Money machine
816
post-template-default,single,single-post,postid-816,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Money machine

Money machine

L’enèsima injecció de diners que ha anunciat aquesta setmana el govern, arriba com sempre com a conseqüència de fets puntuals i com a resposta mediàtica a una situació econòmica que va dues voltes per davant de les mesures que es prenen. No m’agrada donar la raó al PP, entre d’altres coses perquè una cosa és estar en el govern i una altra molt diferent en l’oposició ja veuríem com ho estarien fent ells en aquesta situació, però tenen raó quan alerten de les conseqüències que això tindrà en el sistema fiscal i per lògica en l’augment dels nostres impostos.

És com si en un terra sorrenc se’ls estesin obrint esvorancs i mentre tots estan ocupats en tapar el més recent amb la sorra de un altra costat, per l’esquena i als costats se’ls obren tres esvorancs més, és la actuació per la reacció immediata, amb una falta de previsió brutal i la carència absoluta de un pla per el mitjà i llarg termini que espanta. I és que està molt bé sortir en ajuda dels sectors que ho estan passant malament en aquest moment, però és que el govern es pensa que d’aquí un trimestre en quedarà algun que no pateixi de manera descarnada els efectes d’aquesta crisi?.

 La gangrena de un sistema econòmic com el nostre és que el diner no corri i això és el que està passant en aquests moments, que no arriben a les empreses, que son les qui generen riquesa i llocs de treball i als ciutadans que son qui hem de possibilitar que es reactivi un consum ara encarcarat a l’espera del que passarà el proper mes.

El veritable mal és la desconfiança i el recel que ens han transmès els que han permès una situació com aquesta i que ara amb tots els mitjans en les seves mans, son incapaços de redreçar-la. Si fa un any el sistema funcionava perfectament, a on han anat a parar els recursos que feien girar la roda?, que identifiquin els beneficiaris d’aquest desgavell i emprenguin les mesures que la gent els reclama, en aquest moment s’haurà començat a sortir de la crisi.

A tot això i a l’espera de la propera intervenció del govern, algú em pot fer el càlcul de quants diners seran necessaris emprar per arreglar aquest merder?.

2 Comments
  • admin
    Posted at 12:56h, 02 desembre Respon

    Hola Ferran.

    El problema no te sol·lució, ara ja n’estic tant convençut d’això que puc afirmar sense por a equivocar-me que facin el que facin la cosa ha de petar.

    També ens estan enganyant quan ens diuen que en el 2010 començarem a aixecar el cap perquè es necessita reconstruir un sistema financer nou i guanyar-se la confiança de tota la gent i això no es fa en dos anys ni en 10.

    Preparem-nos per a passar una bona temporada en les tenebres !!!

    Salut i €

  • Ferran
    Posted at 19:34h, 01 desembre Respon

    Em sembla que ni els que l’han provocat poden fer cap cálcul!
    Lo més “divertit” de tot plegat és que ara el govern federal nord-americà injectarà no se quants mil·lers de milions de dòlars que sortiran directament de la imprempta (diner nou, vaja!). Això és enterrar definitivament a Milton Friedman, Menys mal que algú s’ha donat compte del mal que han arribat a fer les seves idees.

Post A Reply to admin Cancel Reply