Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

catalanisme

Set vegades imbècil

imbecil1.jpgQue un senyor aguanti que el seu interlocutor el tracti d’imbècil set vegades, pot ésser per dues coses diferents; que tingui realment una personalitat molt feble per a fer callar a qui l’està agredint verbalment o  veritables dificultats per a reaccionar ràpidament davant l’insult bé perquè no compren el que li estan dient o perquè senzillament està empanat. Les dues quadren exactament amb les accepcions de la definició que el Diccionario de la Lengua Española conté del mot “imbècil”.

Pot passar també que quan una primera autoritat autonòmica decideix criticar a un president d’un club de fútbol per haver expressat  les seves conviccions polítiques, algú li faci notar que ell hauria de fer el mateix i ocupar-se dels problemes que té en la seva comunitat per exemple, procurar feina per a la seva gent. Si Fdez Vara es veu en el dret d’envaïr el camp d’actuació de l’altra i criticar-lo obertament en un mitjà espanyol, a mi se m’acudeixen uns quants qualificatius més per a dedicar-li a part del d’imbècil.

És cert que la vehemència en la reacció amb la que ens ha obsequiat darrerament el Laporta als barcelonistes no ens semblen gens bé, però és evident que el que no li perdonen des de les espanyes més extremes és el convenciment que té en la idea d’una Catalunya independent i sobretot que la defensi públicament. Les teories conspiratòries son sempre de mal demostrar, però quan ara el que toca és esbombar fets que han passat mesos enrere hom es pregunta, sense voler ofendre a ningú ni que el tractin d’esquizofrènic, perquè ara i no en el seu moment?.

Qui sap millor les intencions que té per quan deixi la presidència del FC Barcelona és el propi Jan Laporta, però si decideix fer carrera política segur que ho farà en alguna formació d’ideologia coherent amb el pensament que ha tingut sempre, no com d’altres polítics reconvertits a demòcrates, que no fa ni quaranta anys estaven per altres coses.

I perquè consti, jo soc el soci del barça núm 88.585 i fan del Rosell !!

Etimologia del mot “imbècil”

Share on TwitterShare via email

Tags | , , , , ,

Comments

  1. jorfont

    Bon dia Eduard, a vegades les ofenses serveixen per catalogar a les persones,i els insults per expresar lo que sens dins el teu cos.No es lo mateix sentir-se ofés per un catedratic que per un analfabet.
    Aprofito per desitjarte una rapida recuperació. Salutacions

  2. admin

    Estic d’acord, Jordi, ningú pot considerar un insult un mot que el descriu.

    Salut i €

  3. i perquè no es dedica cadascú a fer la seva feina?

  4. admin

    Exacte Jesús, aquí tothom es fica en el terreny dels altres però el difícil és reconèixer-ho.

    És com diu l’evangeli (crec!!) veure la palla en l’ull de l’altre …

    Salut i €

    Enhorabona pel premi Jesús, ho vaig estar seguint per internet des de l’hospital.

  5. La veritat és que darrerament Laporta està mostrant un tarannà poc amigable, si de debó vol entrar en política li caldria calmar-se.

    Tot i així esitc d’acord en que fa de mal pair que quan hom s’identifica políticament, com a catalanista si més no, li retreguin el càrrec que ocupa, cosa que no es faria si s’identifiqués amb una força espanyolista o si fa un anunci de suport a l’exèrcit.

  6. Hola Josep.

    Benvingut al bloc.

    La veritat és que en Laporta no és Sant de la meva devoció, però des de les espanyes s’estan passant un ou. Tens raó si el Laporta fos del PP o del PSOE i reclamés l’unitat d’Espanya res d’això els hauria passat, n’estic segur.

    Salut i €

  7. Maria

    Hablando de imbeciles.

    El otro dia vi una entrevista de Buenafuente al que fue contrincante de Laporta a la presidencia del Barça, y dijo que no gano por mentir tanto como Laporta y no inventarse fichajes. Que Laporta es un sinverguenza capaz de cualquier cosa con tal de tener el poder, pero que aún así, los socios le apoyan, aún a sabiendas de que les miente, pero que él no va a perder sus valores y dedicarse a mentir porque hayan tantos imbéciles en el Barça.

    Que él ganaba por mucha diferencia en las encuestas, pero que Laporta se inventó fichajes, y los demás, sin base alguna, pasaron a votarle a él, cuando era evidente que mentia, y él se negó a inventarse fichajes, que preferia mentir las elecciones, y no ser socio de un club que quiere que le mientan.

    No sé porqué, la imbecilidad es algo que rodea tanto al Barçá. ¿Será, la imbecilidad, sólo cosa del Barça, o del futbol en general?

  8. JFont

    No te llevaré la contraría Jon. Para mi sería una contrariedad que este hombre formase parte de mi familia o se afiliara a mi partido.

  9. Eduard

    Pel que hem vist Maria darrerament, el percentatge d’imbècils entre els socis del Barça deu ésser molt menor que el que teniu al Pais valencià, ja que pel que fa al Laporta en la moció de censura que es va celebrar ara fa un any escàs més del 54% dels votants ho varen fer en contra, mentre que a casa teva amb el Camps i el PP, tot i la que estava caient amb els temes de corrupció el vareu posar de president amb majoria absoluta.

    Salut i €

  10. Eduard

    Sols una pregunta, si el Laporta no fos independentista i la seva afinitat política fos amb el PSOE o amb el PP, estaríem parlant del mateix?, incomodaria a tanta gent com ara?.

    Mireu si acceptem que un president de un club de fútbol no hauria de fer ostentació de les seves idees polítiques, siguin les que siguin, haurem d’acceptar també que un polític, president d’una comunitat autonòmica no es fiqui en fútbol no, o això si que es permet?

    Salut i €

  11. Eduard

    La candidatura del Laporta Maria, no es va inventar el fitxatxe (en singular perquè només va ser aquest cas) del Beckam si no l’acord que el club va arribar amb el Manchester Ud en la preferència per a negociar amb ell. Òbviament tothom, la gent del carrer també i els socis que votaven també, sabien que el jugador ja havia arribat a un acord amb el RMadrid i que aquest club seria la seva destinació.

    El que realment va fer perdre al Bassat varen ésser altres coses, no oblidem que aquest senyor es va presentar dues vegades i va perdre una amb el Laporta i la primera contra el Gaspart, que ja és greu.

  12. JonKepa

    Aprovecho para responder tanto a Jordi como a Eduard, siempre bajo mi punto de vista, no puedo opinar sobre lo que piensen terceros que no se han manifestado.
    Joan Laporta como ciudadano tiene todo el derecho del mundo a pensar como le de la gana y opinar de todo lo que desee e, incluso, manifestar sus ideas independentistas. Podré compartir o no sus ideas pero acepto esta postura.
    Lo que no le está permitido a Joan Laporta, tanto como ciudadano como Presidente de un equipo de fútbol, es a ser irrespetuoso, borde o cabrón contra terceros ya sean presidentes de Comunidades autónomas (Cantabria y Extremadura) o no. Con sus manifestaciones en estos casos nos ha demostrado a todos su nula educación y su nula cultura.
    Como presidente de un club de fútbol y más tratándose del Barça no puede ni debe hacer manifestaciones del tipo que sean siempre que estas no tengan nada que ver con el fútbol en general y con el Barça en particular.
    El Barça tiene socios y simpatizantes no solo de Catalunya sino del resto del territorio español, al que pertenece Cataluña, y de todo el mundo y les debe un respeto a todas esas personas.
    El fútbol, como cualquier otro deporte, es una afición que tiene muchísima gente, de izquierdas, de derechas, nacionalistas, no nacionalistas, fascistas y comunistas. La inmensa mayoría de los que he citado no comparten la ideología nacionalista y/o independentista de Laporta y son seguidores del Barça.
    Ni los aficionados al fútbol, ni los seguidores de un gran club como el el Barça nos merecemos a un impresentable como Laporta.
    Le deseo lo mejor al Barça y a Pep que está haciendo una magnífica labor en el equipo pero no puedo apoyar a alguien como Laporta.
    Y si Eduard, sería igual, al menos para mi, si fueran el PP, el PSC o CiU los aludidos. Y por supuesto que cualquiera puede opinar de fútbol o de lo que hacen los equipos a los que siguen. Lo que no podemos hacer los ciudadanos ya sean presidentes de Comunidades autónomas, de gobiernos nacionales o simples ciudadanos es decir a las directivas de los equipos como deben hacer su gestión.
    No confundas las cosas.

    Salut i força.

  13. JonKepa

    Tu comentario dirigido a otra persona sobre las elecciones en mi Comunidad Autónoma está totalmente fuera de lugar y es profundamente insultante.
    Sacas las cosas de contexto y eso se suele hacer cuando se pierden los argumentos.
    No me esperaba de ti una respuesta en ese sentido.
    Gobierna tu casa y deja que los demás gobiernen la suya.

  14. Eduard

    Pues para ti no debería serlo Jon, no creo que tu votes al PP.

  15. Eduard

    Y sobre el comentario anterior Jon, eso deberemos decidirlo entre los socios del club las veces que nos han convocado para ello, 2 elecciones y una moción de censura que esta junta ha sacado adelante, ya que somos los que pagamos nuestras cuotas y por tanto tenemos derecho a voto. Independientemente que a mi me caiga bien o mal Jan Laporta que por lo que he escrito al final verás que no es mi favorito.

    Si Laporta se identificase como españolista acèrrimo no habría lugar a la crítica, se identificara con el PSOE o con el PP.

    Eso es así de claro

  16. Eduard

    Laporta tiene en mi opinión, un importante problema de EGO, eso es lo que yo le reprocho, demasiada predisposición a ser centro de atención y poca tendencia a la tranquilidad y al sosiego, a pensar las cosas antes de decirlas porque sabe a ciencia cierta que cualquier cosa que diga o que haga respecto a sus convicciones políticas le va a pasar recibo.

    Eso no quita que pueda expresarse, a nivel particular, como le plazca, eso define la libertad de expresión y la prueba más palpable que Laporta no es el barça es el resultado de la pasada moción de censura.

    A Laporta se le puede criticar por muchísimas cosas, pero no ha engañado a nadie. El militaba como cuadro en ERC en la època de Colom y fue de los que se escindieron y crearon el PI (Partit de la Independència). Era independentista cuando se presentó a la primera campaña y continua siéndolo en la actualidad, por tanto coherencia no le falta, egolatría tampoco.

    Salut i € y no te sientas aludido por mi afirmación anterior, si la lees bien verás como ni te implica ni te identifica con el mensaje que le estoy enviando a María, no a tí, Jon.

  17. JonKepa

    Creo que coincidimos en la opinión que nos merece a todos Laporta, lo que yo lamento es que ante las reacciones contra él por parte de determinadas personas por sus actuaciones, nos metan a todos en el mismo saco.
    Sé de algunos barcelonistas con los que ahora también interactúo en esto de los blogs que ni son catalanes ni viven en Catalunya que no comparten esos comportamientos de Laporta, siempre como presidente del Barça.
    Siempre he pensado que utiliza el Barça para promocionarse políticamente y eso a mi no me gusta.

    Sabes perfectamente que no voto al PP, que no me gusta ese partido y que me da repeluz todo lo que estan haciendo, sobre todo en mi tierra pero eso no quita para que defienda lo que siempre he defendido, el derecho a respetar la voluntad de todos los valencianos.

    No es que aquí seamos imbéciles, no es eso. Aquí lo que hay es un control absoluto de los medios de comunicación que más se siguen. Esos medios no son otros más que Canal 9 TV, Radio 9 y la cadena COPE. Prensa apenas se lee, otras radios no se siguen salvo algunas como la 97.7 o Kiss FM, pero esas no dan noticias.
    El PP ganó en Valencia ante al fracaso del PSPV-PSOE, razones que ahora no vienen a cuento, y a partir de ahí el control fue absoluto por parte del PP. La gente ve lo grande, America’s cup, F1, Terra Mítica, visita del Papa,Volvo Ocean Race, Open de Tenis, los grandes eventos, lo que no ve es todo lo que eso lleva detrás. Los gastos, las comisiones, los chanchullos, eso no se ve, ya se encargan ellos de que ni se vea ni se sepa.

    Cuando lo de Costa estaba en su apogeo Canal 9 lo trató en el lugar nº 11 de la parrilla y con apenas 20 segundos de tiempo. Para que te hagas una idea de como funcionan las cosas por aquí.

    Lo que hay que hacer es tratar de que la gente se entere y no decir que somos imbéciles por votar al PP. Así no Eduard, así no.
    Saludos.

  18. Maria

    Como comprenderás, Eduard, yo no sé la historia del Beckan, Laporta y Bassat, sólo vi la entrevista que el hizo Buenafuente, y Buenafuente no le apuntilló nada de lo que tú dices, si no que le asentia. También es cierto que Bassat pasaba a trabajar ahora para su cadena con un programa de emprendedores.

    Pero a lo que voy, es que el Bassat se despachó a gusto con Laporta, al que tildó de mafioso, embustero y manipulador, e imbeciles a los que se creen sus mentiras.

    Él se justificaba en que las encuestas cambiaron cuando Laporta hizo el juego sucio con Beckan, y por lo visto él no entendia como tú que los socios tenian claro que era un imposible, si no que les hizo llegar el mensaje de que lo iba a conseguir, y ellos, en su imbecilidad se lo creyeron.

    No sé si fué tu caso o no, eso sólo lo sabes tú.

    Y como te ha dicho Jon, no dejas pasar una para atacar al resto de España, en este caso a la comunidad valenciana, sin venir de nuevo a cuento. ¿Españolitis? sí, sin duda.

  19. Eduard

    Yo María, por aquel entonces no era socio, no podía puesto que no había localidades disponibles y antes era imprescindible ligar la condición de socio a una localidad, pero la candidatura de Laporta fue mi favorita.

    Para aquellos que entienden de fútbol, ya veo que no es tu caso, lo de Beckam se sabía que no era cierto, pero lo que hizo ganar a Laporta frente a Bassat no fue eso si no la juventud de un grupo de gente, del que ya no queda ni la mitad en la actual junta, frente a una imagen del pasado como la que ofrecía Bassat, que por cierto en la anterior campaña no jugó nada limpio con Gaspar.

    Salut i €

  20. Eduard

    Jon.

    YO NO HE DICHO ESO. Lee lo que he comentado y con la mano en el corazón dime si entiendes que os he tratado a TODOS los valencianos de imbéciles. Por favor.

  21. JonKepa

    …….el percentatge d’imbècils entre els socis del Barça deu ésser molt menor que el que teniu al Pais valencià,………
    ……… mentre que a casa teva amb el Camps i el PP, tot i la que estava caient amb els temes de corrupció el vareu posar de president amb majoria absoluta………

    Eso es lo que dejaste escrito, y alguna cosa más que no viene a cuento.

    De todos modos ya dije que me extrañaba en ti una respuesta así salvo que la hagas por ser dedicada a quien se la dedicas.
    De todas formas ya sabes que yo también te aprecio y ciertas cosas no te las tengo en cuenta.
    Salut i força.

  22. Lobby

    Jo crec que tot plegat és fruit de que s’apropen eleccions al Barça i a Catalunya i tot fa tuf a campanyes, no crec que el senyor Laporta fes aquestes declaracions d’insults cap a cap president de cap comunitat, més aviat semble ser que alguns aprofiten que Laporta és separatista per fer.se notar ells i d’altres per accedir a la presidència del club.

    Salut i força

  23. JFont

    Eduard, aqui engancho una noticia publicada a e noticies, ” El Barça millora el sou d’Oliver en plena polèmica

    Un dels vicepresidents ‘espiat’ ha signat l’augment

    Rebel·lió a la directiva del Barça contra Oliver

    Un sou de 800.000 euros per al director general del Barça?

    No crecque aquesta noticia sigui molt agradable per el soci del Barça, ja que no deixa de ser una noticia xulesca com las que acostuma a demostrar el Sr Laporta.

  24. Eduard

    Si que ho ha fet Lobby, el mateix ho va reconèixer, FA MÉS DE TRES MESOS.

    La pregunta del mil·lió és perquè surten ara?, és com l’escàndol de les escoltes als vicepresidents, això va passar fa SIS MESOS, i jo pregunto el mateix, perquè ara?. Laporta des del començament del seu mandat havia donat suport a actes similars, perquè abans ningú en deia res i ara si?

    Salut i €

  25. Eduard

    Jordi

    no sé si serà cert o no, però jo tinc notícies de que demà potser deixarà de ser Director General l’Olivé. A veure si es veritat. De totes maneres un fet com aquest diu molt poc en favor d’uns vice presidents que tot i saber-se espiats ni han dimitit ni res de res.

    Per això el meu candidat futur és el Rosell, entre els de la junta actual li estan fent la campanya sense haver-se de gastar ni un euro !!!

    Salut i €

  26. Eduard

    Precisament per això Jon, jo em referia als votants del PP tot i sabent dels merders del Camps i el sastre. Per això parlava de PERCENTATGES.

    Salut i €

  27. Xavier Comas

    Voy a intentar dar mi explicación sobre Laporta. Ha sido un presidente que para el Barça, ha sido muy pero muy bueno. Ha conseguido lo que pocos han conseguido y ha hecho con ayuda del cuerpo técnico, un equipo que juega de fábula, de memoria dicen.
    El problema que tiene el Sr. Laporta, es que como suele a pasar a todos los que consiguen triunfar en alguna actividad, cree que el éxito es él. Y eso es un error.
    Para mí Laporta, actualmente, esta desbarrando y no se da cuenta de que nuestro equipo tiene infinidad de seguidores en el mundo entero y a pesar de que lo que el crea, el Barça es un equipo español dentro de una comunidad que es Catalunya. Y nuestro Barça tiene seguidores en Catalunya, en Badajoz y en la Rioja, y hasta en Cantabria.
    Lo ví en una filmación cuando la última final de la Copa de Europa, y los ingleses decían Spain y el se empeñó en decir Catalunya, resultado… volvían a decir Spain.
    Es un hombre endiosado, iracundo, sólo hay que pensar en el día que se desnudó en el aeropuerto, para darse cuenta de que no es lo más conveniente para este Barça.
    Espero que triunfe en el mundo de la política, si va con Carretero, que tuvo un follón en el Ayuntamiento de Puigcerda, del que salió indemne, hará bien.
    Cuando uno ve a Laporta, no puede dejar de pensar en Nicolau Casals, que hizo por el Barça, mucho más de lo que pueda haber hecho nuestro Sr. Jan.
    En cuato a lo que comenta Eduard, del tema de Valencia y el PP, sólo quiero indicarle, que si considera, que después del tema Millet, ayudas a la fundación de CDC, el tema de los estudios de la Generalitat, el último del que me he enterado es una encuesta entre niños de primaria para saber la opinión de unos parvulitos sobre Marina Geli, increíble, donde y como se van nuestros dineros, la condonación de la deuda del PSC con La Caixa y tantas y tantas boutades, como que el Sr. Ridao diga que se ha de suprimir la ley de Sucesiones, pero su partido dentro del tripartito confirme la ley, cree que se producirá algún vuelco en las votaciones para las autonomicas catalanas, es unicamente una pregunta.
    Por cierto ayer el Sr. Montilla ante la demanda del Sr Rivera de organizar una comisión dentro del Parlament, para realizar una investigación sobre los “estudios·” y el caso Millet, respondió “tot ufanos” que fuera a los tribunales de justicia.
    ¿Democracia parlamentaria? o ¿Dictadura consentida?

  28. JonKepa

    Don’t worry, be happy Eduard.
    Com ara está de moda aixo de parlar anglés.
    Cap problema pels percentages.

    En cuanto al Barça, lo que realmente me preocupa es esa chulería de Laporta y el poco respeto que nos muestra a todos, incluidos los socios barcelonistas.
    Salut i força.

  29. Eduard

    Xavier.

    No deus haver llegit que lo de València li ho he respost a la Maria per a la primera intervenció del post a on titllava els socis del Barça d’imbècils, si vols saber la meva opinió sobre els temes que planteges, he publicat fins a tres articles en el meu bloc que en parlen d’això, i en soc molt crític.

    Salut i €

  30. Eduard

    Per cert Xavier, ja que l’altra dia en varem parlar, has vist la notícia de la investigació sobre Cistòfol Colom de la universitat de Georgetown?

    http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=653262&idseccio_PK=1021

  31. Xavier Comas

    Eduard, también leí, no me acuerdo donde que en vez de salir de Palos de Moguer, la expedición salió de Pals en Girona.
    Yo aquí ni entro ni salgo, pero como esto se pudiera demostrar de una manera científica, sería uno de los golpes a la historia más fuertes y concluyentes de un engaño bestial.
    Verás Eduard, te diré, que nosotros los españoles estamos narcotizados, por quienes viven de nosotros, los políticos y otros.
    Entiendo perfectamente que en Valencia una mayoría votara al PP, como que en Catalunya una mayoría vote a CiU, como que en España se vote al PSOE, nosotros no tenemos ningún valor, somos sencillamente una papeleta que se deposita en la urna y nada más. Ya hay quienes se cuidan de dirigir nuestro voto, sea por defecto, sea por exceso, la conclusión a la que he llegado, es que no valemos nada, somos sencillamente como los números imaginarios, que se idearon como solución para según que ecuaciones.
    O sea que muchas veces no vale la pena romperse la cabeza, esto no tiene solución. Y os dejo, que tengo mal día.
    Saludos.

Submit a Comment