Catalans, criatures estranyes

Les tertúlies de les emissores estatals de la digital terrestre hispana, aquests dies estan un pel esvalotades, les discussions ofereixen un ventall molt variat, entre el nyap del rescat de l’Alakrana, la controvèrsia que SITEL ha generat entre els populars, els 10M€ d’ajuts que papa Chávez li va concedir a l’empresa en la que la seva filla exerceix d’apoderada, el misteri de l’empadronament valencià de la vice de la Vega o els efectes de la convenció socialista del cap de setmana, en tenim per remenar i triar.

Les persones que tracten dels temes solen ser de l’òrbita del partit popular i fins i tot d’una mica més enllà, però de tant en tant algú que es declara socialista també hi participa, el que provoca que el sofert espectador que se’ls mira, entre els crits que es llencen els uns als altres i la mania que tenen de parlar tots a una sense respectar el torn de paraula, (deu ser costum això a Espanya), dubto que en tregui l’aigua clara de cap dels temes que s’estan tractant, això si l’esport habitual d’aquests debats és fotre-li canya al Zapatero faci el que faci, no en surt massa ben parat el president.

Però sovint passa una cosa curiosa de veritat, en mig d’un descontrolat i embogit debat en el que a vegades sembla que els sortiran els ulls de les òrbites o algú d’ells escanyarà amb la corbata de seda al veí de la taula o directament s’ofegarà amb el cava valencià que consumeixen sense cap recança mentre hi vol dir la seva, qui exerceix de moderador  introdueix com qui no ho vol alguna cosa sobre l’estatut de Catalunya o de la situació del castellà a casa nostra i oh miracle!, tots plegats els del PP i els del PSOE comencen a desbarrar cap al mateix costat, i els que rebem els pals a partir d’aquell instant son nosaltres.

És evident que als catalans, criatures estranyes a on n’hi hagin, els servim per a quasi be tot, a més d’adjudicar-nos el paper de mamella fiscal a on s’hi amorra bona part de la resta de l’Estat, també ens han assignat el de ninot de goma per hostiar-lo sense parar i expulsar, verins, neures i fòbies que tenen enquistats en el racó més amagat i fosc del seu cor. No ho poden evitar, ens estimen tant que els surt de l’ànima.

I encare troben estrany que vulguem anar per les nostres, … ai animalets!!!