Com pagarem la festa?

09 des. Com pagarem la festa?

Els EUA sol marcar-nos els pas del que ens passarà en matèria econòmica i comercial a la UE uns sis mesos abans i el fet és que la successió de desastres en matèria financera que han assolat el mercat nord americà s’estan acomplint fil per randa en la vella europa, sense que els nostres responsables hagin pogut anticipar, o simplement no ho hagin volgut, la solució a la problemàtica.

Se’ns deia ara fa més o menys un any, que el sistema financer espanyol, principalment els bancs, era el més sòlid que hi havia a nivell mundial i que les nostres entitats no havien caigut en el parany d’atorgar les temudes i recentment descobertes “subprimes” en el nostre mercat immobiliari, fals, aquí igual que en el país de Bush, també n’hi han.

L’índex de morositat ha passat de un 0,30% al 2,5% i pujant, entitats tant solvents com Caixa Madrid o Caixa de Catalunya, han sobrepassat el 3,5% i s’enfilen perillosament cap el 9% en el que ja varem estar fa uns quants anys, però és que vist la immensitat, la velocitat del problema i la incapacitat dels qui ho han de solucionar, el llindar del 15% que és el que marca l’enfonsament de tot el sistema és a tocar de la mà.

Avals creuats entre compradors pocs solvents, sobre taxació dels immobles per damunt del 100%, nòmines de 500€ dels nous propietaris, manca de garanties als subscriptors dels crèdits i una publicitat molt agressiva destinada principalment a una competència ferotge entre les entitats per endur-se la part més gran del pastís hipotecari, han conformat en el nostre país un panorama que m’atreviria de qualificar fins i tot pitjor que ens el EUA. L’índex de temporalitat, més de un 30% de la nostra força de treball i la immigració  amb feines irregulars, ningú sap de quina quantitat estem parlant, son les fitxes del dominó que estan provocant ja la caiguda massiva i que a poc que ens hi posem arrossegaran a les més allunyades d’aquest perfil.

Sentint les queixes dels afectats presentant-se com víctimes de la voracitat dels bancs i la passivitat de les autoritats davant el fenomen un acaba per entendre dues coses, la primera és que tots ja som prou grans per assumir quan ens hem equivocat i les conseqüències que això comporta i la segona que quan això passa, sempre anem a buscar el que ens ha de treure les castanyes de foc (estat), o és que a algú pot denunciar que el varen coaccionar i obligar a comprar-se un pis a preu disparat i sense els recursos suficients per a fer-ho?.

 Il·lustració “el economista

3 Comments
  • jorfont
    Posted at 19:10h, 10 desembre

    Eduard, la bona noticia es que corrent rumors de que la banca Europea te pensat abaixar l´euro, cosa que aixo pot ajudar una mica,o sigui que l´agonia s´allargarà una mica mes. estici lleguin en aquets moments que el Montilla ha anat al Japó per arreglar quelcom envers a Catalunya. (estem apanyats)

  • admin
    Posted at 13:03h, 10 desembre

    Hola Jordi.

    Això cada dia pinta pitjor, i no és com diu vostè veure l’ampolla mig plena o mig buida, si no perquè el fets i les actuacions dels governs de la UE evidencien que la crisi ens ha agafat abans de tenir una unitat en lo econòmic i lo polític que si tenen per exemple els EUA.

    Lluny de fer les coses com déu mana, cada un va a la seva bola i així és molt dificil sortir-se’n de la crisi i que els ciutadans d’aquest projecte anomenat europa cada cop ho tenim més pelut assolir una consciència d’unitat que ara ens aniria molt bé.

    Salut i €

  • jorfont
    Posted at 08:04h, 10 desembre

    Bon dia Eduars, mol normal que mols bancs estiguin a punt de fotre explosió,i es que aquella publicidad que anunciaven que tenien mols milións de reserva era mentida, ja que de reserva sols els despachos dels directius,o sigui que els diners de les hipoteques que financiaven eren els del depositaris a plaç fixes, i ara mols de aquets cliens han preferit retirar els seus diners,i en quan La Caixa de Catalunya y la Caixa de Madrid es mes que normal que tinguin impagats, ja que aquestes entitas a donat mol facilment hipoteques a inmigrants sudamericans, cosa que han sigut i seràn les banques mes afectadas ja que aquets clients son els primers en acusar la crisis.