Aquell nen de 50 anys

29 juny Aquell nen de 50 anys

De petit recordo que a l’hora de sopar esperava cada dia l’emissió d’uns dibuixos animats en blanc i negre a on entre cançons i peripècies ens relataven les aventures de cinc germans de color, eren els Jackson Five. En la sèrie, basada en l’autèntic conjunt musical, destacava per damunt dels altres el germà petit Michael, que amb un pam d’alt i els cabells pentinats a lo afro es bellugava davant de les pantalles com si hagués posat els dits en un endoll, era l’autèntica ànima del grup.

A finals dels setanta i després d’un procés en el que aquell nen a més de créixer va anar perdent poc a poc els trets i les faccions pròpies de la seva raça va tornar a la primera plana de l’actualitat musical aplegant un seguit d’èxits (Billie Jean, Thriller, Bad, Smoth criminal, Black or white, etc.) que el varen portar al tro de la música POP, ell era el rei. L’excentricitat i unes aficions no massa clares que el varen portar a les fronteres de la pederàstia varen fer que poc a poc, anés desapareixent de les seccions musicals de la premsa especialitzada i cada vegada més fos portada de la secció de succesos. Aquí es va acabar el Michael Jackson, la caiguda del ídol era ja un fet.

 La notícia de la seva recent mort coincideix amb l’anunci fet mesos enrera de la represa de la seva carrera amb l’anunci de una sèrie de concerts que havia de fer en els propers anys a Londres per a demostrar si quedava alguna cosa d’aquell que fou considerat rei del POP o del nen de saltirons fàcils i engrescadors de quan cantava juntament amb els five, no ho sabrem mai.

Descansi en pau.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.