La crisi de la “no crisi”

16 jul. La crisi de la “no crisi”

L’inici de vacances d’aquest estiu de “no crisi” es va encetar ahir amb l’anunci de la suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, empresa lligada a Fernando Martín, ex president efímer del R. Madrid. En la batzegada ha deixat com a regal uns deutes de quasi bé 7.000 milions d’euros i ha portat la incertesa als més de 300 treballadors que es veuran immersos en un ERO que ahir es va anunciar. Les més de 12.000 famílies que estaven en tractes amb ells per a la compra de un habitatge hauran de creuar els dits tot i esperant que l’habitatge promès se’ls entregui o en el seu defecte puguin recuperar els diners que els varen avançar, mala peça al teler per a tots ells.

Les èpoques de crisi generalitzada solen tenir com a denominador comú un efecte dominó que sembla no tenir mai fi. Si aquesta ha començat per l’esmorrada de un sector financer embogit per una guerra hipotecària que els ha portat a fer sobre taxacions dels immobles que finançaven al 120% o 130% del seu valor de mercat, ara està passant ja factura inexorablement a un sector constructor i immobiliari que amenaça amb provocar el pànic col·lectiu, lamentablement això només acaba de començar.

Potser la tàctica emprada fins avui pel govern del ZP, jugant amb la semàntica i amagant les conseqüències que ja estem començant a patir, hagi estat l’exercici assenyat dels qui volen prevenir una desbandada general tot i haver transitat durant aquest temps per una campanya electoral en el que s’ha perdut un temps preciós anant a la captura de vots i obviant els problemes, tant de bo tinguéssim tots tant clar que aquest seny els ha portat ja a l’adopció de les mesures necessàries per minimitzar els desastrosos efectes. Ho dubto de veritat.

Si ens situem en la posició del que veu en cada desgracia una oportunitat, podríem valorar com a positiu l’evidència de que el nostre sistema econòmic i el mercat laboral també, necessiten un canvi de dalt a baix que possibiliti de una banda una sortida més ràpida de la crisi i la preparació per iniciar una nova etapa amb unes bases de creixement més sòlides i duradores que la construcció i el turisme estiuenc. Ara és un moment excel·lent per a fer-ho.

La crisi, recessió, desacceleració accelerada, època de vaques magres o com la volem anomenar, deixa al seu pas les marques del desastre i un nombre elevat de víctimes com si de un tsunami es tractés i els efectes més cruels els veurem en la tardor-hivern. Curiosament els qui l’han provocada, en sortiran enfortits i amb uns resultats anuals positius de dues xifres com a mínim. A aquests no els agafen mai amb els pixats al ventre, als que han de pagar la descomunal hipoteca cada mes, és clar que si.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.