02 març I ara que he tornat ….
A vegades val la pena parar, donar un cop d’ull al camí que ens ha portat fins a on estem i posar ordre en tot allò que ens hi ha permès arribar i que ens envolta. La vida és tant canviant, tant plena de sorpreses que ens cal reordenar la rutina constantment i omplir els espais que hem trobat buits, reaccionar front noves necessitats i decidir el que val realment la pena de tot el que fem.
Entrar ja de ple dins la dinàmica de treball de una xarxa de vendes després d’una llarga absència, requereix de molt de temps, dedicació i energia i afegir a tot això l’activitat que comporta la meva rehabilitació i la necessitat de dissenyar un nou dia a dia per a tirar endavant sense atabalar-se, un ordre i una programació que no tenia. L’edició del meu bloc, se’n havia de ressentir fins el punt de que el que abans era un plaer havia esdevingut una rutina i feia fins i tot mandra.
Tampoc és que l’actualitat econòmica i política aportés masses al·licients, ni les baralles artificials i constants per a desgastar el rival, ni els incompliments dels mentiders, ni els mortadelos madrilenys o els regidors i consellers de ma llarga em despertaven de la recança. Tampoc la manca de perícia del ministre caçador de perdius que ha acabat per dimitir o les inclinacions exhibicionistes de l’integrant de un tercer poder que fa vaga, decidint convertir-se en l’home aranya cada dos per tres, em varen donar massa motius per a engegar l’ordinador, accedir al meu bloc i posar-me a escriure en tornar de una llarga jornada de treball.
Després de un mes, de molt pensar i valorar si valia la pena, he anat veient com retornaven les ganes i que l’esforç havia de ser, en comptes per a publicar, per mantenir-me fidel a la idea inicial de respectar un Febrer sabàtic que em tornés a injectar el desig de començar de nou.
Ahir es varen complir dos anys del meu segon naixement, 24 mesos des del greu accident de moto que m’ha canviat radicalment la vida i la manera de veure-la. Les seqüeles encare hi son per molt de temps i amb elles la tossudesa per a superar-les. De la mateixa manera que aquest bloc em va ajudar en aquells mals moments de convalescència , de ben segur també ho farà ara.
ROSA
Posted at 23:13h, 05 marçun peto molt gran endevant Eduard tu mereijes
Eduard
Posted at 19:55h, 04 marçGràcies a tots per el suport, ara fins a la propera crisi !!! (ja, ja, ja)
trina
Posted at 10:12h, 04 marçEduard,
ja et trobàvem a faltar…però és cert el que dius, ens hem d’aturar i pensar en nosaltres per a donar també als altres el millor que tenim i no qualsevol cosa…t’esperàvem i ja hi ets..ben tornat amic
Marcel·lí
Posted at 23:59h, 03 marçSr. Eduard ben trovat, la rutina es monotonia i poc animadora, però vostè te molt per a dir i molts desitjem que torni a editar, es gratificant llegir-lo de nou.
Salut i bon rotllo
David
Posted at 19:56h, 03 marçM’afegeixo als comentaris anteriors. Ben tornat i que segueixis escrivint per molt temps!
Skorbuto
Posted at 17:49h, 03 marçPotser si no en tinguèssim més que fer no seria de rebut deixar d’escriure-hi, però la majoria en tenim una feina que ens dona per viure i una família que en depen de nosaltres en part o en tot. Així que si en un moment ens sentim bloquejats, desganats per posar-nos paga la pena parar, les ganes tornen quan el que fem el fem perquè volem.
A la fi, per treballar sense ganes ja tenim la feina pagada, o no?
David Montilla
Posted at 17:02h, 03 marçDe vegades és necessaria una pausa. Ben retrobat.
Toni
Posted at 10:51h, 03 marçBen retrobat, Eduard. Jo també et trobava a faltar. Ànims i endavant. I per molts anys per aquest segon aniversari en una nova vida. Segur que plena de dificultats, però també de sentit i de reptes. Endavant!
merce
Posted at 23:32h, 02 marçMolts ànims Eduard!!! La vida segueix i tu estas aquí, aixo es el que importa.
admin
Posted at 21:53h, 02 marçHola company, i jo també a tots vosaltres, espero que a partir d’ara sigui com abans.
Salut i €
saltenc
Posted at 21:28h, 02 marçSort i endavant Eduard, ja et trobava a faltar