Esgarrapacristos

26 nov. Esgarrapacristos

Mentre el país sencer s’està escolant per el clavegueram l’atenció mediàtica nacional gira a l’entorn de la decisió que un tribunal de Valladolid ha pres en relació a la retirada de uns santcristos que lluïen en una escola pública contravenint el desig, expressat col·lectivament pel consell escolar de conservar-los, i és que fins i tot en aquests moment de penúria en els que tindríem que exercitar el cervell en buscar fórmules per a sortir el més aviat possible de la mega crisi, “Spain is different”.

Diuen els defensors de mantenir-lo, els sectors més conservadors d’aquest país és clar, que el Sant Crist ha esdevingut ja una tradició en les escoles i fent servir la mateixa argumentació que impedeix a Garzón desenterrar els morts del bàndol republicà o obviar el lamentable estat en que el català s’ha vist abocat al ser sotmès a persecució i submissió al castellà durant 40 anys, s’aferren a uns drets adquirits des de la il·legalitat de una guerra civil que ens va costar molts morts i l’irreparable llegat de un país partit en dues parts enfrontades sense remei.

Potser el fet que els que busquen en la coartada de la Constitució la negació al dret d’expressió dels pobles que conformen Espanya s’hagin passat pel folre el capítol en que és parla de l’aconfessionalitat d’un Estat anormal en el que els de la dreta més extrema i els més declarats comunistes defensen el que no està escrit, és el que fa que quan els bascos o els catalans demanem alguna cosa ens foten el text constitucional pel cap i si son ells qui ho reclamen  s’agafen a l’estratègia de fets consumats o dels drets adquirits.

I no ens estan exigint que retornem el retrat del Caudillo, fent servir les mateixes raons, perquè a la resta d’europa estaria mal vist, que si no!!!.

1Comment