Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

actualitat

Llicenciats en masturbació

On 12, nov 2009 | 35 Comments | In actualitat, sexualitat | By edp

junta.jpg      En mig d’una crisi de collons i quan les feines per arribar a fi de mes és el factor comú d’empreses, famílies i institucions la Junta d’Extremadura ha tingut la idea feliç, mai millor dit, de gastar-se 14.000 € en una campanya d’orientació sexual que inclou un taller de masturbació per a nois i noies adolescents. A Barcelona els mossos d’esquadra acaben de tancar unes quantes perruqueries xineses a on s’impartien uns “cursos” molt semblants a aquests però cobrant, Màsters o Post Graus de la mateixa matèria, segurament.

El placer està en tus manos” es titula de manera suggeridora el taller en el que s’ensenyen tècniques d’auto exploració personal juntament amb la utilització d’elements d’estimulació sexual com olis i cremes i joguines eròtiques, està impartit per les propietàries d’un Sex Shop de Lavapiés, segurament amb la titulació corresponent, això no ha transcendit. Si a més de classes teòriques el taller  consta també d’una part pràctica a hores d’ara deuen haver exhaurit totes les places.

I és que els temps han canviat amb una velocitat tal que espanta des de que anava a fer el batxillerat a la Salle de Cassà enfundat en un davantalet de ratlles blanques i blaves quan els frares  en plena repressió franquista ens ensenyaven que el camí més ràpid per arribar a la ceguesa era pelar-se-la. Tot i així els problemes relacionats  amb el desconeixement sexual segueixen essent els mateixos d’abans si no més grans els d’ara.

Si l’objectiu ha d’ésser la prevenció de malalties sexuals o els embarassos no volguts i procurar que a través del coneixement del propi cos l’adolescent arribi a ser conscient del que suposa mantenir relacions sexuals em sembla be, però em fa l’efecte que hi han moltes maneres per arribar al mateix resultat i fins i tot, des d’una ignorància pròpia que reconec,  poso en dubte l’efectivitat d’una iniciativa com aquesta.

No crec fos una bona idea incloure en una campanya contra el consum de drogues dures un taller per ensenyar a embullar un porro o coses per l’estil, però que vols potser és que no soc tant progressista com jo creia o simplement massa gran ja per a tanta modernitat. De totes maneres la iniciativa es tindrà que valorar amb els resultats finals i el grau d’aprofitament, tot i que coneixent com som més d’un es capaç de suspendre per a tornar-se a examinar el Setembre.

Si no saben que fer amb els diners que els enviem en concepte de solidaritat, els catalans ens oferim per aportar-los uns quantes idees!.

Share on TwitterShare via email

Tags | ,

Comments

  1. Jo crec que no entens el missatge subliminal que hi ha sota aquests tallers. Ja que els ajuntaments no poden fer res per donar-lis un futur al jovent els dóna una sortida a les seves frustracions i un entreteniment gratuït.
    Si un dia fan el curs: “El placer està en tus manos, aprietale el cuello a tu alcalde corrupto” jo m’hi apunto.

  2. Eduard

    Ja ja ja, Jo també Miki, jo també.

    Salut i €

  3. Em penso que no estic d’acord amb el teu article, sobretot en el darrer paràgraf que crec que no ve al cas. El sexe no està prohibit, no és il·legal (com les drogues) i, per tant, la comparació no és vàlida, és, més aviat, populista.

    A mi em sembla una campanya curiosa i em fa gràcia, però deu me’n guardi d’anar més enllà i criticar-la. Prefereixo aquest tipus d’educació sexual al que ens donaven fa vint anys, a més, dubto que hi hagi algun adolescent qeu a hores d’ara no conegui tot lo que cal saber sobre sexe.

    És més, crec que l’objectiu de la campanya és quotidianitzar el sexe, treure’l del terreny de lo prohibit (tots sabeu que allò que està prohibit atreu molt més que qualsevol altra cosa) perquè mentre sigui una cosa prohibida i “tabú” es farà d’amagat, no es parlarà amb els pares i continuara havent-hi “accidents” sexual.

    Salutacions,
    alex

  4. Eduard

    Això és el que deia en l’article segons la meva experiència de fa temps a l’escola, per a triar prefereixo aquesta a la repressió que patíem anys enrera, el cas no és aquest si no dissenyar una campanya i pagar uns diners que no es tenen per coses que a la gent, sobretot els joves, no els fa cap mena de falta.

    Estic d’acord amb tu que els dos supòsits que he descrit al final no tenen massa a veure amb el cas, però els he posat perquè en l’exageració es veu més clar el que volia dir.

    Salut i €

  5. Manel

    Fas unes comparacions totalment fora de lloc: ¿¿què hi té a veure la campanya de la masturbació amb el cas de les perruqueries xineses?? ¿Tu creus que el taller de la campanya de masturbació és lu que seria un taller d’embullar porros en una campanya contra la drogaadicció??
    Em sembla que encara no t’has alliberat del puritanisme de les classes de la Salle de Cassà de què parles…

  6. Eduard

    Potser si Manel, el que he volgut fer és tractar el tema amb un xic d’ironia. Ja ho veus, la Salle marca molt!!

  7. Xavier Comas

    Dejando de lado tu manía de considerar que sólo Catalunya colabora en la “solidaridad” con las regiones o comunidades más pobres de España, el artículo es bastante esclarecedor de donde se van lo que aportan de más, varias comunidades como Madrid, Baleares, Paises Valencianos, , y otras.
    Esto tiene que acabarse, y para hacerlo lo mejor es saber quienes se benefician de estos “talleres”, entidades o amigos, o gente de su cuerda.
    Esto mismo es lo que se tendría de hacer en Catalunya con los famosos estudios, ¿quienes se han beneficiado? y a partir de ahí empezar esta regeneración que tantos y tantos vemos necesaria.
    Saludos.

  8. Eduard

    Xavier, en aquest article no ho he dit enlloc això, és evident que en el percentatge que nosaltres hi col·laborem formarem més o menys part d’aquest “enviem”.

    Lo dels informes és el mateix que passa a tot arreu, amb l’administració, sigui del color que sigui, hi treballen preferentment aquells que hi estan relacionats d’una manera o altra, els bigotes, gurtels, luiggis, germans i germanes dels consellers, els càrrecs de confiança, els assessors externs …. segueixo?.

    Tot això s’evitaria en part si es limitessin els governs, tant els nacionals, com autonòmics, comarcals i locals a un màxim de 8 anys, dues legislatures, perquè el que de veritat porta a la corruptela es això, estar massa temps en un càrrec de govern, sobretot el municipal que és a on floreixen principalment totes aquestes martingales, eps, i siguin del color que siguin, eh!!.

    Salut i €

  9. Xavier Comas

    Evidentemente Eduard, sea de esa llamada “pijoizquierda”, de la derecha o del centro, si es que existen. La regeneración ha de ser total, y llegará, de eso podemos estar seguros.
    Saludos.

  10. Maria

    Pues en este caso tengo dudas sobre la utilidad de la campaña.

    Es cierto que el sexo es más sano y placentero que las drogas, y que combatir las drogas es un destino correcto para mejorar la situación de cualquier territorio, pero también coincido en que la campaña no es la más acertada de las posibles, aunque entiendo igualmente que es un mensaje atractivo para l@s jovenes que se fijarán en la campaña.

    En lo que estoy en contra es que los que creen que pagan impuestos (que habria que ver lo que pagan algunos que tanto se crispan) se esgriman el derecho a estar siempre diciendo que ellos pueden opinar de todo, pues en ese caso, yo puedo inmiscuirme, con el mismo derecho, en las campañas que hagan en cataluña, pues yo pago más impuestos que la media catalana, y puedo decir, con la misma lógica, como debe gastarse MI dinero.

    Esto es como si gobernando Castro, hubiera una oligarquia terrateniente que decidiera a qué debe destinar Castro el dinero..algo un tanto impensable..por eso Castro se cargó la oligarquia..o en los paises democráticos, existen los partidos politicos.

  11. Eduard

    María, protesta por lo que te de la gana, pero centrate en el hilo por favor, ya te comenté que no iba a permitir esas salidas por los cerros de úbeda a las que nos tienes tan acostumbrados.

    El caso de todas maneras sería distinto ya que la Junta en este caso gasta 14.000 de los recursos que recibe de otras comunidades en cosas por el estilo y en cambio en Catalunya nos pagamos las fiestas nosotros mismos, que es una diferencia sustancial.

    Supongo que por los comentarios que aquí vertimos los que vivimos en Catalunya entenderás que no estemos demasiado contentos con el destino de nuestros impuestos, però para ser comedido y no parecer agresivo, lo que opines tú de lo nuestro tiene el mismo valor que lo que opine yo de lo vuestro, o sea zero, fer bullir la cassola i prou, o es que te olvidas del funcionamiento por ejemplo de Canal 9?.

    Seguramente María debes pagar los mismos impuestos que el dueño de Zara o que las Koplovitz, vamos seguro que a Camps le compran los trajes, al Costa los relojes y a la Rita Barberà los bolsos de esos impuestos que tu pagas de más.

    Salut i €

  12. Maria

    Yo sólo indico lo obvio, que en España son las personas las que pagan impuestos, no los catalanes.

    Es algo tan obvio que queria dejar claro, cuando lo obvio se obvia.

  13. Xavier Comas

    Sobre el tema este de los impuestos, hay una cosa que es evidente, lo pagamos las personas eso es claro. Y quienes más pagan son los que menos utilizan los servicios públicos, eso no deja de ser tan bien una realidad.
    Yo entiendo perfectamente que tiene que haber una especie de ayuda para las comunidades más pobres de nuestro país, España, más o menos lo que ha pasado entre la UE y nuestra propia nación, la grande España.
    Pero entiendo también la queja de quienes como comunidad, o como personas se quejan de una utilización de esa ayuda para temas que no deja de ser una simpleza y que para nada ayudan a la mejora de una comunidad que está muy por debajo a nivel económico y que quizás deberían de tener un mejor empleo para su mejora.
    Eso no deja de ser evidente. Hacerse “manuelas” no es realmente una necesidad para poder vivir mejor, muchos primates lo hacen y no acuden a ningún “taller”.

  14. Eduard

    Es que a vegades et fas trampes al solitari, qui ha dit alguna cosa diferent a això en l’article o en el comentaris que s’han fet? a vegades tinc l’impressió que vas massa a pinyó fixe.

    Salut i €

  15. rosa

    No soy mojigata, entiendo que la educacion sexual debe existir y dentro de esta entra todo,pero hacer un taller para enseñar a los jovenes como masturbarse es, rizar el rizo, la masturbacion y exploracion de el cuerpo ya va integrada en la sexualidad y es raro que algun infante la desconozca,no sabe el nombre de lo que esta haciendo pero si que le produce placer, por lo que cuando les dan clases de sexualidad, si antes por otro medio no se lo a puesto, pone nombre a esa accion. No te preocupes Eduard, yo fui al Inmaculado Corazon de Maria, ahora Cor de Maria y (por cierto la casa madre esta en Olot, y tambien hay en Girona)tambien me marco, pero no me creo ningun trauma,como no te lo creo a ti, en nombre de la modernidad, gastan el dinero en cosas innecesarias, cuando hay necesidades de verdad, por cierto en 3º de bachillerato equivalente a vuestro 7º de egb nos daba clases de sexualidad, un capellan de los maristas, para evitar confusiones, por lo que la preocupacion ya la tenian, por alejar de nuestros jovenes cuerpos del pecado.

  16. Maria

    Si no saben que fer amb els diners que els enviem en concepte de solidaritat, els catalans ens oferim per aportar-los uns quantes idees!.

  17. Eduard

    D’això intueixes que dic que els catalans siem els ÙNICS que contribuim al presupot d’Extremadura o que nosaltres els catalans podem suggerir-los en que gastar-se els diners que pel que sembla, els sobren.

    Salut i €

  18. Maria

    Catalanes vs Extremeños, Eduard, es que sueles usar siempre el mismo ejemplo.

    Igual podrias poner ejemplos catalanes de lo que no deben hacer nunca los extremeños, sería más pedagógico.

    Pero yendo al grano, lo que me molesta es lo de siempre..nosaltres, els cataláns, podem donar leçons.

    Bueno, pues igual esa campaña la han pagado con mis impuestos, exclusivamente con los mios, y resulta que la veo bien, y no quiero los consejos de los catalanes. Por ejemplo. Esas son las cosas que cabrean, Eduard, esos aires de dar lecciones, cuando igual más te valdria vigilar el despilfarro en tu propia casa, y si no sabes, preguntanos a las valencianas, que te podemos dar ideas..y gratis.

  19. Xavier Comas

    Intentando poner un poco de calma, os diré que también habrán extremeños, no subvencionados, por decir una frase al uso, a los que tampoco les gustará el empleo de su dinero, al menos en este caso concreto.

  20. Eduard

    A mi Maria em semblaria be per exemple que fessin servir aquests diners i molts més en intentar reduir el 44% d’atur juvenil que tenen, rècord europeu entre altres coses, en comptes d’ensenyar a pelar-se-la al jovent, com si no sabessin com es fa, que vols que et digui noia.

    Mira, aquí tens una activitat per a destinar els beneficis dels teus negocis i de la SICAV aquesta de la que ets titular i de passada t’hi apuntes tu també a veure si canvies les palles mentals que et fas per les de veritat, de ben segur que et faran molt més profit.

    Salut i €

  21. Rosa

    Maria, cualquier cosa es buena para llevar la contraria, ¿crees normal, el empleo de dinero publico en enseñar algo que el ser humano conoce desde siempre? ¿es necesario? si enseñan sexualidad en las escuelas, se da porsupuesto que la masturbacion entra, hombre !que ilusion¡ podran emplar su tiempo libre en cursillos con los que obtendran pleno emplo, !manda ouevos¡ cualquier cosa con tal de contradecir

  22. Maria

    El caso es que seguís creyendoos con el derecho de decirle a los extremeños como deben solventar sus cuitas.

    Pues yo estoy contra el uso del dinero público destinado a contratar a policias linguisticos que vayan multando a quienes rotulan exclusivamente en castellano en España. Los valencianos podriamos deciros como usar ese dinero en acabar con el paro de Cataluña, que seguro que hay actividades más productivas.

    Si os faltan ideas, los valencianos os las podemos dar.

    Seguro que estos consejos no os gustan tanto como darlos a los demás.

  23. Rosa

    Maria, nadie aconseja a los Extremeños como usar su dinero, si no que algunos que participamos en el blog opinamos que no es necesario utilizar el dinero en enseñar como debe uno masturbarse, y menos teniendo clases de sexualidad, considerando que el dinero se puede emplear en enseñanzas mas utiles, por cierto,en ningun momento he hablado de Extremeños, ni de Valencianos y cuando termines con el paro en tu casa ya nos diras como lo has echo pero arreglar la casa de los demas con problemas en la propia no es de fiar.

  24. Nuncamais

    Pestilent. Ara resulta que cal ensenyar com es fa un solo de simbomba!

  25. Xavier Comas

    No confundamos lo que haga la Junta de Extremadura, con los extremeños. Es como confundir lo que haga ZP con España, o cualquier gobierno con sus gobernados. Aquí se hacen las cosas, sin contar para nada con las necesidades reales de los siervos, o sea nosotros.

  26. Maria

    Eso digo yo, Rosa, no deis consejos a los demás, por como usan 14.000 euros, cuando se pierden decenas de millones en memeces en vuestra casa.

  27. Gonzalo Robles

    Quizás sea un poco caro, pero me parece que enseñar técnicas de masturbación a los chicos y, sobre todo, a las chicas no es una mala idea. Después de eso, la Junta de Extremadura, y a cuenta de lo que se ha llevado, es decir, gratis, podría contratar los servicios de Millet para que diera talleres a los jóvenes y a las jóvenes extremeñas sobre el arte de llevárselo crudo. Así saldrían satisfechos de cuerpo y curtidos de alma, más sabios en la habilidad de hacer buenas “amistades”.
    Es evidente que habría sido más rentable enseñar a los chicos y chicas de extremadura a superar la crisis y hacerlos hombres y mujeres de “provecho”, para lo cual la Junta debería de haber contratado los servicios del citado Millet, del bigotes, de Prenafeta (que gran tipo el Prenafeta), etc, para que estos hombres hechos a sí mismos y grandes emprendedores pusieran a disposición de la juventud extremeña toda su sapiencia en el arte de la “seducción” y los “negocios”. Después de todo el futuro de esta gente es vivir de la subvención,¿no?, entonces ¿por qué no enseñarles a recibirla toda de golpe? Ahora bien, pienso que 14.000 euros no darían ni para pagarles el desayuno a los ponentes que he propuesto.

  28. Eduard

    La diferencia Maria, radica en dos punts essencials, el primer és que a Catalunya no hi ha policia lingüística a diferència al que passa amb al País valencià i el segon que tot i ser el primer en criticar QUALSEVOL CLASSE DE MALBARATAMENT, aquí ens paguem les festes nosaltres mateixos mentre que en altres llocs viuen de la solidaritat dels demés.

    Salut i €

  29. Eduard

    No sería demasiado buen profesor el Millet Gonzalo, a fin de cuentas lo han pillado con las manos en la masa y en cuanto a lo otro igual también sería aconsejable contratar al juez Garzón para enseñar a los jovenzuelos a como NO instruir los sumarios y ya de pasada aprenden también un poco de leyes.

    A mi que quieres que te diga, el dinero mal gastado, talleres para pelarsela, informes inútiles, planes E, etc me duelen en el alma compañero y más en un momento en el que no nos sobra nada.

    Salut i €

  30. Maria

    Esa es vuestra gran mentira, Eduard, que no eres consciente de que los impuestos lo pagan las personas, y hay quien te paga las fiestas a tí, sea o no catalán.

    Los impuestos los paga una persona y se beneficia otra, el que tu seas catalán no significa que pagues impuestos, pues igual soy yo la que te mantiene a tí.

    En Cataluña hay más personas que en Extremadura que se benefician de nuestros impuestos, pero muchas más, infinitamente más que en Extremadura, y encima suelen ser esos los que critican a los extremeños, como si tuvieran más derechos que los extremeños que están en su misma condición.

    Te ciega el nacionalismo, Eduard, y NO VES A LAS PERSONAS, solo tus figuradas naciones.

  31. Nuncamais

    Quina solemne bajanada! tots sabem que els impostos els paguen les persones, però si el govern gasta el que reapta a Catalunya fora de Catalunya poem dir amb tota propietat que està espoliant els habitants de Catalunya, o, dit de manera més gràfica, a Catalunya.
    Aquesta idea de la factoria FAES és tan burda i tan fàcilment objectable que fa pena. Si no se’ls ocorren idees més brillants deu ser que l’entitat està regida per gent no gaire llesta o, dit sigui més clarament que són un rucs de solemnitat.

  32. Eduard

    Això mateix Francesc, és com ella quan deixa anar aquelles frases tant solemnes, “España sera liberal, o no será”, quan els convé el territori no interessa però quan els va be parlar-ne se’n omplen la boca.

    El cert és que la major recaptació es segueix produint a Catalunya i la major diferencia entre el que es recapta i el que s’inverteix també la patim tots nosaltres, els catalans des de fa molt de temps.

    Lo collonut del cas és que una persona que es defineix com a lliberal i per tant partidaria de la reducció de l’Estat en la més ínfima expressió li sembli bé que als adolescents extremenys els hagin d’ensenyar a pelar-se-la amb diners públics, serà que no és tant liberal com ens explica si no una veritable torracollons.

    Salut i €

  33. Lobby

    Dona la casualitat Maria que jo tenia una empresa tèxtil i València era una de les zones de venda on més impagats vaig tenir sempre, ja no parlem de diners irrecuperables per tancaments a la descarada. No ens vinguis ara a donar lliçons, ho dic en referencia al teu escrit Nov 16 09 at 8:09 am.
    Salut

Submit a Comment