Adéu sr. Newman
743
post-template-default,single,single-post,postid-743,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Adéu sr. Newman

Adéu sr. Newman

Potser amb la seva mort ja no ens queden herois a qui admirar, actors d’aquells que convocaven en consens a tota la família davant el televisor qualsevol vesprada no n’hi han masses en l’actualitat. L’home de la mirada transparent i blava com l’aigua del mar ens va dir adéu aquest cap de setmana tot xiulant les notes de Raindrops Keep Fallin’ On My Head , amb un d’aquells somriures sorneguers d’encantador timador als llavis i el gest ferm i revel de l’indomable que fou, en el seu posat.

Paul Newman, l’únic home en la terra al que podré perdonar que la meva dona se’n hagués bojament enamorat,  va saber envellir  amb la mateixa dignitat de com va viure i finalment amb un mutis va marxar discretament. Ens ha regalat amb la eterna presència d’aquells sublims personatges que va interpretar en color o en blanc i negre, la seva vida sencera en totes i cada una de les seves edats. Ens el trobarem per sempre a qualsevol cantonada fumant un Lucky Strike sense filtre, darrera del taulell de qualsevol bar,  ficat a la pell d’un personatge de la crònica negra o amb el tac de billar a les mans, a qui mai no mor no se’l pot arribar a trobar a faltar.

Sr. Newman fins aviat.

Tags:
7 Comments
  • Eduard
    Posted at 06:38h, 04 octubre Respon

    Gràcies Jaume.

    Després d’haver-lo seguit durant tants anys ja era com si fos de la família, és el que ens passa amb aquests tipus d’actors. Quan vaig saber que havia mort vaig sentir que li devia un detall així.

    Salut i €

  • Jaume Pros
    Posted at 06:37h, 04 octubre Respon

    M’ha agradat aquest post. De debò.

  • Eduard
    Posted at 06:37h, 04 octubre Respon

    A la meva li va passar el mateix Marcel·lí i ja veu ell tota la vida casat amb la mateixa dona quan hagués pogut tenir a qualsevol1! En Newman i el Redford sempre han sigut els meus actors preferits !!

  • Eduard
    Posted at 06:36h, 04 octubre Respon

    Ja Ja Rosa, en Newman tenia avantatge, amb el color d’ulls que tenia ningú s’hi pot comparar !!

  • Rosa
    Posted at 06:27h, 03 octubre Respon

    Marceli, perdona, peoro sincerament , buuuuufffff , ell era un home guapisim, o sia que si le mevas posibilitats de estria, timgesin pes en aquell moment ,obvi …………………………………….

  • Marcel·lí
    Posted at 06:26h, 03 octubre Respon

    Hi han algunes películes que m’han agradat de Paul Newman, Dos hombres y un destino, Dulce pájaro de juventud, El Color del dinero, La leyenda del Indomable, Veredicto final, El golpe, Exodo y La gata sobre el tejado de zinc, la meva esposa estaba enamorada d’ell, però es va casar amb mi.

  • Pingback:Fins després sr. Newman « Por la paz y la libertad
    Posted at 17:32h, 02 octubre Respon

    […] Publicat a edp.cat […]

Post A Comment