El Palau de la música desafina

24 set. El Palau de la música desafina

Quan encara segueixen retrunyint els casos de corrupteles destapades per la trama Gürtel i les denúncies de Cospedal sobre suposades escoltes indemostrables als seus companys de partit, s’obre a Catalunya el meló del Palau, el de la música de Millet que per a variar ha obert la veda dels retrets, insinuacions a mig fer i males arts politiques que intenten tacar tot el que puguin a l’adversari a fi d’obtenir rèdit polític.

 És trist que, qui ha estat tot en consideració i prestigi personal, el sr. Millet, utilitzés una institució com la que presidia per al seu enriquiment i el dels seus més, desviant uns quants milions de les ajudes que rebien, públiques les més i privades les menys, cap als seus comptes personalitzats, encriptats i opacs d’algun paradís fiscal proper, però encara ho és més que les institucions que ho avalaven, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona miressin cap a altra part davant l’informe més que preocupant que els va servir en el 2002 la Sindicatura.

Li ha faltat temps al Zaragoza, Rasputín emèrit del PSC, per a intentar escabar en el pati de darrere de CIU a la recerca de cadàvers putrefactes oblidant que en el seu barri queden encara restes humanes en els de la Diputació de Barcelona i en l’Ajuntament de llarga tradició socialista. Quan un corre aquest risc el millor seria callar o millor quan es veuen pringats en el fangar integrants del propi partit als quals tots paguem i molt bé pel treball que no fan, en lloc d’ocupar primers plànols en el telenotícies, posant perduts de verí als de la primera fila, seria netejar la merda acumulada en les catifes del menjador de la seva casa abans de posar-se a criticar els llantiols que es veuen en el del seu veí i aquests ocupar-se en fer el mateix.

Aquesta forma de política, encara que serveixi per a ficar el pal en el vesper mediàtic i perjudicar l’oponent no m’agrada, seria bo que polítics de tendències diverses visualitzessin els lliuraments de “el Mundo” sobre la transició espanyola i la fundació d’una tal UCD sota el comandament d’un Alfonso Suarez al que l’Alzheimer li ha menjat l’ànima. Es troba tant a faltar el prestigi personal i professional en la vida política!!!.

4 Comments
  • admin
    Posted at 18:52h, 29 setembre

    Hola Rosa.

    Si el que passa a més, és que la cosa pública en comptes de ser de tots sembla que només és d’ells i així farem poca carrera !!!

  • rosa
    Posted at 17:42h, 28 setembre

    No es pot manteni cap carreg aixi durant tans anys, esta comprobat es pensen que els diners son seus, i lu futut qu’els del seu voltant tambe

  • admin
    Posted at 13:54h, 25 setembre

    Jo crec, Jordi, per desgràcia nostre, que tot seguirà igual. Si en comptes de governar la “cosa” pùblica fossín gestors de la seva pròpia empresa de ben segur que les seves actuacions serien del tot diferents, però és això, “qui dispara amb pòlvora del rei …..”

    Salut i €

  • jorfont
    Posted at 13:15h, 25 setembre

    Amic meu, fins a cert punt aquet afer servirá per possar sobre avís als que ostentan carrecs publics,o sigui es d´esperar que a parti d´ara els responsables politics posaran una mica mes d´atenció,a les institucións que ells son responsables.de moment la Tura ja te molts negatius al seu compte, lo que jo espero es que el Millet canti.