Un país de murris

08 oct. Un país de murris

Aquests dies el país sencer s’escandalitza pels casos de corrupció que darrerament s’han destapat i l’opinió pública, la gent del carrer, creiem estar en possessió del dret de dictar sentència per a qualsevol dels implicats en les trames que les protagonitzaven. Fins i tot en fem mofa de tots aquells que han vist com de cop els destapaven les misèries i la seva cara apareixia en tots els mitjans de comunicació, i dels àlies que els identificaven en els documents inculpatoris més propis dels còmics del Mortadelo i Filemón, que de trames mafioses “serioses“.

Segurament els que abans feien reverències a “don Vito” o a “el Bigotes” i els llepaven el cul, ara estan en la primera fila mediàtica posant cara d’incorruptes i mostrant la seva més sentida indignació quan algú sospita de la seva participació per formar part d’aquesta màfia o simplement per fer l’egipci parant la ma per un rellotge, un cotxe o un vestit d’Armani. Ara el que toca és que la merda no els esquitxi per tonar a posar-hi la ma més endavant.

En un país com el nostre a on les corrupteles més del dia a dia es succeeixen en temes tant corrents com la percepció del subsidi d’atur, la defraudació a hisenda, els pagaments generalitzats en negre, la generació d’economies submergides, els xanxullos amb les prestacions per invalidesa o darrerament amb les assignacions per a la llei de la dependència, es realment sorprenent que com ens diu l’evangeli algú s’atreveixi a llençar la primera pedra.

El que passa amb els Gürtels, Millet, Polítics que encarreguen informes i molts personatges més és que han trincat molt per sobre del que és el normal, l’acceptable per la mitjana del nivell ètic d’un país hipòcrita que es nega a veure el més evident. Fins i tot tinc el convenciment que si no hi haguessin estat implicats els bigotes, vitos corleones, albondigullas, millets, etc. altres haguèssin fet la feina igualment. En un país en el que generalment, quan es té l’ocasió es roba, els podem exigir als nostres polítics que siguin diferents?.

Pense’m-ho una estona i ens ho responem.

9 Comments
  • Eduard
    Posted at 14:02h, 12 octubre

    Jo Jordi, quan anava a l’escola, a la Salle de Cassà de la Selva, els dies com avui em veia obligat a disfressar-me d’aborigen tal com feien els meus companys i desfilar en carrosses pel poble, ja veu !!

    Avui encare que volgués no sortiria perquè no puc, tinc la pota malalta jo!!. De totes maneres l’ùnica cel·lebració que faig el dotze d’Octubre és la vigilia de Sant Eduard.

    Salut i €

  • JFont
    Posted at 14:01h, 12 octubre

    N´obstan Eduard avui la Maria toca un tema que l´encertat, ja que gracies a las lleis actuals son molts els delinqüents que operant a Espanya saben d’antelació que si els enxampant no els engarjolaran, lo que me ha fet gracia del seu escrit es lo del Domunt i el seu record de les taules petitòries presidides per les dames que tenien el cony mes rovellat que els canons de Montjuic, entre elles las Duquesses i la mateixa dona d’en Franco. Jo crec que la Maria encara enyora aquelles desfilades de guàrdies civils que en el dia d’avui moltes dones i fulanas dels salvadors de la patria, aprofitaven el pas d’aquets per llançar-se sobre ells abraçant-los al crit de VIVA LA GUARDIA CIVIL.
    Així mateix Eduard, et recordo que ni tu ni jo tenim res a celebrar en el dia d’avui, o sigui que els catalans tindríem d’estar tot el dia tancats a casa, i oblidar-nos de les males i fetes que feren els castellans andalusos que junts a una part de la púrria sortida de les presons foren els que anaren a robar i sotmetre als natius de la Amèrica i centro Amèrica avui fa 517 anys, o sigui els primers causants de engendra mestissos per els llocs que conquistaven, ja que lo seu era matar sometre follar i robar.

  • Eduard
    Posted at 10:47h, 12 octubre

    Ja, ja ja María, tu suposo que no deus haver llegit el Lazarillo de Tormes, no?.

    Solidaris si, sobretot per la major gesta de la seva història, l’aniquilament de les cultures que es varen trobar a sud amèrica.

    Ja té collons la cosa que de tot el que ens estàs dient, la part del territori que fa pujar els índex sigui Catalunya, però bé és el que passa en aquest país quasi bé sempre.

    Salut i €

  • Maria
    Posted at 10:44h, 12 octubre

    Sí, sin duda, podemos exigirles y debemos.

    España es uno de los paises más solidarios del mundo. Siempre lo ha sido. Desde los tiempos del Domunt con Franco, a las donaciones de organos a la ayuda internacional. El auxilio a los necesitados forma parte indisoluble de la cultura hispana. La fraternidad y la solidaridad son sostenes de nuestra sociedad, de la que abusan los delincuentes, desde politicos a ladrones, tanto nativos como foraneos.

    El rechazo social al latrocinio es algo muy asentado en nuestra sociedad, igualmente, así como el elevado nivel de ética y moral de nuestra sociedad, lo cual ves cuando la contrastas con otras sociedades. La hispana es una sociedad de valores, no la que nos haces ver.

    El que desde las altas instancias se deje entrever tan poca ética, tan pocos escrúpulos, tanto nepotismo, corrupción y sinvergonzoneria, es evidente que merma el sentido ético de la sociedad, pero este sigue siendo fuerte. Quizá el ser tan empáticos nos hace no ser tan duros en las penas, pero está visto que ser permisivo no vale con los sinverguenzas, y que las penas deben ser mucho más duras para los administradores que nos roban sin piedad.

    Los politicos están en el nivel más bajo de la escala ética de nuestra sociedad, y lo demuestran cada día, desde las filas de la izquierda y la derecha, unos premiando comportamientos de dejadez y abandono, y los otros premiando al pícaro y al sinverguenza. Falta equilibrio en la politica, falta gente con dos dedos de frente y sentido común y sobra demagogia e ideologias trasnochadas.

    Hay que ponerles coto a los politicos, aprender a exigirles, quitarles casi todo el poder que tienen y ser mucho más duros con sus desvarios.

    Yo, personalmente, no conozco a ningún politico honrado, en el amplio sentido de la palabra, ni siquiera a ninguno que inspire confianza a sus subordinados, pues ninguno se fia de ninguno. Son gentes acostumbradas a vivir de la apariencia, no del trabajo y mucho menos de los resultados, y toda su energia se va en conseguir ponerse las medallas de los méritos de otros y en darse pompa y boato, y encima están rodeados de asesores politizados sin el menor talento, pues si lo tuvieran no estarian en politica, y buscarian ganarse la vida produciendo cosas útliles a la sociedad en vez de chupar del vote por decir memeces.

    Una vez construida la UE, y definido el sentido de lo que debe ser Europa, los politicos deben aprender a ser gestores, no demagogos populistas que buscan el voto para conseguir la poltrona desde la que mangonear sin aportar nada a la sociedad.

  • País de murris « Por la paz y la libertad
    Posted at 18:04h, 11 octubre

    […] Publicat a edp.cat […]

  • admin
    Posted at 21:49h, 09 octubre

    Hola company, què tal va tot?

    Tens tota la raó, ara tot això servirà perquè durant un temps tots aquests que tendeixen a estirar més el braç que la màniga se’n estiguin una mica.

    Salut i €

  • David
    Posted at 20:34h, 09 octubre

    Ja va bé fer neteja de tant en tant. Malauradament només la fem quan les coses va malament. Mentre tot rutlla tothom mira a una altra banda 🙁

  • Twitted by edp
    Posted at 03:53h, 09 octubre

    […] This post was Twitted by edp […]