Comptabilitat creativa

Quan els gestors nord americans jugaven a ser els més originals en el disseny de productes financers vinculats a històries que ni ells mateixos sabien explicar i el resultat final de tanta innovació va ser la major presa de pèl que la humanitat mai ha patit, jo, innocent de mi, vaig creure que haurien après la lliçó i a partir d’ara la cosa seria diferent però ja veig que no.

La publicació dels beneficis descomunals que les mateixes entitats que varen fer figa estan presentant, pot fins i tot semblar obscè si no fos perquè ens està amagant un fet evident, ens continuen fent trampes per a tapar cares a la gent la crua realitat. La comptabilitat és una eina que es pot manipular i serveix massa sovint per presentar situacions  empresarials irreals. Les entitats financeres ho estan fent principalment de 6 maneres:

• Embargant immobles sense taxació, donant per bona la que es va fer 2 o 3 anys enrere quan el valor de mercat era superior en un 45%.
• Passant crèdits incobrables a les carteres d’inversió per a no provisionar-los ni comptabilitzar-los com a pèrdues.
• Renovant els crèdits que no havent-se declarat com a incobrables els seus titular tenen dificultats reals per a fer front les mensualitats, passant des del compte “clients probablement incobrables” a “clients”.
• Venent els immobles de la xarxa d’oficines de les entitats tal i com ha fet el BBVA amb 1.300 oficines a un fons alemany per uns 1.200 M€.
• Venent les participacions de les filials com el Santander amb una part de la seva filial barsilenya per un 5.000M€ i les participacions industrials.
• Dissenyant emissions de bons convertibles que adquireixen sota ma els estats incapaços d’arreglar el problema i els fons d’inversió d’entitats que han creat el merder.

El problema ens vindrà perquè aquests tripijocs no es poden mantenir eternament i quan comencin a aflorar ens trobarem amb un augment de la morositat que serà el senyal de que estem entrant en la fase més crítica de l’actual crisi. La realitat és que ni el mateix sector financer pot quantificar el forat que ells mateixos han creat i en conseqüència els governs difícilment el poden dotar.

Lo bo que tenen les fusions que des del govern s’estan promocionant és que farà aflorar la merda que les estitats s’estan guardant sota les catifes, però algú sap a quin preu?.