Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

catalanisme

Puzzle hispànic

diferents.jpgEspanya és possiblement l’únic país occidental que està en permanent definició des de fa més de tres-cents anys. Si aquest país s’encarnés en un humà passaria la major part del seu temps estirat en el divan de qualsevol psicoanalista argentí. I és que la diversitat de la gent que hi conviu, per collons, és tan brutal que és fa difícil trobar qualsevol nexe d’unió que no sigui imposat.

La dificultat per a trobar l’encaix dels diferents pobles o nacions que la composen és com la sol·lució de un d’aquells trencaclosques gegantins que ens regalen pel nostre aniversari i que som incapaços de reconstruir, de tant en tant reprenem la tasca sense éxit i a força que passa el temps arribem al convenciment de que ens falta una peça o una altra.

 La potent, (prepotent) maquinària de l’Estat espanyol ha dificultat enormement la normalització d’una realitat imposada des de la particular lògica de la relació entre el vençut i el vencedor. Es fa molt difícil percebre pel qui viu en el sentiment espanyol això que dic però els fets, quan els analitzem no solament ens diuen això si no moltes altres coses, Espanya no tracta gens be els seus pobles i s’entossudeix en menystenir-los, enfrontar-los i enganyar-los en benefici d’una inèrcia centralitzant a on en el centre s’hi troba Madrid, la gran capital.

Els fets i els resultats de tan maldestre estratègia son el manteniment del conflicte violent a Euskadi, tant real com la incapacitat evident per arreglar-lo sigui quin sigui el color polític de govern i l’escanyament econòmic de Catalunya en benefici d’un model centralista i centralitzador que crea recels  i ineficiències que estem pagant tots, però alhora proveeix d’uns excel·lents resultats electorals per el qui el promou.

I a sobre de tot això es manté la certesa de que som tant diferents dels espanyols que ja no val ni la pena fer l’esforç per apropar-nos, les nostres energies haurien d’anar ja cap a un altre cantó.

Il·lustració obtinguda de Darabuc – Literatura infantil i il·lustració

Tracten d’això:

Share on TwitterShare via email

Tags | , , , ,

Comments

  1. Maria

    España es “CON TOTAL SEGURIDAD” el Estado de Europa que menos conflictos territoriales ha tenido en estos 300 ultimos años.

    Francia, con sus guerras por Alsacia – lorena, y no sé si te percatas de que soy de Saboya, sí de Saboya, región conquistada por Francia, y donde cambiaron hasta la lengua con bayonetas. De verdad, no sabes ni lo que dices.

    O Italia, aún con más tensiones territoriales que España y con más lenguas, o el RU ellos si con problemas de conquistas, o la misma Alemania ¿Tú sabes como y cuando nace Alemania?¿Sabes algo del imperio Austro hungaro? ¿De Prusia? o que decir de la extinta yugoslavia, o de Grecia y Turkia, o de Rusia.

    Joder, leyendote no se sabe si eres un manipulador o un ignorante…y no te lo tomes como insulto, pero es que lo expuesto en el titular es de una atrocidad histórica sin parangón.

    España es un ente historico incomparable en Europa, por su permanencia en el tiempo, por su facil identificación geografica, por su cultura, por la convivencia pacifica entre sus territorios salvo la época de la reconquista.

    Echa la vista atrás, Eduard, mira a los catalanes en las guerras de Secesión, luchando al grito de España contra los arribistas Borbones, que de haber triunfado plenamente no habria dos paises, Francia y España, si no que habria existido una sóla Corona, siendo Francia y España un solo Estado, pero el azar y muertes fortuitas de los Reyes hicieron que fueran dos Coronas.

    En resumen, te inventas todo, al puro estilo catalanista, haciendo la historia a vuestra entera conveniencia, sin el menor atisvo de rigor historico, economico, sociologico o politico.

    Poner los pies en la tierra, demostrar algo de ese Seny que decís os caracteriza, y si no, un dia, cojes al azar a un sevillano y a un barceloní, y les haces un test de catalanismo y otro de castellanismo, a ver quien es más catalán, castellano o español. Por Dios!!! ¿Cada vez más distintos? Anda que sí. Tus ganas, Eduard.

    Te vuelvo a hacer profecias.

    El país vasco será gobernado en las próximas 3 décadas por españolistas, con cada vez más votos.

    Si en Cataluña, el PP y el PSOE hacen otro frente españolistas, todo ese voto oculto saldrá a votar en gran medida, y aplastará al catalanismo, al no ser el catalanismo el que les haga callar y ocultarse.

    Si algún sentimiento domina en esta España es el de hermanamiento, sólo mitagado por la coherción de los nacionalismo, pues donde no triunfan y machacan, como en las regiones bilingues de Galicia y Valencia, el españolismo va a más, porque permite ser tu mismo dentro de una civilización hermana.

    Además, que vosotros sólo os basais en mentiras o información erronea, como la que has expuesto.

  2. Maria

    Aquí te pongo, a título de ejemplo, sólo mi región de nacimiento en Francia:

    1859 : El destino de Saboya esta decidido durante la reunión secreta de Plombières, cuando el soberano de Saboya, através de su ministro, el conde de Cavour, intercambiabo el lugar de nacimiento de su reina contra una ayuda militar de 200 000 soldados, que le podrían ayudar a la conquista y unificación de Italia.
    Todo eso fue registrado en un tratado, firmado el 23 de enero de 1859. Este tratado, se quedando secreto durante un grande periodo, se hizo publico en 1928 solamente.
    En este texto asi como en el tratado de cesión quién seguía en 1860, no se trataba de dar Saboya a Francia. Se trataba solamente de un cambio entre dos soberanos, Victor-Emmanuel el 2do y Napoleon el 3o, representante solamente ellos mismos.
    Desde la fin de la guerra de Lombardia en 1859, las trupas de Francia se quedaron en Saboya, alrededor del corredor desde Chambéry hasta el paso del Mont-Cenis.
    1860 : Durante el discurso del tronador del primero de marzo, Napoleon el 3o pregunta, para la Francia, el lado “francés” de los Alpes.
    Tratado del 24 de Marzo : “art 1: este anexión será hecha sin ningun obligación del deseo de las poblaciones”. El “pueblo soberano de Saboya” quién era reconocia por la Republica de Francia en 1792 se transforma en simple población en 1860. Através de este Tratado de anexión de 1860 , Napoleon el 3ro, emperador de la Francia, anexaba Saboya que la Francia monarquista, republicana o imperiala había tan veces antes buscado conquistar por las armas, que sea con el derecho del mas fuerte, bajo la razón de la frontera natural o con respecto al principio de las nacionalidades.
    El mismo día, la bandera de Francia aparece en Chambéry.
    Voto del 22 de Abril : 99,8% dicen si a la Francia -en un contexto muy dudoso – (96,5% de las personas registradas se fueron al voto) con dos condiciones : Zona Franca y zona neutra (eso es la significación del voto “si y zona”, condición esencial que permitía a la Saboya del Norte acceptar su unión con Francia – sín Zona Franca , no Francia).
    El tratado de anexacion es submitido, en el 29 de Mayo de 1860 a la ratificación del parlamento de Torino (como lo requiere su articulo 7 : Victor-Emmanuel el IIo esperaba que los 18 deputados de Saboya se fueron en Torino para dar aprobación a la anexión y dar a ella una autentica aprobación del pueblo. Sin embargo, solamente tres diputados lo hizieron.
    Una ley francesa del 21 de noviembre de 1860 confirma la duración de los derechos adquiridos : “… una anexión no tiene como consecuencia la supresion de derechos adquisitos antes y considerados por la ley del país annexado [Saboya] y no puede destruir los derechos adquisitos “.

    Cuando se fue anexada por Francia, en 1860, Saboya era una nación. Considerar Saboya como una “modesta provincia” representa en consecuencia una percepcion totalmente falsa, una leyenda del punto de vista de la historia .

  3. Maria

    Y te resarto el último parrafo:

    “Cuando se fue anexada por Francia, en 1860, Saboya era una nación. Considerar Saboya como una “modesta provincia” representa en consecuencia una percepcion totalmente falsa, una leyenda del punto de vista de la historia .”

    Y ahora me dices que España es el Estado más problematico.

  4. Lobby

    Javi stark, si España fuera el estado con menos problemas territoriales, hoy seria un estado sin nacionalismos. ¿no te parece?
    Saludos Javi

  5. Maria

    Y encima hay quien me dice que yo construyo mal las frases en francés, como si por ser saboyarda tuviera que hablar el mismo francés que una parisina.

    El desconocimiento de la compleja realidad europea hace patinar a muchos en sus teorias simplistas, sobretodo cuando quieren sacar postulados simples y elementales de buenos y malos, de lo que es correcto o incorrecto, y las cosas son mucho más complejas, lo que da pie a los separatistas y a los que buscan el enfrentamiento a tener resquicios, pero esos resquicios no son tan grandes como para hacer cuña alguna, pues Europa camina con paso firme hacia una unión total, y al final tendrán lo que ellos quieren, pero conseguidos por otros, por los que hacen las cosas como debe ser, forjando una gran europa unida desde la diversidad, no una Europa separada desde el paletismo.

  6. Maria

    No copies a Kepa, Lobita, pues no sólo yerras, si no involucras a personas ajenas a estos debates. Cuidado con tus asociaciones faleces, a las que llegas sin el menor rigor, porque insisto, si alguien complica la vida a otras personas por sus delirios, me va a tener de cara, y yo soy de las de quien a yerro mata a yerro muere. Tomatelo como quieras, pero advertido estás. Ve al argumento, y no te desvies a temas personales, o acabarás paranoico.

    Y yendo a tu pregunta, lo que me dices ¿Qué lógica tiene? El que España siempre haya sido una región de consenso y modelo de integración, no impide que España vaya evolucionando. Siempre lo ha hecho, unas veces siendo faro de Europa, y otras a remolque.

    El protocolo europeo fue diseñado por España, por ejemplo, las constituciones liberales fueron copia de las españolas, por ejemplo.

    España tiene y solventa sus problemas a su manera.

    Mira, como ejemplo de cosas peculiares te diré, Rousseau es una de los diseñadores del nacionalismo, vivió en mi misma calle de Annecy, y tras diseñarlo, dotando a Saboya de la entidad de nación, Francia copia el nacionalismo, y con los mismos argumentos de fronteras naturales y religión, pero obviando la lengua, conquista Saboya, y la nación de del creador de naciones, muere, siendo los saboyardos los más nacionalistas.

    Moraleja, el ser más nacionalista que nadie no implica nada.

  7. Eduard

    Joder María!! Pues sí que te ha picado el artículo, si lo llego a saber lo cuelgo antes. Salut i €

  8. Milicia catalana

    CATALANISTES, TERRORISTES!!

  9. Eduard

    Y sobre lo del no conflicto, con lo que te ha contestado Lobby está todo dicho, si no existe tal conflicto ¿porque estamos dándole a la barrila durante tanto tiempo?.

    Salut i €

  10. Maria

    A ver, Eduard.

    Lo que me molesta es que todo parta de una mentira:

    ESPAÑA ES, POSIBLEMENTE, EL ÚNICO PAIS DE EUROPA EN CONSTANTE DEFINICION.

    Ya partes de una falacia. Sin ir más lejos tiene a las alemanias.

    Yo no digo que no hayan conflictos ¿He negado yo eso?¿Porqué centrais el debate ahora en lo que yo no niego? Es como un discurso imposible, donde las respuestas no tienen lógica, ni las premisas son ciertas, ni hay intención alguna de que haya algún tipo de acuerdo. Acuerdos por otra parte que se dirimen en su foro natural, los parlamentos, aunque estos se hagan eco del clamor popular.

    No, no he negado ni niego que haya un problema, sólo digo que todos los paises tienen conflictos territoriales, hasta Polonia, vamos, todos.

    Has visto a Cheslovaquia excindirse, has visto a yugoslavia, has visto todo el problema sovietico, sabes algo de Francia, Italia, pero aún así, Zas!!! falacia al canto. ¿Porqué, para qué?

    ¿Porqué necesitais alterar tanto la realidad?¿Acaso la realidad no os conviene y teneis que inventar otra para que vuestras delirantes reivindicaciones tengan calado en gente poco instruida?¿Es así como se forma el catalanismo, en una loca espiral de mentiras incesantes?

    Vamos, que es que me cabreen los argumentos lógicos, aunque sean muy opuestos a mi pensamiento, lo que me saca de quicio es la sin razón.

  11. Maria

    Algún dia, Eduard, te darás cuenta de que Cataluña está más desarollada que la Cataluña francesa, y eso es y ha sido unica y exclusivamente por ser parte de España, pues si fuera parte de Francia estaria como la Cataluña francesa o peor.

    Pero esas cosas, que sin faciles de aclarar entre gente de economia, no las tratas. ¿Porqué es la cataluña española más rica, plural, con mayor peso del catalán, etc, que la francesa?¿Por ser España un pais expoliador y opresor?

  12. Maria

    Como ves en mi post anterior, según enfoques el discurso, tienes, según el tuyo motivos para criticar a España, o según el real, motivos para alabarla, pero os centrais en perjuicios con premisas falsas.

  13. Malanga

    Maria, como te fue la luna de miel? cuenta, cuenta.

  14. Maria

    Malanga, que yo ya estaba viviendo con mi pareja, que me he casado porque me he quedado embarazada, que si no no me caso.

    Así que ha sido más que nada un viaje a ver a mis padres a los Alpes, que no se creian que pudiera estar embarazada, y como mi padre está mal y no pudieron venir a la boda, pues fuí a verles.

    Así que normalita, pues no habia nada desconocido que explorar, jeje, y tras unos dias allí, pues de vuelta, pues tengo aquí ahora mucho lio.

  15. Lobby

    Eso Javi, cuentanos sobre tu boda y luna de miel, debe ser interesante…..

  16. Maria

    Al final me vas a encontrar, andorrano metomentó.

    ¿Porqué no te dedicas a evadir impuestos y robar, y nos dejas de rollos de expolios que ni te van ni te vienen?

  17. Lobby

    avi, yo tan solo y educadamente te pido que como participante en estos foros nos des algun detalle de tu luna de miel así como de tu boda, ya ves, estoy interesado en tus cosas por ser un compañero de foro, por otro lado no me molesta nada que me encuentres, siempre estaré para darte la respuesta que desees.
    soy todo oidos y espero me cuentes de tus cosas….

  18. Lobby

    Javi, todavia estoy esperando que respondas a mi pregunta anterior, no rehuyas lo que se te pregunta hombre…

  19. Maria

    Yo con sinverguenzas que viven del latrocinio y de robar los impuestos que deberian ir a los más necesitados no me ha hablo, sobre todo si encima tienen el descaro de intentar hacerse amigos de los catalanistas para que los dejen seguir robando, cuando gran parte de los impuestos catalanes los robais vosotros.

    A mí, los ladrones, lobbito desdentado, no van como amigos.

    Tu lia a quien quieras, que yo a los sinverguenzas los huelo a kilometros.

  20. Lobby

    Javi, intenta no ser grosero y no llegar al insulto, con el dialogo se puede ir muy lejos. Si sigues manteniendo esa actitud te quedaras solo y nadie querra mantener cambio de opiniones contigo.
    Siempre que te mantengas educado y dialogante podremos tener cambio de pareceres, si por el contrario sigues con tu actitud tan solo tendras lo que se viene dando por parte de muchos, ignorarte.

    Saludos

  21. JFont

    Apreciada Maria,, te sigo tus opiniones y comentarios como asi tu viaje a los Alpes, lo que ahora me impulsa a escribirte no deja de ser curioso, dentro de mi circulo de conocidos /as y en especial a las jovenes que viven en Pareja acostumbran a ser jovenes que estan preñadas (embarazadas) ya que queda más fino, y una vez ha nacido el niño o niña es cuando acostumbran a unirse en matrimonio y celebran la boda y bautizo a la vez, Pero lo que es preocupante que una vez han transcurrido dos o tres años de matrimonio “Catapuff,” o sea es cuando acostumbran a divorciarse, ¿Porque será

  22. Maria

    Porque tus conocidos no tendrán mucho seso, con s, Jordi.

    ¿Por cierto, que tal te va con el de Gambia? Espero que bien, y ya hableis catalán en el acto.

    Si la cosa no te funciona, prueba con el evasor fiscal, al que también gustan los catalanistas. El igual no es lo de que se separan de nada, no vaya a ser que le cueste dinero.

    Venga, os dejo con vuestras zafiedades, que yo ya no pienso volver a contestaros, porque para la basura ya pago a alguien que se encargue de ella.

    Venga, seguid haciendo patria, a ver si conseguís de una vez que os echen de España.

  23. Nuncamais

    El que he dit sempre resumeix el que diu l’escrit que encapçala aquest fil argumental: ESPAÑA, ÉS UN FRACÀS DE CONVIVÈNCIA POLÍTICA DES DES FA SEGLES, afirmació que tinc per desgraciadament molt ben provada i que per això repeteixo a vegades fins a fer-me pesat.
    I, canviant de tema, resulta lamentable que a una dona que teòricament està en la lluna de mel li quedi tant de temps per exposar les seves bajanades perpètues. Tan malament li van els assumptes epitalàmics que li deixen tant de temps lliure?

  24. Lobby

    nuncamais, ja saps que els catalans son els insolidaris que més contribueixen a la solidaritat d’Espanya.

    No et fas gens pesat ja que porta molta raó la teva argumentació, de fet i en la meva opinió tot comença amb la redacció de La Constitución española i la transició sense ruptura.
    Es clar que hi ha opinions de tota mena.

  25. Lobby

    (”España es “CON TOTAL SEGURIDAD” el Estado de Europa que menos conflictos territoriales ha tenido en estos 300 ultimos años.”)
    Aquesta frase d’en Javi és la mentida més gran que s’ha escoltat en temps, Espanya no ha parat mai de tenir conflictes territorials, o es pensen que eta és tan sols una distracció per tenir distretes les forces armades i la policia estatal…….
    Per començar a Espanya hi ha diferents maneres de fer depenent de si vius a Navarra o Euskadi o Catalunya, els ciutadans no paguem el mateix en un lloc u altre i si tenim les mateixes obligacions o deures.

  26. Lobby

    Javi, per tal de que pensis un xic, Espanya porta un conflicte territorial permanent amb Gibraltar, i amb Ceuta i Melilla.

    Amb aquests conflictes territorials ja pots anar fent feina per distreure’t, si en vols més ja seguiré……

  27. JonKepa

    I a altres llocs.

  28. Xavier comas

    En el momento del referendum en que se votó la Constitución Española, los únicos que estuvieron en contra, fueron la ultraderecha y la ultraizquierda. El día 6 de diciembre de 1978, se realizó la votación, la abstención fue del 32,89% (ultraderecha y ultraizquierda, que en ese momento tenían su público), por el SI………. 87,87% NO……….7,83%
    BLANCOS………. 7,83% NULOS………0,75%.
    Según una encuesta de Metroscopía, en 1980, apenas la mitad de los españoles prefería la democracia a cualquier forma de gobierno, el resto dudaba o le daba igual, cuando no apoyaba la vuelta a la dictadura.
    Los números de las votaciones por el SI en el referendum y el tanto por ciento de de españoles demócratas según Metroscopía, son bastante aproximados.

  29. Lobby

    . Tenint en compte que al referend van acudir a votar el 67,11 per cent dels electors, el suport total dels censats al projecte constitucional va ser del 58,97%.

  30. JonKepa

    Mayoría absoluta, o no?.

    Los que se abstuvieron, se abstuvieron , no votaron en contra. Tampoco a favor.

  31. Xavier Comas

    Lobby, me has hecho mirar el Instituto Nacional de Estadística, con los datos del paro en 1978 este era de un 4,50% aprox.
    En el año 1980 el paro era de 12,50% aprox.
    La diferencia entre 1978 y 1980 es evidente y el sentir de muchos de los españoles (ultraderecha y ultraizquierda) también.
    Sí Jon fue mayoría absoluta, pero es interesante situar las cifras y el año en que se realizó, Franco había muerto el 20 de Noviembre de 1975.
    Tu ya indicaste quienes fueron los ponentes de la Constitución, y ella, la Constitución fue un pacto para no volver a una guerra civil.
    El que no lo quiera entender, tiene un problema muy grande.
    Saludos.

  32. Maria

    Lo que resulta ridículo es que alguien en el siglo XXI me venga con como debe portarse una mujer en su luna de miel.

    ¿Que pasa Nuncamais, que casarme me resta derechos, o altera en algo mi vida? Lo que la alterará será el parto cuando venga. Vaya mentalidad más carca, joder. No me extraña que no entendais a la España de hoy dia, os desborda.

    Pues sí, España enfrenta y resuelve sus conflictos de forma original, de tal forma que ha sido modelo de transición…si de esa transición que considerais fallida, pero que el resto del mundo ve como modélica.

    España es un pais..mejor dicho..es el país más deseado por los europeos para vivir, y por algo será..España es un pais con un modelo de organizacion y respeto por las regiones y culturas que hasta hace plantearse pedir su integración en ella a Cuba, Puerto Rico y Portugal, porque ven que no seria afectada su peculiaridad.

    Sí, hay problemas, y basura por ahí que aun no está barrida, y que no deja mostrar la belleza, grandeza y armonia de España en su plenitud, pero que será barrida.

    El País Vasco está en fase de limpieza y adecentamiento moral, y Cataluña lo será igual, y los anacronismos y paletismos serán pulidos. Vuestro mundo está en fase de desaparecer, y cuando dejeis de verter bilis sobre la convivencia, las cosas serán más faciles, y vosotros sereis tratados como lo que sois, como botiflers, traidores a los intereses de vuestro pueblo, al que sólo le habeis aportado odio y enfrentamiento, y ocupareis en la historia el lugar que mereceis, el de la España negra.

  33. JFont

    Yo recomiendo a Nuncamais y a Lobby que vayan con mucho cuidado de no disgustar a Maria, ya que en el estado que se encuentra la Maria no es conveniente disgustarla, o sea no querais ser motivo de que Maria aborte por culpa de algún disgusto provocado por parte vuestra y luego os sintais culpables.

Submit a Comment