El país de les tres banderes
735
post-template-default,single,single-post,postid-735,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El país de les tres banderes

El país de les tres banderes

Catalunya, copiant el títol del encertat programa de TV3, és un país estrany. No solament el nostre sentiment nacional ha sobreviscut a l’ocupació espanyola durant quasi bé tres-cents anys, si no que quan més fort ens peguen més tossuts ens mantenim nosaltres. A la invasió cultural del gegant veí hi hem respost a vegades amb intel·ligència i d’altres amb massa cor, potser per això ens tenen tanta mania, Catalunya per Espanya deu ésser un cas singular i sobretot, emprenyador.

Però la intensitat i perseverància per a rebel·lar-nos enfront d’això contrasta amb l’exagerada necessitat per a demostrar a la resta del món el nostre sentiment sobiranista i així veiem com amb la tradicional senyera ja no en fem prou, ens hem de significar com a més independentistes dissenyant l’estelada blava (abans la romboïdal) i la roja, afegint a la ja de per si distintiva senyera, simbologies amb les que potser, no hi esta d’acord tothom. Què passarà si a algun dia per a voler-se significar ser més independentista que ningú altre, s’inventen una senyera amb 4 estrelles? també acabarà fent furor?. Vol dir això que qui porti una estelada és més catalanista que algú altre que porti la quatribarrada i prou?, home, jo crec que no.

O si més no i veient la varietat de senyeres en qualsevol celebració identitària com Sant Jordi o l’Onze de setembre, no seria bo obrir un debat en el parlament i decidir quina de les tres ens representa millor?. Si amb el símbol màxim que ens hauria de representar a tots hi ha aquesta dispersió, com volem presentar-nos davant del govern de l’Estat espanyol per a defensar una proposta unitària en les properes negociacions?.

I si serveix per alguna cosa, jo aixecaré la mà quan demanin adhesions per l’estelada roja, per a mi particularment em porta infinitat de bons records.

3 Comments
  • admin
    Posted at 20:25h, 25 setembre Respon

    Hola Trina.

    Si que ho és d’emocional, però en qüestions d’aquest estil, hauríem de ser tots més curosos i si tenim una bandera, la nostra és aquella i prou, ep a mi no em sembla massa seriós

  • trina
    Posted at 08:06h, 25 setembre Respon

    La identificació amb una bandera/senyera és emocional i té poc a veure amb la realitat política…funcionem per impulsos del cortex (uii què csi m’està sortint…)Bé, vull dir que totes són representacions d’alguna cosa que a mi particularment em queda lluny, potser els apàtrides ja ho portem això après….
    salut amic

  • Pingback:El país de les tres banderes « Por la paz y la libertad
    Posted at 17:57h, 24 setembre Respon

    […] Article publicat a edp.cat […]

Post A Reply to El país de les tres banderes « Por la paz y la libertad Cancel Reply