La crisis Ninja

27 ag. La crisis Ninja

El món d’internet i més concretament l’entorn blocaire és un cas per estudiar seriosament i si no que li preguntin a Leopoldo Abadia al que se li va ocórrer escriure un post per explicar la crisi de les subprime en el seu bloc i de un dia per l’altre s’ha fet famós fins el punt que, aquest professor del IESE ja jubilat ha vist com li queien ofertes de feina i la proposta en ferm per a que publiqui un llibre a part del enorme ressò mediàtic que ell no buscava i ha obtingut. Li haig d’agraïr a en Marc, el meu fisio la recomanació de la lectura del post “La crisis Ninja“, tota una troballa.

La veritat és que llegint l’article s’entén perfectament perquè, ja que destria una per una totes les fases de una crisi, provocada per l’avarícia del món financer nord americà i la inestimable col·laboració del fenòmen que tots coneixem com a globalització o mundialització en un llenguatge planer per a neòfits que s’agraeix. Fent l’analogia amb un poble imaginari -Sant Quirico- i la relació de la seva gent amb la Caixa d’Estalvis de la localitat, descriu fil per randa tot l’entramat, les conseqüències i les sol·lucions per a sortir-se’n.

Millor que proposar-li escriure un llibre jo l’hagués nomenat directament ministre d’economia, com que tot i ésser aragonès ja fa molt de temps que viu a casa nostra segur que amb lo del finançament en sortiriem millor parats que amb en Solbes.

7 Comments
  • edp
    Posted at 16:45h, 29 agost

    Hola Joan.

    Si, jo l’he vist en una entrevista del 3/24 que encare està penjada en el web de TV3 i realment no li fa massa falta que el presentin com l’autor del post.

    És al·lucinant la velocitat de propagació que té la xarxa i un orgull per l’autor de un post tant complert com aquest, el Marc Vidal també en va fer un que va tenir molta tirada sobre la bombolla, que veu el reconeixement de gent que ni coneix.

    A veure si n’aprenem nosaltres i en fem un amb el mateix ressò (ja, ja, ja)

    Salut i €

  • Joan Gavaldà
    Posted at 13:44h, 29 agost

    Fa unes setmanes vaig veure a Tv3 als Matins d’estiu com li feien una entrevista a Leopoldo Abadia i la veritat no se que es millor si llegir el post de “la crisi ninja” o sentir-lo en persona.

    El que més em va interessar, a part de la seva persona i el que explicava de la crisis, va ser que quan va explicar que un dia va escriure aquest post al seu bloc i al cap d’unes setmanes un amic li va lliurar una copia en paper que li havien fet arribar perquè se’l llegís.

    Tot plegat, demostrava que la seva explicació havia donat la volta per la xarxa i començava a circular en paper sense el nom de l’autor. Crec que el fenòmen es força interessant.

    http://www.joangavalda.cat

  • edp
    Posted at 18:19h, 28 agost

    Molt ben trobada la faula Pep. El resultat al final és aquest uns que han fet els calers i els de sempre comprant els monos a 50€

    Salut i €

  • edp
    Posted at 18:18h, 28 agost

    hola Francesc.

    És realment bo pel la simplicitat amb la que explica un fet tan complicat com aquest. Son tantes les implicacions que te, no ja tant sols pel que fa a l’àmbit financer que resulta complicadíssim fer-ne un relat així, molt bo.

    L’he vit l’eina, jo faig servir l’agregador de Feedtwister que permet enganxar la foto i tot.

    Salut i €

  • Té la mà Maria
    Posted at 18:00h, 28 agost

    Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal.lar a l’únic hotel que hi havia i va posar un avís a l’única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per deu euros. Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L’home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar.Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès. Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça. Van escassejar encara més els micos, i l’home ben vestit va elevar l’oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d’atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant. Quan l’home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: “Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció. Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert”. Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap. Però no van tornar a veure ni l’ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida.”Noció de com funciona la borsa”,

  • Francesc
    Posted at 19:47h, 27 agost

    he trobar un sistema a blogger que no hi era abans, que per exemple hi afegeixo el teu bloc i quan publiques surt, es com una mena de RSS, si hi entres ho veuràs,

    a10

  • Francesc
    Posted at 19:46h, 27 agost

    es un cas curiós, fixa’t que en saber-ne d’ell vaig penjar la noticia a Collonades. De sobte es va començar a esbombar la cosa i va sortir arreu, l’home deia a Catradio, que ell s’havia limitat a cortar i pegar i prou, però cony ho ha fet molt bé.