3.000.000

04 des. 3.000.000

Els números de l’atur es varen enfilar ahir fins a tocar la xifra dels tres milions, fent que en poc més de un any s’hagin incrementat quasi en un 50%. Les previsions de tothom, fins i tot del Solbes son que no es pararan aquí i que el proper 2009 assistirem inexorablement a una escalada major, cap els 4 milions aventuro jo. Les fases d’aquesta crisi , anunciades ja en el 2006 i descrites a principis del 2007 estan fent estralls i només estem al inici de tot.

La percepció social de que estem en crisi ens arriba amb un any de retard i la següent fase serà quan al nou milió d’afiliats al INEM se’ls comenci a esgotar la prestació de l’atur d’aquí a poc més de tres mesos ara encare es poden comprar els regals de nadal i anar fent la viu viu, però el drama de veritat començarà quan per més empeny que hi posin els sigui del tot impossible trobar feina.

El panorama que se’ns presenta és desolador, amb un dèficit comercial de rècord mundial unes perspectives d’increment de la despesa pública corrent sense aturador i  l’assecament del consum familiar fins a límits desconeguts, no volien estar en l’elit econòmica mundial? doncs ja hi som, triple campions en dèficit, comercial, pressupostari i fiscal i el que és pitjor sense un teixit industrial al darrera que ens permeti ni un gram d’optimisme per adreçar la situació.

I si a més de descriure la deplorable situació i vaticinar els desastres que ens vindran aportés alguna mesura per a pal·liar d’entrada aquesta situació?, bé des de la meva humil opinió caldria fer tres coses que son les que precisament no es fan:

  • Aplicar-se en una contracció de la despesa corrent via disminució de l’administració, empetitint les desmesurades plantilles funcionarials i apostant decididament per a la descentralització. Estalviar en tot allò que no sigui urgent ni necessari, (ho sento pel Barceló.)
  • Dedicar els recursos que ara es destinen a cobrir els dèficits dels bancs en l’obra pública, en la construcció de les infraestructures necessàries per a la modernització d’aquest país i de passada donar ocupació a molta de la gent que avui està engruixint les llistes de l’atur provinents del sector de la construcció.
  • Impulsar un pacte nacional a on hi hagin tots els actors, govern, oposició, sindicats i patronal que retornin la confiança en la població i permetin entreveure que s’està treballant en la direcció correcta en una situació d’urgència nacional.

Per després quedaran d’altres coses també urgents que ens permetin canviar el nostre model de creixement per un altre que aposti per la R+D+i, la modernització i la productivitat, veurem si quan tot això hagi passat, jo calculo cap allà a finals del 2010, en quin grup dels G estem englobats, si és que això encare existeix.

Tags:
,
2 Comments
  • Eduard
    Posted at 19:52h, 04 desembre

    Hola Jordi.

    Si jo ho soc molt d’optimista, soc dels que sempre ha cregut que això a la llarga ens anirà molt bé si ho sabem aprofitar, però això no treu que les conseqüències que tindrem en el nostre dia a dia siguin greus i duradores, més del que ens estan dient.

    En tots els procesos de selecció “natural” n’hi han que hi deixen la pell i aquests ni son els dolents ni els que més s’ho mereixen, si no els que menys preparats estan per alguna cosa com aquesta i menys possibilitats tenen per a defensar-se.

    Salut i €

  • J Font
    Posted at 17:08h, 04 desembre

    Eduard, tens de sentirte mes optimista, crec que ja una vegade ho vaig escriure en un lloc que ara no recordo, El optimista li diu al pesimista ” de seguir aixi aviat tindrem de menjar merda” cose que el pesimiste li contestà, “I ni haura per tots? ” Salutacións.i et desitjo que no tinguis cap mena de dolor el dia que vaguis a Madrid a recollir el premi.