[...] Publicado el Diciembre 4, 2008 por jonkepa Eduard Díaz, autor del blog ‘En veu alta‘, que se ha alzado con el galardón a la mejor bitácora en versión original en los premios [...]

ja ho he vist, a mi tambè se m’ha fet un xic estrany, però penso ha quedat bé, amb foto gironina de fons.
Enhorabona, em sembla ja et vaig fel·licitar, però no està mai de més tornar-hi

Hola Francesc.

Si que es fa estrany, al menys per a mi que no hi estic acostumat, mira, una cosa més que tindré per ensenyar els meus nets !!!, ja, ja, ja.

Salut i €

Felicitats Eduard, t’ho mereixes.

Felicitats de nou! t’ho mereixes, de llarg…una abraçada

Hola Trina, Jon.

Es fa realment estrany, al menys per a mi, veure’t en la ortada de un mitjà explicant coses … No voldria ni imaginar-me lo engoixant que ha d’ésser per la gent que hi apareix per coses realment importants (metges, esportistes d’elit, etc.).

Mai m’ha agradat ser el protagonista de res, però quan ens presentem a un concurs com aquests o com el que vareu organitzar en el premis bloc, el risc que es corre és el de guanyar !!! Amb el pal que em fa parlar en públic !! (ja, ja, ja).

Salut i €

Felicidades,Eduard.La constancia y la pasión suelen tener premio.Después de cuatro años batallando sin descanso y sin desmayo,recoges este merecido premio que,muy probablemente, acercarán,como tú mismo dices en tu escrito,a muchos lectores potenciales a tu sitio, a tu rincón, a tu espacio.Estoy seguro de que no los defraudarás porque este es un sitio que evoluciona constantemente.
Salud.

Gràcies Fèlix,

La veritat és que no sempre és així i jo no hi estic gens acostumat, tot i que com bon Capriorn tinc molt clar fins a on vull arribar i reconec que la tenacitat és un dels meus defectes/virtuts.

Salut i €

Estic molt orgullosa de tu, no se si hu entendras, pero per mi es un orgull que hu hagis consegit.

Gràcies Rosa.

A mi tamé m’ha omplert de goig, una cosa així no pasa cada dia i que per un entreteniment o hoby et donin un reconeixement com aquest la veritat és que val la pena.

Tots els que ens dediquem a editar un bloc tenim, en el bon sentit de la paraula, un petit “ego” per alimentar i el meu amb aquest plat, ja estarà tip per molt i molt de temps (ja, ja, ja).

De totes maneres torno a dir el mateix, s’ha de tenir molta sort i ves per on, aquesta vegada jo l’he tinguda, després de l’accident, la malaltia del meu pare i d’altres coses que m’han passat aquests darrers dos anys, ja tocava.

Salut i €