Justícia mediàtica

05 març Justícia mediàtica

Vivim en un país a on els polítics no compleixen les lleis que impulsen i a on des dels jutjats es filtren dades de persones en les investigacions sota secret amb total impunitat. El judici paral·lel és la forma de desgastar l’adversari més utilitzada en els darrers temps, ens hem contaminat tant de l’efecte reality show, que fins i tot en allò que hauria d’ésser sagrat, exercim de porteres escampant rumors la majoria de vegades, infundats.

I un cop passat l’efecte que es buscava, en els implicats qui els restitueix el que se’ls ha pres de manera tan bastarda?, qui és l’espabil·lat capaç d’esborrar la percepció per a la resta dels mortals de que l’un és un corrupte, un espia o un pervertit sexual?.

Tenim una tropa de jutges que es dediquen a perseguir dictadors sud americans i en canvi se’ls arronsa la valentia quan haurien de jutjar els del nostre passat, de petits homes que pel fet d’haver estudiat cinc anys i haver passat unes oposicions es creuen amb el dret d’enfonsar reputacions que han costat moltíssim aixecar. Els podríem exigir entre tots una mica més de rigor en la feina que fan?. No us podeu ni imaginar el que em dol coincidir amb Rajoy ni que sigui per una vegada, però els afectats que han vist el seu nom en primera plana de un diari de gran tirada i han tingut que abaixar el cap davant els veïns d’escala, qui els restituirà?.

O som massa donats a veure fantasmes a on no n’hi han o els que haurien d’ésser l’exemple de discreció i pulcritud, és deixen vençer per la fama i acaben fent un nyap amb els diners públics que se’ls paguen. És massa bonic a vegades cobrar un bon sou, assolir una alta consideració social i a la feina deixar en llibertat a condemnats per pederastes  que acaben reincidint i matant. Quan l’opinió del ciutadà els estrenyi, sempre podran inventar-se una vaga per despistar.