01 set. La hipocresia dels nord americans
Haurem de reconèixer que en els EUA la política es viu de una manera diferent, molt més professional i intensa que aquí. Estranya per a un simple espectador com jo la guerra mediàtica dissenyada per afeblir al rival gratant en el seu passat, en les seves conviccions o en les tendències sexuals, com si el fet de ser un faldiller, no haver estat al Vietnam ser sospitós d’homosexual o tenir una filla soltera embarassada invalidés a algú per a ser un bon governant. Ho sento la hipocresia em posa malalt.
Llàstima que en l’anàlisi no es tingui la mateixa prevenció en el suport a les guerres preventives que la presumpte lluita en favor de la pau mundial els ha portat a desgavellar completament l’Orient Mitjà a donar suport a les masacres de l’Estat d’Israel sobre el poble palestí i a mantenir un escalament armamentístic que ens te a tots penjant de un fil en els darrers 50 anys.
Que el president nord americà sigui infidel a la seva esposa no deixa de ser una qüestió d’elecció personal, que arrasi un país justificant-se en mentides una tragèdia de la que tots en patim les conseqüències.
admin
Posted at 20:20h, 06 setembreHola Ferran.
Segurament és con tu dius, que el que puguin fer afora ni ho coneixen ni els interessa, tret de quan els comencen a tornar soldats nord americans dins dels bauls coberts per la bandera.
Això és una altra prova del que et dic, la influència dels mitjans és tan gran com per a silenciar una guerra, les conseqüències d’un huracà a Florida, etc.
No coneixia la linea de progrés que anomenes, de totes maneres deu ésser poc representativa o com amb les altres questions, no interessa que surtin massa en els media.
Salut i €
Ferran
Posted at 20:02h, 06 setembrePerò és que les armes de destrucció massiva són un problema de polÃtica exterior. També en Bush va prometre que trobaria Bin Laden i encara campa per les seves… És el mateix, molt pocs americans donen imprtancia a aquests “detalls”.
I, sà que existeix un pensament progresista americà , el d’Arendt i Chomski i d’altres, però no te resó medià tic (potser perquè a ningú li interessa).
edp
Posted at 10:00h, 06 setembreSi entenc el que em dieu Ferran, però això mateix no s’ha aplicat amb lo de les armes de destrucció massiva. Em fa l’efecte que és una societat la nordamericana, massa orientada cap en fora, massa pendent del que diran els demés, potser la manca de un pensament progressista de veritat els ha privat de coses que per aquà les tenim com a normals
Ferran
Posted at 19:32h, 05 setembreEl que deia el David de les mentides és cert. És molt important pels americans! I no pots comparar-ho amb les masacres de Vietnam, Irak, Orien Mitjà , etc. La polÃtica exterior no existeix per a l’americà mig. Només les famÃlies que han tingut algun ferit o mort en alguna d’aquestes guerres se’n preocupen.
Jo he estat de vacances allà , pels estats a on no va ningú de vacances (oklahoma, new mexico, arizona, etc) i he seguit una mica la campanya electoral in situ. Els candidats no hi dedicaven ni dos minuts a parlar de polÃtica exterior.
Rosa
Posted at 21:29h, 04 setembreDons no, amb aquet i mols aspectes, son mes masclistes, Espanya i ha mol masclima igual que a d’altres paisos d’Europa, pero per sort pasem de temas estupits, ¿recurdem a Guerra? el noi es veu que anava molt ¿diem? escafat, i per lo vist la seva promuscuitat era el sumum, dons a mi i a la majoria dels Espanyols ens la va repamfinfla, o sia que mai comperem la hipocrita societat americana amb la nostra defectes , molts, pero mai juzjem un politic per la seva sexualitat si no pel que fan(de fet poc em pugut juzga) de moment pocas cosas, pero si hem de ser optimistas i temps al temps
admin
Posted at 18:54h, 02 setembreHola Trina.
No es precisament el contrari, els polÃtics en aquest cas en son les vÃctimes propiciatories de una falsa moral que ens vol fer creure que mentir és pecat mortal perrò en canvi ordenar una masacre a l’Irak,a Vetnam o a l’Afganistà és patriotisme.
Potser tenen els valors canviats en quant a la part pública dels polÃtics, tot i que mai entendré com un affaire del tipus “sexual” pot incidir en la capacitat de qualsevol persona en la seva aptitut professional.
El que passa a Espanya Trina amb el tema del masclisme és que tot i voler ser un pais modern, encare tenim massa recent els orÃgens à rabs i això és nota tot i que a Catalunya no tant.
Salut i €
admin
Posted at 18:49h, 02 setembrehola David.
Les particularitats de la societat nord americana son les que son, però és significatiu l’actitud que tenen enfront la violència i el contrast amb els affaires de tipus sexual.
Potser perquè és una societat molt jove, s’han creat uns valors que aquà sens fan estranys, en una societat tan conservadora com la nord americana, m’estranya i molt el seu comportament davant coses que aquà per exemple quedarien dins de l’à mbit més familiar. Us imagineu al Mas fent campanya contra el Montilla perquè aquest hagués fotut banyes a la seva dona?.
Jo la veritat sem fa difÃcil
Salut i €
trina
Posted at 12:58h, 02 setembreEduard,
estic d’acord amb en David, crec que fem una anà lisi des de la nostra vessant cultural, però no ens creiem el que pretenem predicar…aquà també som hipòcrites però ho amaguem…i pretenem ser liberals però enuna reunió entre homes i dones..sempre trobarà s comentaris masclistes que les dones hem de suportar…entenc el que comentes però no crec que haguem de dimonitzar els americans pel que fan els seus polÃtics…
salut amic
David
Posted at 09:52h, 02 setembreEn el fons es tracta de diferents mentalitats, ni millors ni pitjors. És cert que hi ha una gran part d’hipocresia, però també és cert que hi ha un component important de credibilitat. Per ells aquest punt és molt important. Si algú enganya a la seva dona, segurament farà el mateix amb els ciutadans als qui representa. Si algú va donant lliçons de com ha de dur-se una famÃlia i resulta ser que casa seva és la primera que no s’ajusta a aquestes lliçons, difÃcilment el discurs és creïble.
Només una curiositat. Si algun cop has viatjat als Estats Units haurà s vist que et donen un imprès per omplir demanant-te contestar algunes preguntes (alguna d’elles tan pintoresca com si vas cometre crims de guerra entre el 1933 i el 1945). Si contestes afirmativament alguna d’elles, es reserven el dret a deixar-te entrar. Ara bé, si menteixes en contestar alguna de les preguntes i ho descobreixen, la negativa d’accés és automà tica. Pel nostre sistema de valors, segurament la reacció seria diferent: no deixarÃem entrar a un criminal de guerra, però en canvi serÃem benevolents amb qui hagués posat una mentira.