Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

politica espanyola

Fer callar un poble

On 12, set 2008 | 23 Comments | In politica espanyola | By edp

censura_01.jpgEl NO del desprestigiat Tribunal Constitucional espanyol a la proposta de consulta popular que va fer el govern d’Euskadi per el proper mes d’Octubre és una altra de les incongruències de un nacionalisme espanyol que de una banda es fa el mil homes manifestant el seu convenciment per la victòria de les posicions pro-espanyolistes enfront a les autodeterministes que defensen la gent del PNV amb el Lehendakari Ibarretxe al capdavant i per l’altra se li escurça la pell quan es convoca a la ciutadania a opinar.

Jo em pregunto, des de quan és anticonstitucional en un règim -suposadament democràtic- com el nostre que el poble expressi la seva opinió?, a qui pot fer mal que a Euskadi, sigui quin sigui el resultat de la consulta, els bascos tinguin el dret d’escollir de quina manera es vol continuar funcionant?, què és el que tant els espanta a Espanya per a posar sistemàticament pals a les rodes de la llibertat d’expressió?.

Si es fa servir la violència no val i si el que s’utilitza és l’opinió, tampoc és legal. Potser tard o d’hora se’n adonaran els espanyols que alguna sortida hauran de donar a aquestes aspiracions i no com fins ara negar-se a tot, fins i tot a escoltar. I no em val tampoc l’argument de que en una decisió com aquesta tothom hi té dret a opinar, aquí s’està parlant de una aspiració legítima que sense anar més lluny s’ha plantejat per el futur inmediat a Escòcia, Quebec o Flandes només als seus ciutadans i que ha modificat ja en el passat recent les fronteres de una Europa que no para de mutar.

El que és indigne és pretendre que dotze individus (actualment  només 11) que recentment han protagonitzat l’espectacle més groller de sotmetiment polític i de absoluta manca d’independència, tinguin a les seves mans el poder de decidir sobre la constitucionalitat de mesures aprovades per els parlaments com aquesta o la que ara els vindrà amb l’estatut català.

Catalans i bascos hauríem de passar llargament del tribunal constitucional i anar plegats a plantejar en els escenaris internacionals les nostres aspiracions nacionals i lluitar seriosament per buscar a fora la cobertura legal per a exercir en total llibertat el nostre dret democràtic a opinar.

Share on TwitterShare via email

Tags | , , ,

Comments

  1. Francesc

    es que a banda, en negar aquesta consulta neguen dos drets fonamentals, un negociar una pau definitiva amb ETA i que tot poble té dret a decidir que vol ser, altra cosa és el que sortiria que no passaria del 35%, raó de més per deixar fer el referèndum, s’hauria acabat la història per sempre més.

  2. Francesc

    veig que participes a lo de 20 minutos dels blogs, jo també, ja et votaré, no s’hi val a votar de manera sistemàtica, però si et vaig votant almenys treura`s añgun que altri vot, que sino mala peça al teler.

  3. admin

    Hola Francesc,

    Ho vaig veure en el teu bloc !! Jo a tú també, ja tens el meu vot per endevant. es pot votar vàries vegades?

  4. admin

    Referent al tema, és verdaderament una llàstima que a Espanya no hi hagi la tradicció democcràtica que per exemple a Gran Bretanya, ni les ganes d’arribar al nivell que ells tenen, això és el més trist de tot.

    Salut i €

  5. Nuncamais

    En ninguno de los países que nombras existe el nacionalismo opresor como el español llevado hasta una grado extremo sin respeto por la opiniones democraticamente manifestadas con lo que no se dan cuenta de que no hacen más que justificar la violencia.
    El razonamiento es bien sencillo: si no se admite la autodeterminación del pueblo vasco con la trampa saducea de que no es sujeto de derecho para decidir y que la constitución sólo otorga esta decisión al pueblo español en su conjunto, lo que se hace es dar un pretexto a los violentos para que actuen.
    En realidad esta gente que padece de españolitis aguda está dispuesta a sacrificar en el sagrado altar de la sagrada unidad de la patria española – exactamente igual que el los tiempos del franquismo – las aspiraciones democráticas legítimas a la secesión.
    Pero es que, además de ser tramposos son tontos porque no se dan cuenta que – por lo menos actualmente – si se practicara un referendum ellos lo ganarían.
    ES LA IRRACIONALIDAD DE LA ESPAÑOLITIS AGUDA QUE LES AQUEJA Y QUE NO DUDO EN CALIUFICAR DE ANTIDEMOCRÁTICA.
    Si yo soy español a regañadientes, QUE LO SOY, porque se me obliga a serlo y se me niega el derecho a un referendum que decida lo que quieren ser los habitantes de Catalunya y, si pierde mi opción, continuaré manifestando mi opinión por la libertad de manera continuada, aunque respetando el resultado del referendum.
    Estoy seguro que llegará el día en que triunfaremos porque España no poede ser que continue con su vocación actual de ser una PRISIÓN DE PUEBLOS OPRIMIDOS.
    Mi esperanza es de que algún día en España triunfará la democracia, la ética y la racionalidad.
    Así lo espero!

  6. Eduard

    Hola company Nuncamais.

    Això ha de petar per alguna banda, jo crec moltíssim en les instàncies internacionals i crec fermament que ha d’ésser la carta que hem de jugar, tant nosaltres com els d’Euskadi,

    A veure si em donen la raó ben aviat!!

    Salut i €

  7. Totalment d’acord Eduard, a més de tot el que dius, és també una manca greu de saviesa estratègica per als propis PP i PSOE, que se’ls nota massa que el que volen és que no surti, que mirin al Quebec i per si mateix s’ha resolt..ens manca pràctica democràtica…no hiha més…
    salut

  8. admin

    Hola Trina, com diu el Nuncamais, és la relació que des de fa 300 anys volen mantenir amb les perifèries, la del vencedor amb el vençut, d’altra manera no s’entén tanta torpessa i tan poca visió.

    Salut i €

  9. Salvador

    Que vols que et digui, Eduard?. Jo no sóc tan optimista. Els estats moderns són molt nacionalistes i, no ho oblidis, a l’UE, i altres fòrums, continuen dominant. És curiós que, per exemple, aquí s’hagin aixecat moltes veus a favor de la “integritat territorial” de Geòrgia i, fins i tot, de la de Servia. Són els mateixos que diuen que els territoris no tenen drets i que són els ciutadans els que els tenen. Ja veus, tot depèn de segons per a què.

  10. Eduard

    Hola Salvador,

    Tot depén de com s’enfoqui, el tema requereix una molt bona preparació i que TOTS els actors que puguin fer força perquè la cosa tiri endevant, s’hi possin de una vegada renunciant i assumint que l’aposta els pot passar factura, però que carai, el tema s’ho val.

    Salut i €

  11. Per Espanya i en concret pel PSOE i el PP, aceptar aquesta consulta és el principi del final a la prepotència espanyola que fa més de 500 anys que es passeja pel món.

  12. Eduard

    Hola Marià.

    Suposo qe deuen tenir por a que els surti malament, si és així vol dir que encare tenim alguna esperança

    Salut i €

  13. Rosa

    No us hi escarrenseu, la gent no esta per la labor i menys em l els especimens que ens representan, temps era temps i arreu i habia senyors con Heribert Barrera, (ejempla a Mataro, tenian al senyor Reniu (un ejemple hi habia d’altres) pero eran altres temps i desde un que dels caps a Mataro de ERC va estampa per primera vagada el dia de la festa major anan a misa un pastis de merenge al tinent d’alcade i l’any seguent ,dons…..sensa comentaris, dons hu sento pero a casa meva o sia a la meva ciutat , per mi ….mortus es qui no en respira, , de fet la tirada d’ous a l’ajuntament el mateix any va se perfecta, va rebre tutom menys a on apuntaban .aixo no es politica es bejanades de nens petits, quan un Heribert Barrera, un Reniu, tornin a resurgi en parlarem pero aixo es utopia i no amb compla, per lo que tocant de peus a terra prefereixo personas civilitzadas, que no uns quants marrecs que hu saben tot , per cert el que va estampa el pastis al tinend’alcalde ara es cap de ERC,
    molt mono, molt amable, pero mai el votare, no per un error de joventud (¿qui estigui lliura de culpa?) si no por error s’interesos , la hipocresia es repugnan

  14. Eduard

    Rosa

    Això és com amb la religió, s’hi ha de creure a pesar del capellans i en la política a pesar del polítics i gràcies a la societat civil que sempre és a la fí la qui ho mou tot.

    Salut i €

  15. Nuncamais

    Hola, Eduard. Veig que tornes a donar senyals de vida i me n’alegro.
    Jo també, penso, com Salvador, que els forums internacionals estan venuts als estats i van contra els pobles.
    L’UE n’és un bon exemple, que, en lloc de ser l’Europa dels Pobles, és l’Europa dels Estats i que, en lloc de ser l’Europa dels Ciutadans, és l’Europa del Capital.
    I, malgrat tot això, i, malgrat la pena de mort que encara existeix en el Tractat Constitucional que els que remenen les cireres volen que s’aprovi i no s’aprova, beneïda sigui l’UE encara que només sigui per haver posat fi a les periòdiques guerres entre francesos i alemanys y per poder presentar una alternativa al gendarme Mundial dels USA.
    Tanmateix, és una llàstima que un projecte que va nèixer emmig de tantes esperances, vagi coix com aquest i s’hagi deshumanitzat d’aquesta manera tant bèstia.

  16. Eduard

    Jo soc més optimista que vosaltres, mireu si no l’exemple recent del tribunal europeu en favor de les tesis fiscals d’euskadi contra la impugnació de l’Estat espanyol.

    Si les coses es fan bé, poden tirar endevant, però cal fer-les

    Salut i €

  17. Nuncamais

    Tan de bo tinguis raó i ho encertis, Eduard. Si mai el tribunal europeo dona la raó al lehendakari en aquest assumpte seré feliç d’haver-me equivocat.

  18. Salvador

    No es tracta de ser optimista o pessimista. Es tracta de ser “realista” (no borbònic, es clar). Desenganyar-vos, el Tribunal fallarà a favor del govern de l’estat perquè l’entramat legal espanyol així ho indica.

  19. Jon Kepa

    Nunca entenderé esa obcecación vuestra en no querer ver la realidad de las cosas, en inventaros historias que solo existen en vuestra imaginación.

    Nadie ha dicho que sea inconstitucional preguntar la opinión a los ciudadanos de este país. Lo que es inconstitucional es que un gobierno autonómico, en este caso el de Euzkadi, proponga un referendum porque eso es potestad del ejecutivo nacional tal y como recoge nuestra Constitución.

    Por eso el Tribunal Constitucional declara ilegal la consulta y la prohibe.
    Lo que hay que hacer es cambiar la Constitución para que, entre otras cosas, se pueda dar este caso.

    NOTA: Jon Kepa no se opone a la consulta.

  20. Eduard

    Jon

    A lo que tú llamas “Referendum” no es otra cosa que una CONSULTA POPULAR, sin ir más lejos, como la que se montó el PP en contra del Estatut de Catalunya y ambas están recogidas en la Constitución y recogidas en la LO que da cobertura a este tipo de consultas para eentre otras cosas, provocar la redacción de un proyecto de ley, sólo que este se reviste con las garantías necesarias para que en él no puedan votar por ejemplo los protagonistas del TBO o de la constelación de superhéroes de la Marvel y eso amigo mío, te pongas como te pongas, NO ES INCONSTITUCIONAL.

    Otra cosa es el canguelo que a PSOE y PP les pueda entrar con el resultado de la consulta puesto que si esta respaldara las tesis del Lehendakari, ZP se vería obligado, esta vez sí, a convocar un REFERENDUM de esos vinculantes y que sólo el puede convocar.

    Como el veredicto de nuestro esperpéntico TC va a ser llevado al TDH de Estrasburgo, sólo cabrá esperar a ver que dictamina. En su dia también derogo la sentencia del TC que declaraba como inconstitucional el régimen fiscal vasco.

    Salut i €

  21. Claro que hay que cambiar la Constitución, amigo JonKepa. El primer lugar liberarla de un contradicción muy grande: por una parte nos habla de igualdad de los españoles ante la ley y consgra la desigualdad más flagrante legalizando la imposición del rey que ESCOGIÓ FRANCO, contra las mismas reglas de la monarquía, porque el Título de Rey correspondía a su padre, por suerte para los que maquinaron la impostura, a fallecido.
    Pero no seré yo quien defienda las normas de la monarquía y sólo cito el hecho de su vulneración para hacer ver cómo el Rey que la Constitución bendice és el QUE QUISO FRANCO.
    Lo más grave no es esto sinó el hecho de que la forma de gobierno que tenemos, LA MONARQUÍA, es la que decidió Franco que tuviéramos.
    A mi modo de ver tampoco es legítimo que la Constitución consagre la prohibición de la federación de las comunidades autónomas que lo deseen.
    Mi ignorancia de este texto legal me impide ser más claro y contundente pero creo que ya es hora de que la misma Constitución declare solemnemente que el Estado Español rompe solemnmente con el franquismo, muchas de cuyas normas siguen en pie, mientras el Presidente Zapatero lucha denodadamente para derribarlas con la Ley de la Memoria Histórica, actuación que le aplaudo entusiatamente.
    Y existen hechos, que no creo que la Constitución bendiga, pero que se dan de manera vergonzosa, como el secuetro en Salamanca – todavía hoy -
    de los documentos que Franco ROBÓ a particulares y que siguen sin entregarse a sus dueños después de más de medio siglo de transcurrido el robo.
    Todo lo que expongo, y muchas cosas más que podría exponer si tuviera tiempo, y conociera más a fondo el asunto, NO SÓN IMAGINACIONES, cómo tu dices, JonKepa, SON REALIDADES.
    Anda, que se me hace tarde! Un abrazo!

Submit a Comment