Lluís Suñé i Extremadura
677
post-template-default,single,single-post,postid-677,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Lluís Suñé i Extremadura

Lluís Suñé i Extremadura

Lluís Suñé, regidor d’ICV-EUiA a Torredembarra ha destapat la caixa dels trons. En un to sarcàstic el company blocaire es va inventar una campanya “SOS Extremadura” per a captar ajut pels nens extremenys fent servir els logos de UNICEF i del Govern espanyol com a resposta a l’allau de veus que continuaven titllan a Catalunya d’insolidària tot i haver quedat clar amb la publicació de les balances fiscals que la contribució dels catalans, cobreix en escreix el que reben des de fa més de 30 anys més de la meitat de les comunitats beneficiades per aquests ajuts, res de nou.

Com no podia ser de cap altre forma, un cop coneguda la brometa, des de Extremadura se li han llençat al coll com a feres, qualificant l’acció fins i tot de pornografia infantil, ja que en el cartell que Suñé ha dissenyat hi surten dos nens petits en condicions extremes de pobresa que van mig nus i la “Junta de Extremadura” ja ha posat el cas en mans dels seus serveis jurídics, un dels molts cossos funcionarials que entre tots els hi sufraguem amb la nostra solidaritat, per tal de fer-li pagar a Suñe el seu atreviment, faltaria més. Fins i tot en l’humor, els catalans som completament diferents, mentre en altres latituds els fa petar el cul els Morancos i l’Arèvalo, per aquí triomfa “Mister Bean“, “Allo, allo” o el “Si Ministre” paradigmes de “l’humor intel·ligent o anglès“, en diuen, que hi farem.

Entenc el sarcasme de Suñé en veure el destí que a Extremadura especialment però en general a totes les comunitats receptores, donen a la solidaritat que els arriba, principalment de Catalunya i el control que del resultat de la seva aplicació han estat fent els diferents governs estatals des de l’inici de la nostra democràcia. Veient només una dada la de la distribució de l’ocupació entre el sector públic i el privat, jo comprenc els motius que han portat a l’amic Lluís a fer la conyeta.

Comunitat Autónoma Sector Públic Sector Privat %
xifres en milers  
Andalucía 506,1 2139,8 23,65
Aragón 98,8 400 24,70
Asturias (Principado de) 71 275,2 25,80
Balears (Illes) 57,3 358,8 15,97
Canarias 141,3 647,4 21,83
Cantabria 40,8 167,5 24,36
Castilla y León 179,8 655,9 27,41
Castilla – La Mancha 151,5 515,8 29,37
Cataluña 367,3 2565,7 14,32
Comunitat Valenciana 246,3 1579,8 15,59
Extremadura 99,7 223,4 44,63
Galicia 191,3 730,8 26,18
Madrid (Comunidad de) 465,7 2173,8 21,42
Murcia (Región de) 78,5 446,4 17,59
Navarra (Comunidad Foral de) 38,5 196,4 19,60
País Vasco 135,8 657,5 20,65
Rioja (La) 21,1 93,8 22,49

Aquest quadre, realitzat amb les dades de la BD INE, ens diuen que mentre la relació entre funcionaris i contractats de totes les administracions i els treballadors assalariats del sector privat és del 14,32% a Catalunya (tot i tenir transferides les competències en seguretat), del 15,50% al País valencià i del 15,97% a les Balears, a Andalusia (23,65%), Aragó (24,70%), Astúries (25,80%), Canàries (21,83%), Cantabria (24,36%), Castella Lleò (27,41%), Castella la Mancha (29,37%), Galícia (26,18%), Madrid (21,42%), País Vasc (20,65%) i la Rioja (22,49%), passen del 20%, Múrcia i Navarra es queden per sota d’aquest percentatge per poquet. El campió d’aquest rànquing però és Extremadura, un 44,63% dels seus treballadors son funcionaris treballen per alguna administració, quasi bé 45 de cada 100!!!. Cal tanta dedicació pública?.

Lluny de la meva intenció fer mala sang a ningú, no sigui que també a mi m’acabin portant als tribunals, veient això potser fora bo que enlloc de perdre el temps en creuades mediàtiques els de la Junta es dediquessin a fomentar el desenvolupament en el seu territori que és el que hem estat fent des de sempre per exemple a Catalunya i que ha permès a molts conciutadans seus venir a guanyar-se la vida a casa nostra treballant durament cosa que a casa seva no els han procurat fer, enlloc de malgastar els diners que reben perpetuant la cultura dels “manguitos” i les viseres.

6 Comments
  • Pingback:Independentisme pragmàtic | En veu alta
    Posted at 08:04h, 04 agost Respon

    […] setmana passada, en la conversa que es va encetar en el meu darrer post, “Lluís Suñé i Extremadura“, en José Rodríguez, editor del “Observatori de cyberpolítica de Joselito” em […]

  • admin
    Posted at 22:58h, 31 juliol Respon

    Hi estic d’acord, de fet llegeixo i intervinc en diferents blogs escrits en castellà i el que he observat és que quan em poso a defensar aquestes idees de manera coherent i moderada, fins i tot m’han acabat insultant.

    Jo soc dels convençuts de que si alguna vegada s’arriba a tenir un estat propi, s’hi arribarà principalment per la percepció dels ciutadans de que econòmicament parlant ens estan fent la perla i que no s’atenen les nostres necesitats i a més som mal vistos per la resta, més que per qüestions nacionals, o culturals. L’independentisme modern té a veure més amb el benestar que amb cap dels trets de un passat recent.

    Salut i €

  • Jose R.
    Posted at 21:32h, 31 juliol Respon

    Eduard:

    El que estaria molt bé, es que com que no ens independitzarem d’Espanya en una perspectiva a curt o mitj termini (tampoc és que jo ara em mulli per això), els sobiranistes ens doneu un cop de mà a la blogosfera (i dic amb “g”) per a què amb arguments com a mínim els “progres” de la resta de l’estat entenguin que demanem recursos per a un estat del benestar com a mínim igual de bó que l’andalús o l’extremeny.. perquè si et soc sincer… l’autisme de la catalanosfera és tan gran que som 3 ó 4 blocaires catalans defensant els arguments fora de l’àmbit catosfèric.

  • admin
    Posted at 17:27h, 31 juliol Respon

    Ja he rectificat la dada, José, gràcies per aclarir-ho.

  • admin
    Posted at 17:24h, 31 juliol Respon

    Ok, les dades però com tu dius difereixen poquet. De fet el que he volgut establir és la relació entre els ocupats directament per les administracions i els del sector privat.

    Hi haurien altres dades que es podrien extreure, com son la de la població total, la dels pensionistes en les seves diferents modalitats i la dels aturats.

    En qualsevol cas, la situació d’Extremadura continua sient quasi be tan dolenta com al principi de la nostra democràcia i això és el que em dol, perquè per exemple a Irlanda amb una situació semblant, ja fa temps que han sortit del pou, mentre que aquí, per la manca de rigor, no s’ha volgut afrontar mai que s’han fet les coses malament.

    Si un territori que ha tingut la solidaritat nacional i a de la UE, està encare com està, és que alguna cosa no s’ha fet massa be.

    Lo del amic Suñé, no deixa de ser una broma de mal gust que alguns han intentat rendibilitzar políticament, que hauriem de dir tots nosaltres els catalans amb la d’hosties que ens han fotut històricament?.

    Salut i € company

  • Jose R.
    Posted at 16:54h, 31 juliol Respon

    Hola Eduard:

    Només una matització, perquè en el fons les dades s’alterarien una mica però no en lo essencial. El que calcules són treballadors del “sector públic” però això no significa funcionaris, per exemple els treballadors de concessions són privats però del sector públic, igual que els treballadors del sector privat que cobreixen un servei públic (per exemple els concerts educatius o la sanitat privada).

    Igualment quan fas el càlcul a Catalunya un 8% dels assalariats són funcionaris o interins (és a dir personal a sou directe d’una administració pública) i Extremadura ho és el 31%.

Post A Comment