Piràmides de vanitat

22 des. Piràmides de vanitat

La situació econòmica actual s’assembla a la d’aquelles famílies benestants en la que el pare gestiona un negoci i la mare i els fills, aliens totalment a la seva gestió es dediquen a gastar els diners, a viure bé i a no preocupar-se per el seu futur perquè tot ho tenen fet. Mentre estan conduint el seu Porsche descapotable i la senyora li fot una esbroncada a la criada filipina per qualsevol imbecil·litat, els arriba la fatal notícia, el pare ha mort de sobte, el cor se l’hi ha aturat.

En la lectura del testament és quan se’n adonen que la fàbrica està en fallida, no hi ha ni un duro al banc, les propietats empenyorades com a garantia dels préstecs que no es poden pagar i a sobre es destapa que el pare tenia una amant, tot son deutes i el que és pitjor, ningú té la capacitat de tirar endavant si no és fent servir les targetes de crèdit del pare en el restaurant de la seu social del club de golf, tot un drama familiar.

A molts el pare se’ls va morir en aquest darrer any i mig, aquest pare que anava tirant tapant el que es devia i pagant els nombrosos deutes recorrent als usurers i amb xanxullos de tota mena i  estafant amics i companys, fins que de tant viure en el tall el cor li va petar. Dels cotxes, abrics de pell i joies se n’han fet carreg les financeres i els bancs que son els únics que en moments com aquests en treuen alguna cosa, la resta, els empleats de la fàbrica, el servei domèstic ja poden anar-se buscant feina, els que se’ls devia alguna cosa a resar a la Mare de Déu i els sants i a la dona quan se li acabi la vergonya a treballar de dependenta en alguna de les boutiques en les que solia anar a comprar i els fills a justificar les carreres de deu anys que es varen treure copiant i intentar tirar endavant com es pugui.

Amb la musiqueta dels nens de Sant Ildefons al darrera, aniran repassant mentalment a on s’han equivocat i el perquè en el seu moment no varen estar aprenent el negoci familiar o guanyant-se la vida lluny del pare en un despatx d’economistes o advocats, però la realitat, la crua i dura realitat que els ha tocat viure és que el pare ha marxat i mentre el cor li petava, es fotia de riure del merder en el que els ha deixat. I a sobre de la loteria d’aquest any, ni un euro com a la majoria de la resta dels mortals.

8 Comments
  • Eduard
    Posted at 17:38h, 24 desembre

    Hola Gabriel.

    La llàstima és que els contes poden tornar-se en malsons i Déu mo vulgui que aquest s’hi torni.

    Salut i €

  • Eduard
    Posted at 13:07h, 24 desembre

    Ei Enric !!! vares fer campana l’altra dia !!! ahir vaig pensar amb tu, varen fer “El perfum” a A3,

    Salut i molts € futur avi !!! (ja, ja, ja)

  • Enric
    Posted at 09:19h, 24 desembre

    Eduard,

    Felicitats i Bon Nadal!

    Fins aviat

    Enric

  • Gabriel
    Posted at 03:13h, 24 desembre

    Eduard: eiii, està molt bé el post. No hi ha millor manera per explicar-ho com si fos un conte. Però la realitat és…que no és un conte. Lamentablement.

  • Eduard
    Posted at 09:54h, 23 desembre

    Hola Jordi.

    Més val així, jo també recordo com de petit el meu avi em va regalar una llibreta de la caixa perquè aprengués a fer estalvis i d’altres costums molt sanes que poc a poc em anat perdent.

    S’ha de retornar als orígens i tornar a fer el que abans es feia, no estirar més el braç que la màniga i extreure els ensenyaments de la faula de la formiga i la llagosta.

    Ens varen donar un diploma, però la festa va estar d’allò més bé, l’any vinent si ha de presentar vosté amb el seu bloc, si ho fa tindrà el meu vot assegurat !!!

    Salut i €

  • Eduard
    Posted at 09:50h, 23 desembre

    Gràcies Silvia, és una mena de faula que em ballava pel cap i vaig decidir escriure-la

  • jorfont
    Posted at 08:14h, 23 desembre

    Eduard,la meva familia no tindra cap disgust quan jo toqui el dos i no pasassaràn per aquesta situació, Recordes rue 13 ? dons jo soc com el que habita l´atic. O sigui ja fa anys que me vaig vendre el Ferrari, i a la meva familia els tinc ensenyats a no gastà mes de lo que guanyo. En fi cap disgust.
    Apart: Ja has trobat lloc a casa teva per penjar la teva corona? Moltes Felicitacións.

  • silviaip
    Posted at 15:02h, 22 desembre

    Lo has definido genial.