Injecció de confiança

03 oct. Injecció de confiança


Comença a ser evident que aquesta crisi maleïda ens esta arribant a peu de carrer
. A les xifres creixents de l’atur, les del descomunal dèficit comercial, la desaparició del coixí que s’havia generat i les del encongiment del PIB s’hi afegeix una altra poc quantificable però evident, la manca de confiança en un sistema esgotat. Potser a aquesta situació, s’hi ha arribat de la mà d’aquells que preveien des de fa temps una situació així, obrir el telenotícies amb les propostes de Bush, l’augment de l’atur o el debat europeu sobre el capital en dipòsits assegurat per els estats de la UE no contribueix precisament a la calma.

Quan els banquers deixen de fer de banquers per a convertir-se en venedors de fum i encantadors de serps i els executius de les empreses estan més preocupats per els blindatges contractuals i la cotització de les accions de la seva empresa que de ser eficients en la seva activitat, les coses han d’acabar anant malament, maleïdes stock options dels collons!!.

Amb tota aquesta filosofia de fer les coses el que hem aconseguit al final és una major desigualtat social, una escassetat de matèries primeres i aliments, un estrenyiment en la circulació del diner i  una manca total de confiança que ja s’ha generalitzat, que s’esperava si no!.

I ara, quan els qui s’han deixat emportar per la follia col·lectiva de consumir sense necessitat veuen perillar no tant sols la possibilitat de fer front els pagaments compromesos si no l’estabilitat en la seva feina, tothom mira cap al regulador demanant responsabilitats, -no varem quedar que tots plegats ja erem grans?- i això amics meus només dona resultat a les grans financeres i als bancs que veuran com els calers que haurien de paliar la fotuda situació social, s’integren en els balanços d’aquells que han provocat i escampat el mal, amb això rés no ha canviat.

9 Comments
  • Eduard
    Posted at 17:33h, 16 octubre

    Hola fosca.

    La veritat és que el problema no ha fet més que començar i ja veus, les conseqüències ja es deixen sentir al carrer. Encantat de que m’hagis visitat i espero tenir-te més sovint per aquí.

    Salut i €

  • -F osca
    Posted at 16:31h, 16 octubre

    Sí que es nota, sí. Jo ja estic a l’atur… Poc a poc es va notant el pànic. Però ser pesimista no crec que ens ajudi, encara que potser que en aquest cas ser pesimista i objectiu sigui el mateix. Ai… 🙁
    Un saludo! Estic mirants els blocs catalans inscrits al 20minutos per votar en criteri! 🙂
    Encantada

  • Crisi de confiança « Por la paz y la libertad
    Posted at 07:14h, 04 octubre

    […] Publicat a edp.cat […]

  • Eduard
    Posted at 07:11h, 04 octubre

    Ji, ji mai millor trobada la imatge, Font. Quan l’any vinent entrem de ple en la crisi, molts dels que no n’hem viscut cap de tan gran entenrem alló que ens deien els nostres grans de la “necessitat” de passar una guerra.

    Però ja veu, això tampoc ens serveix de massa, perquè els que si que ho han experimentat i ara manen, no han sabut tampoc aturar el que ens ve a sobre i potser el pesimista tindrà tota la raó, no n’hi haurà per a tots !!!

    Salut i € i bon dia matiner !!

  • J Font
    Posted at 06:58h, 04 octubre

    L´optimista creu que de seguir aixi arribaren a tenir de menxar merda,
    el pesimista creu que no ni haura prou per a tots.

  • admin
    Posted at 18:47h, 03 octubre

    Hola Pep, jo en canvi crec que el Bush ha sigut l’home de palla necessari i que en realitat ell no és el responsable de quasi be res. És un titella molt ben pagat com ho va ser abans el seu pare que ha posat la cara mentre que des del darrere la gent del Paul Wolfowitz, veritable cervell gris de tot el que està passant son els que ens han estat dissenyant el nostre negre futur.

    Salut i €

  • admin
    Posted at 18:44h, 03 octubre

    Donç si Trina, és una crisi de sistema i el que fins ara ha servit, avui ja no val. Ni injectar milions en forma d’€ o $ no servirà de res, perquè el que no serveix és el model, està esgotat.

    Això hi ha moltíssima gent que no ho enten, però ens representarà un canvi radical una nova correlació de poders econòmics i la pràctica desaparició dels estats com a reguladors econòmics en favor de unes quantes multinacionals que ho acabaran comprant tot. Hi ha molta literatura al respecte i el que podria semblar ciència ficció acabarà passant, això i una travesa pel desert que ens pot durar ben be uns deu anys pel cap baix.

    Salut i €

  • Té la mà Maria
    Posted at 18:04h, 03 octubre

    com mes aviat fotin fora al Bush mes aviat sortirem de la crisi, salutacions

  • trina
    Posted at 08:32h, 03 octubre

    Eduard,
    aquesta no és una crisi qualsevol i molt em temo que s’estan prenent decissions que no s’adeqüen a la magnitud de la tragèdia…algú encara no sap que estem al segle XXI i que Marx (Karl) era del XIX
    salut amic