El 44è president dels EUA, Barack Obama

Veient les expressions dels assistents a la cerimònia d’investidura de Barack Obama ens quedarà el dubte de si el que realment els il·lusiona és que ell sigui finalment el nou president o perdre de vista George Bush, possiblement el pitjor president que aquest gran país ha tingut en tota la seva història, segurament que els percentatges estarien força a la par.

L’esperança que ha injectat especialment en els EUA, però també a la resta del món, amb el seu “Yes, we can” s’ha de veure ara referendat en les actuacions del seu mandat i en la linia que adopti el seu govern. En el discurs, Obama no s’en ha anat per les branques i ha agafat el rave de la crisi econòmica per les fulles, ell sap millor que ningú que amb la llosa d’una depressió difícilment podrà acomplir les promeses que en campanya va fer, reforma de la sanitat, lluita contra el canvi climàtic i l’establiment de les noves relacions internacionals que els han de portar altre cop fins el lideratge del món lliure.

L’escenari domèstic i internacional des de que l’ex senador d’Illinois va decidir competir en la cursa presidencial han canviat com en un gir de mitjó, però si una cosa no se li pot discutir a Obama, és precisament la construcció de un nou i sólid lideratge que també estava en crisi en els EUA des de l’atemptat del 11S.

L’anàlisi política ens dirà d’aquí un temps si les expectatives que s’han creat han reeixit i si ho han fet, en quins percentatges, però l’actiu que li representa el suport de tanta i tanta gent el converteix des de ja en el líder mundial, en la figura que ens ha de fer sortir del pou a on el Bush i els seus col·legues ens han ficat, pel que fa a l’economia, al comerç i en la seguretat internacional.

Ell sap i així ho ha expressat en el seu discurs que les aliances que sàpiga teixir l’ajudaran en el seu èxit personal, no és un mal principi esperem que l’acabament sigui tan esperançador també, ho veurem d’aquí uns quants anys.