Información Bitacoras.com…

Valora en Bitacoras.com: No em va agradar la resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l’Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però …

Estic totalment d’acord amb el que planteges. És hora d’afrontar amb valentia aquest tema i aquest problema. I cal unitat per combatre-ho. Serem capaços?

Tot i no ser el meu referent polític sempre havia tingut a Jordi Pujol com a referència de tipus de polític a respectar però des que va deixar el càrrec de president ha fet ja varies declaracions que m’han decepcionat.

Entenc que sàpiga greu veure el teu partit en una situació delicada però penso que un polític valent seria el primer en exigir fer net, caigui qui caigui.

La veritat, trobo a faltar aquell Pujol que després de dir “s’ha de ser molt gitano” tenia el valor de sortir a disculpar-se per haver fet servir una frase feta, cosa que feien molt pocs en aquell moment.

Hola Roger.

ës realment trist veure que aquí passa el mateix que per exemple al País Valencià o a la Comunidad de Madrid. Descobrir-ho ha estat un xoc però crec que tot això ens anirà bé per netejar un sector, el polític al que el convé una regeneració molt a fons.

Salut i €

Hola Josep.

Mira , jo com a militant del CDC soc el primer interessat que això passi, que s’exclogui del meu partit els corruptes i els lladregots i que en els altres partits facin el mateix.

Entre tots aquests tipus sense escrúpols es carregaran un sistema per el que els nostres pares i avis varen lluitar, varen estar empresonats i alguns fins i tot hi varen deixar la pell.

Fem-los fora de la vida pública siguem del partit que siguem.

Salut i €

Sincerament en Jordi Pujol sempre m’ha semblat un polític sobrevalorat, ni el que va fer va ser per tant, ni li reconec cap superioritat moral. I la seva resposta va ser despreciable, no anem bé, hi ha alguna poma que no estigui podrida????

Ara Miki, el que ens caldria és que tots els partits es posessin d’acord en fer fora de la política a tots els corruptes, si no ho fem així no recuperaran la nostra confiança mai més.

Les oportunitats es presenten poques vegades i aquesta n’és una d’elles, a veure que fan tots plegats.

Salut i €

Poc ètic, poc moral, trist. Però de què parleu? esteu parlant de política! No em puc creure, i de fet no ho faig, que us sorpreneu per les declaracions de un polític, encara que sigui del nivell de Jordi Pujol. Per mi també és un referent i res de sobrevaloració. En Pujol era tot un equilibrista i mira sempre què calia fer i que convenia, res de dogmatisme demagògic e hipòcrita: feia allò que calia fer i aquí està la superioritat política, no pas en fer bona cara i mantenir el dogma -de vegades impossible de mantenir per caduc, etc!

L’home és corrupte per naturalesa. Mai ni ningú aconseguirà erradicar la corrupció de la política tret del cas en que es pagui tant als polítics, que no tinguin la necessitat de més.

Salutacions,
alex

Hola Àlex.

El que mi em sobta és per el que comentes de l’equilibrisme, jo tinc a Pujol per una persona molt intel·ligent i em sobta i molt que no hagi sabut llegir el que “tocava”.

Quan algú que pertany a una organització o a un col·lectiu més transversal com pot ser el de la política, hauria de ser interès de tots fer fora les pomes podrides.

Potser és demanar massa, però és el que em bull per a dins.

Salut i €

Estic d’acord amb tu. En el fons, estic molt d’acord amb tu. Però no hem d’oblidar qeu tots son èssers humans i que pateixen dels mals que pateixen aquests èssers:orgull, pedanteria, arrogància i mil més, per molt polítics que siguin, és així.

Posem per cas que jo soc d’una familia respectada de Sabadell (soc sabadellenc d’adopció) i que tinc un germà que és un bala-perduda. Jo, per molt bona persona que em consderi, intentaria mantenir la discrecció per conservar… ves a saber què: la imatge? l’honor? no sé si aquests paraules tenen enitat real més enllà de la literària, però és lo que es busca. I els polítics, tret que els convingui lo contrari, son una família que vol mantenir la imatge.

Fins a cert punt trobo normal que en Pujos, com a gran pare (o avi) vulgui protegir el nom de la seva família (o no fer ni dir res que el taqui més de lo que ho està ara)

I, això mateix! Salut i €
alex

[...] Publicat a edp.cat [...]

La resposta de Jordi Pujol va ser molt decepcionant per aquells que, fins i tot des d’una altra banda política, el tenim per referent de prudència, seny i honestedat. Més penoses em van semblar les de Felip Puig, quan per a justificar que CDC no actuï amb immediatesa contra els seus militants implicats, diu que si el PSC actua amb celeritat és perquè “debia saber alguna cosa”.

Tots plegats s’haurien d’adonar que ja no és cosa d’unes sigles polítiques i de saber qui és més o menys corrupte. La porqueria ja esquitxa a tothom.

Potser seria hora que els partits polítics endeguessin un gran pacte anticorrupció i, a més, el complissin.

Ens cal una mica d’aquest seny al que tant fem referència els catalans, no ens servirà de res “espanyolitzar” el nostre marc polític.

Estem davant una excel·lent oportunitat per allunyar-nos de sectarismes i començar a fer els primers passos per recuperar a la gent i incentivar-les a participar.

Salut i €

Eduard, és evident que si es priva a Catalunya de sobirania judicial es generarà un teixit corrupte. Aquest només serà desenmascarat de forma paternalista pels jutges-comissaris polítics de la metròpoli, per fer-nos veure de forma paternalista que no sabem estar sols i que els necessitem per ser un poble decent. Per fer córrer demagògicament que nacionalisme és sinònim de corrupció i xanxullisme. Si disposéssim de sobirania judicial, i els nostres jutges responguessin únicament davant del poble de Catalunya, la cosa se solucionaria en 3 mesos, com a qualsevol país Europeu decent. Prou nacionalisme paternalista espanyol. Que ens deixin fer, i ja en parlarem d’aquí 10 anys de qui te la casa més neta.

Els jutges podrien començar per mirar les declaracions de renda de molts polítics coneguts i veure si els seus ingressos poden permetre que en pocs anys hagin pogut fer les fortunes que tenen actualment, en Monti per exemple s’ha fet una casa que el seu cost pot voltar pels 2 milions d’euros i no crec que un batlle i després ministre pugui haver acumulat tants diners en poc temps, és tan sols una mostra que podríem estendre a altres polítics de diverses formacions.

Jo crec que lo mes etic del Sr Jordi Pujol era sigut no amenaçar amb estirar de la manta, o sigui que era quedat millor no tenir mai res per tapar els`pecats de els altres, o sigui haver-ho denunciat inmediata-ment al assabentar-se.

Es triste, pero sí, a lo más que se aspira es a que un politico no sea un ladrón.

Para qué vamos a pedirles gestión, si con que no roben nos vale.

Estas cosas que estan saliendo sobre corrupción institucional en Catalunya era un tema conocido desde el 2.000, casi 10 años y hasta hoy.

Alguien se acuerda del famoso 3%?. Igual quien hizo tal afirmación no iba tan desencaminado.

Este Lobby, parece que que aún vive en el paraiso catalán.
Que sí hombre que sí, que la culpa la tiene Madrid, no nuestros sinvergüenzas protegidos, la culpa es de Madrid.
Vamos hablar del “poble de Catalunya”, yo digo que pueblo, el que se levanta cada día a las cinco de la mañana y tiene que trabajar 10 o 11 horas, o el que se está tomando el cafelito a las 8.30 después de empezar el curro a las 8.
Anda ya somiatruites.

Mai no m’hauria pensat que l’ex president Pujol fos capaç d’una indignitat tan manifesta. No el voto, però m’inspirava un respecte que ara m’agono que no mereix.

Jo, no crec que en això, els temes de corrupció, a Catalunya tingui que estar passant res que no passi a altres indrets, el problema no és aquest si no precisament el contrari, que no surtin, això si que seria extrany.

El problema bé quan els partits es perpetuen en un govern, ja sigui estatal, autonòmic o municipal i això és el que ha estat passant aqui.

Salut i €

Jon.

El análisis inteligente debería ir hacia otra dirección y no quedarse en el 3% y sería preguntarse porqué una vez al Maragall se le calentó la boca y soltó lo que soltó del 3%, el tema se diluyó como azucarillo en el café.

Para mi y eso lo corrobora lo que está saliendo ahora, es que todos tienen cosas que ocultar y por eso hasta la fecha aquí, en Catalunya no ha habido ningúna condena importante por corruptelas.

23 años estuvo pujol en la Generalitat y más de 30 el PSC en el Ajuntament de Barcelona y en la Diputació, ¿alguien tiene la más mínima duda de que si el PSC estuiese limpio el tema del 3% se hubiese quedado ahí?.

A mí lo que más me preocupa de todo este tema es que ambos casos, Millet i el de ahora, han tenido que venir, el primero a través de Hacienda y el segundo de la audiencia nacional. Hay muchos más ayuntamientos pringados en este tema y lo vamos a ir conociendo la mayoría del cinturón de Barcelona, ya es curioso que un año después de haberse expulsado al cerebro de la trama, el ex diputado socialista del PSC por corruptelas, muchos ayuntamientos del área de Barcelona incluido el de la capital, adjudicaran a las empresas de semejante malandrín obras y servicios por varios miles de millones.

Aquí hay muchísimo que explicar y al contrario de ver en ello un ataque al catalanismo, yo lo veo como una oportunidad real para regenerar la política y adoptar las medidas para que esto no se vuelva a producir.

Salut i €