Ah! cuando lo del Playa de Baquio, se abordó ya esa cuestión de las armas y no se actuó, si se hubiera hecho en aquel momento ahora ya se habría solucionado el problema de legislación, porque en cuatro días cambiaron los reglamentos porque como dices, actualmente si es posible.

    Salut i €

  8. Nuncamais

    No entenc el cas de l’Alakrana perquè hi ha moltes coses que desconec dels afers de pesca marítima. Millor dit, ho desconec tot.
    Tanmateix sembla que els vaixells espanyols formen una mínima proporció dels segrestats. Entre els pescadors espanyols no hi ha hagut cap mort. Espanya ha estat un dels països impulsors de l’operació Atalanta. Els pirates seran jutjats.
    Jo tinc la impressió que no s’ha fet tot tant malament com diuen.
    I sempre em malfio de la FAES que llança continuament tones de merda contra el PSOE, que tots sabeu que no és sant de la meva devoció però tampoc és el dimoni com ens volen fer creure els PPrils, i amb la seva potent Brunete mediàtica ja fa molt temps que IMPOSA els temes que interessen als PPrils per intentar guanyar les properes eleccions.
    Per altra banda tots aquests tan savis i tant valents, són els que varen empudegar gran part del litoral atlàntic en el cas del Prestige.
    I aquest Mariano Marioneta Rajoy, señor de los hilillos, que no és ningú i és el responsable d’aquest desastre, fa pena quan se’l sent parlar amb el seu aire de Mesretites volent donar lliçons. Què hauria fet ell tan savi i tan valent? Una altra cagada com la del Prestige.
    Que no senyor Marioneta, que jo almenys no m’empasso les seves bajanades, que amb el potent altaveu de la FAES s’empassen gent de bona fe que encara els fan “el caldo gordo” als feixistes.
    Zapatero no m’agrada per moltes raons, però abans d’haver de suportar els feixistes de Franco amb les seves troles, Déu li doni molts anys de govern a ZP.
    Jo estic molt content perquè els pescadors han estat rescatats i perquè hi ha dos pirates que seran jutjats. Molt bé Zapatero, o, almenys, no molt malament. El més important de tot són les vides humanes!

  9. Nuncamais

    Ah! I per mi la captura dels dos pirates ha estat molt bé. Almenys que si algú ha pagat el rescat, que paguin ells amb un munt d’anys de presó la seva malifeta.

  10. Eduard

    EL millor d’aquest cas, Francesc, és l’alliberament del pesquer i que ningú hagi pres mal, la resta de la gestió, un nyap.

    I no tota la culpa és del govern, perquè per exemple que cony hi feia el pesquer feinejant fora de la zona de seguretat?, els pirates de Somalia mantenen que les aigues jurisdiccionals somalís son de 200 Kmts i per tant tot vaixell que entri en aquesta zona ja sap al que s’exposa.

    L’UE, que te competències en el tema de la pesca tampoc no està funcionant com caldria ja que no dona ni suport ni defensa per aquest vaixells que tot i ser europeus la majoria d’ells naveguen sota bandera de les Scheychelles per questions fiscals.

    El jutge Garzón te la responsabilitat d’autoritzar l’extradició dels dos pirates capturats, això és el que ho ha complicat tot fins a extrems realment preocupants.

    Però a partir d’aquí, el govern com ja ens te acostumats el que ha fet es limitar-se a NEGAR i OCULTAR el problema. Primer la Chacón que no en tenia ni idea del que estava passant, sortint en conferència de premsa dient que tenien localitzats en tot moment els tres rehens que segons ens van dir havien baixat del vaixell i després s’ha sapigut que era mentida, o sigui que no en tenia ni idea, segon el ministre de justícia, permetent l’extradició quan el que fan tots el països és utilitzar altres països africans com Kenya i finalment la vicepresidenta, articulant la mentida final de la persecució i el tiroteig que segons el patró del vaixell MAI es va produir.

    El PP ja se sap, aprofita qualsevol ocasió per a saltar a la jugular del ZP i desaprofitant ocasions per a demostrar que son un partit de centre i no una caixa de grills com son ara, però és que a vegades li posen en safata des del govern.

    Queda ara per saber qui ha assumit el pagament del rescat i els 50.000€ per cada una de les famílies dels dos pirates capturats, perquè si al final tot això ha sortit de la caixa de l’Estat és un tema gravíssim que centra un precedent molt perillós.

    Salut i €

  11. jorfont

    Que te a veure el feixistes de Franco amb el Alakrama, a vegades m´en dono compte que alguns pixant fora de test, ja es vergonyos que el mateix cap militar de defensa ens digues publicament pet medi de TV que un helicopter va perseguir els pirates i els i va disparar uns trets sense resultats, cosa que el ridicul per part de les nostres forces armades ha sigut escandalós i a mes ple de mmentides.De seguir per aquet cami de fer el ridicul el PSOE a la propera votaré al PP.

  12. JFont

    Que te a veure el feixistes de Franco amb el Alakrama, a vegades m´en dono compte que alguns pixant fora de test, ja es vergonyos que el mateix cap militar de defensa de les nostres forces armades ens digues publicament pet medi de TV que un helicopter va perseguir els pirates i els i va disparar uns trets sense resultats, cosa que el ridicul per part de les nostres forces armades ha sigut escandalós i a mes ple de mmentides.De seguir per aquet cami de fer el ridicul el PSOE a la propera votaré al PP.

  13. Eduard

    No foti Jordi !!! això no ho digui ni en broma home!!!

  14. JFont

    Seguro que este secuestro en los tiempos que era ministro el Sr Trillo todo hubiera sido diferente ya que una demostración fue la reconquista de Perejil. que por cierto aún me acuerdo del parte de guerra.

  15. Jon Kepa

    Puntualicemos Eduard.
    Los somalís no reclaman 200 Kmts como aguas jurisdiccionales, reclaman 200 millas ( las medidas son en millas náuticas no en Km. en todo el mundo).
    Pero las aguas jurisdiccionales de TODOS los paises del mundo con costa son de 12 millas náuticas, de todos. No confundamos ese concepto con el de la Zona Económica Exclusiva de 200 millas náuticas ( donde van incluidas las 12 millas jurisdiccionales).

    Recomiendo que veais, para entenderlo bien los siguientes escritos:
    Mar territorial
    Zona Económica Exclusiva
    Plataforma Continental.
    Las dos primeras explican claramente los límites de las aguas jurisdiccionales y de la ZEE, la tercera explica lo que es la plataforma continental, donde habitualmente se pesca.

    Lo demás es darle vueltas a un asunto que, por lo que he apreciado, desconoce casi todo el mundo , de los que vienen opinando y sentando cátedra.

  16. Jon Kepa

    Hay otros asuntos que son más elásticos y sujetos a las opiniones y deseos de cada cual.
    La UE tiene competencias en la pesca sí, pero no solo la UE, todos los paises con costa y pesca tienen competencias pero la tienen solo en su ámbito territorial. La UE no tiene ninguna competencia en temas pesqueros fuera de sus aguas jurisdiccionales. No puede imponer ninguna norma jurídica en las aguas de, digamos Somalia ya que aquí es donde surge el problema.

    Estos pesqueros navegan, en teoría, en aguas jurisdiccionales de las Seychelles y en su ZEE pero no en aguas de Somalia. Tienen convenios con las Seychelles, de ahí que varios pesqueros naveguen con pabellón de las Seychelles, pero no son mayoría, son unos pocos ( 3 ó 4 de los españoles). La empersa en la que yo trabajé y que tenía atuneros en esa zona tenía 8 atuneros, todos con bandera española, Era por 1.987 y ya existía en problema de los piratas pese a que se viene afirmando que este problema data de principios de los 90.

    Los piratas estan actuando en aguas internacionales. El Alakrana fue apresado a 413 millas náuticas de la perpendicular a Mogadiscio.

  17. Jon Kepa

    Aquí ha existido una irresponsabilidad muy grave por parte del Alakrana que obedeció órdenes, probablemente de su armador y del “pesca” al desplazarse a 350 millas náuticas al sur de la “zona segura”, zona donde en teoría estarían protegidos por la operación Atalanta.

    Habría que pedir explicaciones y exigir responsabilidades a quien ordenó y/o permitió ese desplazamiento a aguas no seguras, pero teniendo en cuenta que lo ocurrido ocurrió en aguas internacionales. Eso es muy importante para tener los conceptos claros.

    En cuanto a las distintas manifestaciones de unos y otros ( gobierno y oposición) , lamentables. Y sobre la última acción, persecución con un helicóptero de la última zodiac, de ser cierto, habría que echar a la puta calle a quien la mandó por incompetente.

  18. Jon Kepa

    Esta para nuncamais.

    Habría que pedirle a tu amigo Mariano Marioneta una explicación de lo ocurrido a dos empresarios españoles secuestrados en Georgia ( esa república ex soviética) allá por el 2.001 que permanecieron secuestrados durante 373 días gracias a su “magnífica” gestión de la crisis.
    Permanecieron atados con cadenas al cuello a un poste, para que no pudieran escapar. Solo se les permitió ducharse la víspera de la liberación. Por cierto, tuvieron que pagar el rescate dos veces porque el primer pago nunca llegó a destino, se perdió por el camino.
    Mariano Marioneta no es el más indicado para dar lecciones al gobierno , prácticamente en casi nada.
    Saludos.

  19. Jon Kepa

    Cautivo y desarmado el ejército moro ha rendido sus últimas posiciones en el peñasco de Laila, perejil para nosotros y julivert para los separatistas catalanes…

  20. Nuncamais

    Amic JonKepa: Aquesta no la sabia, però de totes maneres és un fidel retrato del que és aquest ser més fals que un duro sevillà, que amb tal de criticar ZP és capaç de totes les roïneses – o potser roïndats – . Gràcies.
    Referent al duro sevillà – avui dia desconegut de gairebé ningú que no sigui contemporani dels dinosauris – m’és grat consignar que era una moneda falsa encunyada a Sevilla que era una imitació molt ben feta.
    Un dia em va passar que en servir-me de l’expressió “més fals que un duro sevillà” davant d’un andalús, se’m va cabrejar perquè s’ho va prendre com un insult al seu país, cosa que en cap moment vaig voler fer.
    Una petita explicació va aclarir les coses i va restablir el bon humor.
    És el que té no posar el nostre llenguatge al dia.

  21. Nuncamais

    Jordi: Suposo que això de votar el PP va de broma. Caldrà que et recordi que són els franquistes de sempre, envernissats de demòcrates i eterns enemics de Catalunya i de la democràcia? Si us plau! No ho diguis ni en broma!

Submit a Comment