11 de Març

11 març 11 de Març

Mai no coneixerem del cert quantes petites històries d’amor, quants esbóssos personals i de vida varen quedar escampades entre la ferralla dels vagons rebentats  per les explosions  de l’11 de Març d’avui fa cinc anys. No tindrem mai la certesa dels pensaments, dels anhels, dels projectes que la metralla va segar d’arrel  i que es varen quedar entre les vies del tren en les rodalies de Madrid.

Se’m posa la pell de gallina tenir la consciència de com un fet tan aliè a la normalitat pot incidir en la vida quotidiana de tots plegats, dels que  allà hi varen morir, dels seus familiars i dels que des de la distància ens varen commocionar amb les notícies que ens venien, veient les imatges de tota aquella gent  a la que ni coneixiem però que a la vegada ens eren tant propers. Eren com a nosaltres gent que matina per anar a treballar, a estudiar …..

Després de cinc anys del succés i des de la prespectiva de un cruel passat que ha truncat les vides dels dos-cents noms anònims que avui hem recordat, hauriem d’acceptar tots plegats que d’alguna manera tots varem ésser víctimes de una realitat que ens ha despertat sobtadament a l’evidència que la vida és injusta amb els més febles, sempre ho ha estat.

Per a tots ells el meu record particular i el propòsit de viure el que a mi em toca i a gaudir-ne com si avui fos el darrer dia.

4 Comments
  • admin
    Posted at 15:17h, 22 març

    Hola Rosa.

    Desgraciadament, com s’ha demostrat tantes i tantes vegades, ingú pot sortir-ne il·lés en una guerra com aquesta.

    Els estats estan preparats per a lluitar contra exèrcits permanents, però contra guerrilles la població civil sempre hi te les de perdre lamentablement.

    Jo tinc la impressió de que no hi han hagut més desgràcies perquè no els ha donat la gana que n’hi haguessin més, però en el moment que els interesi, ens hi tornarem a trobar.

    Salut i €

  • admin
    Posted at 15:14h, 22 març

    Hola Jordi.

    Si, segurament, però jo anava més enllà amb aquest article, en posar de manifest que ni tant sols som amos de les nostres vides, ni tant sols som amos del nostre destí i això, quan un hi pensa, espanta. (ep, al menys a mi).

  • ROSA
    Posted at 00:32h, 15 març

    Dons per aixo em de lluitar, perque mai mes torni a passar, perque sien tots personas mai ens tornem a fer mal ¿pero? sempre la historia es repeteix d’una o d’altre formaperque els interesos d’uns son en banafici de mols, l

  • jorfont
    Posted at 00:02h, 14 març

    de segur que si aquetatempta s´esin portat aterme a la moncloa molts del afectats ja estarian satisfets de pagament y ningú quedaria de deuxar de cobrar-bona nit a tots ja que ara ja me estic dormint,