L’Obama d’esquerres?, au vinga!

Per un ciutadà del carrer que no estigui massa ficat en política, l’exercici d’apropiació per part dels responsables polítics d’aquest país de la figura de Barack Obama pot crear un lógic desconcert. Veure il·lustres socialistes en les seus demòcrates la nit electoral nord americana, cel·lebrant la victòria d’Obama, és tant absurd com si se’n alegressin de un triomf del PP de Rajoy en les generals!.

Que Barack Obama no és ni socialista ni d’esquerres és un fet tant evident en els EUA, com la manca de referent d’una esquerra europea a la que des de la retirada de Felipe Gonzàlez s’ha quedat orfe de un lideratge clar i l’han d’anar a buscar a fora. L’única cosa que realment te en comú amb la gent que abraça el pensament socialista és que ambdós son contraris a Bush, però en aquest país en som molts que podem lluir aquest antagonisme amb l’actual president sense ser d’esquerres.

Un dels molts actius de Barack Obama és el fet que tothom te raons i arguments per a sentir-se’l proper, és una mica negre però no tant com per incomodar els blancs, la seva línia política pel que fa al component social és diferent a la de Bush però tampoc tant, la manera amb la que vol gestionar els diferents conflictes internacionals en els que els EUA en son protagonistes van en una línia de potenciar al sentiment nacionalista nord americà igual que el que ha fet Bush, no és ni jove ni gran i a més ha sabut identificar-se amb el canvi necessari en el moment indicat.

Potser el ventall de gent que l’ha votat directament en els EUA o els que en els 5 continents li donàvem suport, és tan i tan gran que el més fàcil és que decebi quasi tothom menys els nortamericans que a la fi son els qui tenen més clar de quina ideologia beu Obama, aquí millor que alguns s’ho facin mirar.

Parlen d’això