Falcon Cibeles Crest

26 març Falcon Cibeles Crest

Àngela Channing, l’inoblidable, manipuladora, maquiavèl·lica i entranyable protagonista de la sèrie Falcon Crest, seria sense cap mena de dubtes el personatge ideal per a definir la presidenta de la Comunitat de Madrid per a qualsevol que no la conegués, que ja és supossar. Les peripècies que durant tant de temps ens van entretenir ben dinat tenen un referent tant actual que fins i tot espanta.

De petita m’imagino a la Aguirre asseguda al terra del menjador, davant del televisor en blanc i negre, llepant una piruleta i devorant àvidament les estratagemes servides per entregues i teixides per la perversa Jane Wyman, primera esposa de un mal actor i un pitjor president, per aconseguir el poder absolut que necessitava per a viure més que el respirar, fent la vida impossible al Chase Gioberti,  nebot ximple que va venir de San Francisco per a viure a Tuscany Valley, donant falses esperances d’enamorament al seu advocat o pervertint sense miraments al Lance, el seu malcriat nét.

L’Espe segur que va pendre nota del capítol aquell en que l’Àngela comprava els vots de dos elements corruptes per a controlar el Consell del Valley, o de l’altre en el que en col·laboració amb el Lance, espiava les maniobres del seu fill l’inquietant Richard Channing, tant dolent com ella  o més.

De cert que tampoc no es va perdre l’episodi en el que es feia amb les rendes de l’associació de vinaters fent servir un dossier amb molta mala baba contra el seu president i fins i tot m’atreviria a dir que li va quedar gravat en la ment aquell altre en el que es va fer amb el control del banc de crèdit local, per apoderar-se sense miraments de les terres dels seus veïns i quedar-se sense competència.

No recordo com va acabar la sèrie, possiblement va tenir la mateixa fi que han tingut les comissions d’investigació engegades per la Comunitat i el PP pels casos d’espionatge recents però la vida de la presidenta madrilenya s’assembla cada cop més a la de l’Àngela Channing i aquesta segur que no va acabar massa be, cada cop hi han menys Chao-lins rient-li les gràcies.