Cicles i economies

Un cicle és, en una de les seves definicions un període de temps determinat en la que es succeeixen un nombre de fases temporals que completen un fenomen periòdic (bufff!). Si els haguéssim demanat una definició pel mateix mot a Madrid la setmana passada abans de que el seu Reial palmés en tres dels quatre darrers partits, en haguessin fet saber que un cicle era el que estava a punt de finalitzar el nostre Barça de les cinc copes (de moment), il·lusos!!.

En economia la definició tradicional d’un cicle és el període complert en el que es consumeixen les quatre fases que el conformen, l’expansió, la crisi, la contracció i la recuperació,la nostra situació actual la ubicaríem entre aquesta crisi que no s’acaba mai i la contracció, la fase més dura de la travessia. Però heus aquí que aquesta explicació tant simple no encaixa amb el que ens està passant, si tot fos tant senzill com això només caldria esperar assegut a que arribessin els bons temps i ja està.

Els teòrics de la ciència econòmica, o sigui els que ens expliquen perquè ens hem fotut l’hòstia quant estem ben nafrats, amb el nas pelat i sense dents, però que han sigut incapaços d’advertir-nos que circulant a aquestes velocitats prendríem mal, ens diuen que cal diferenciar entre els cicles curts (cicle Kitchin) que tenen una durada d’uns 40 mesos i acaben quan s’exhaureixen els stocks de matèries primeres, els mitjans (cicle Juglar) que tenen una durada d’uns 10 anys i que venen provocats per el sector financer, ens sona aquest? i els llargs (cicle Kondratiev) que s’estiren fins el 40 o 50 anys, tenen a veure amb els canvis tecnològics i de model. Tot això sobre el paper.

Avui estem vivint en un moment accelerat, bàsicament com a resultat del fenomen de la globalització i la durada dels cicles també s’ha escurçat. En aquests moments el que ens ha passat és que han coincidit la finalització dels tres cicles, el més semblant al petó de la mort, o encare millor com una tripla morrejada amb llengua i tot!.

Una crisi de sistema, d’esgotament del model econòmic brutal que ens està obligant a ser originals, a innovar fins i tot en l’aplicació de les sol·lucions  que ens permetin escapar de la crisi. Amb tot aquest panorama i amb el repte que tenim al davant, qui no estigui disposat a ajudar, que s’aparti, que no ens faci nosa si us plau.