21 oct. Gats amb gats mai s’esgarrapen
Per desgracia la dita aquella que diu, “gats amb gats no s’esgarrapen” és ben certa. Les reaccions del col·lectiu judicial afectat per la pluja d’adjectivacions negatives sobre l’actuació del jutge Tirado i la comdemna i inhabilitació de la seva secretaria judicial Juana Gálvez per dos anys en la gestió del que havia d’haver estat l’empresonament de l’assassí de la petita Mari Luz, en son una clara mostra.
Perquè els jutges amb la resolució del cas, no han buscat depurar les responsabilitats del que havia de procurar en primera instància que un comdemnat per delictes sexuals, acabés empresonat i pogués reincidir altre cop, aquesta vegada amb el resultat de la mort, de una neneta de pocs anys, si no passar d’esquitllada per la qüestió i com és diu en castellà, “salirse de rositas”.
Que el govern s’hagi mostrat contrari a la sentència que exculpava de fet al incompetent magistrat és un fet normal arreu tret dins el col·lectiu judicial, que veuen en la mesura una injerència inacceptable en les competències dels tribunals, això quan estem parlant del que estem parlant fins i tot fa venir ganes de vomitar. Jo soc dels que creuen que l’escarment hauria d’ésser exemplaritzant per així com a mínim avisar de les conseqüències de fer malament la feina en temes tant delicats. Ningú pot possar-se amb les resolucions judicials perquè son interferències però en canvi ells si que poden demanar la dimisió del Ministre del ram, amb total impunitat.
A la Mari Luz ningú la tornarà a la vida, però qui ho va possibilitar amb la seva imcompetència ho hauria de pagar i no solsament amb una multa si no amb la privació de llibertat.
admin
Posted at 21:09h, 28 octubreHola reyes gracias por participar en mi blog, ahora mismo visito el tuyo.
Saludos
reyes caballero
Posted at 20:45h, 28 octubreinteresante…
un saludo del blogs http://www.lacoctelera.com/el-secreto-del-sahara
felicidades
Rosa
Posted at 17:00h, 23 octubreJo ho sento, pero aquesta gent no ahurian de surtir mai al carrer, tots pero tots aqut tipo d’individu (per anoemelarlo d’alguna manera) torna sempre a fer lu mateix he llegit llibres y articles i els psicoles i psiquiatres estan la majoria d’acor que no hi ha cap terapia en aquet moment, que funcioni ademes, lo millor aquest personatjes es caparlos(es algo que no he entes mai, ¿porque no es fa) he que ningun que sufreij les lusecuenencias d’aquest tarats poden esculli d’ons lo millor catracio, u farian un cop mes ja no podrian o si no dons a la preso per sempre mes. una salutacio Eduard espero vaigis milloran ja veus que sempre vaig la volteta escrigi o no.
Pato Criollo
Posted at 14:00h, 23 octubreHola Eduard! Muchas gracias por invitarme a tu blog, lamento no saber catalán para asi poder disfrutar de tus posts. Te confieso que me encantarÃa aprender tu idioma porque me resulta bellisimo.
Exitos en los premios!
Eduard
Posted at 06:02h, 23 octubreHola Jordi.
Gracias por tus comentarios y por participar en edp.cat
Jordi M. Novas
Posted at 01:08h, 23 octubreInteresante blog, y tranquilo, que seguirá siendolo aunque no ganes lo del veinte minutos.. 🙂
admin
Posted at 20:01h, 22 octubreHola Mer.
El corporativisme és una de les gangrenes de la nostra societat fins que no s’hi posi remei no anirem bé.
Jutges, però abans metges, advocats, militars, etc la practiquen en contra dels ciutadans de peu, que hi farem, és una caracterÃstica de la societat occidental.
Salut i €
Mer
Posted at 15:55h, 22 octubreEstic totalmente d’acord, una vergonya.
admin
Posted at 22:32h, 21 octubreÉs un veritable problema Jeroni, el que no podem estar segurs mai de que s’imartirà justÃcia si una de les dues parts és un jutge dona que pensar….
Salut i €
Jeroni Maleuff
Posted at 21:18h, 21 octubreAquestes coses sà que fan feredat, diantres.