L’opi del poble

30 juny L’opi del poble

L’esport en ple segle XXI continua essent, forçant l’afirmació de Karl Marx sobre la funció de la religió, l’opi del poble i ho és perquè de manera volguda o no, amb intenció o sense en cada esdeveniment esportiu de seleccions es fa més evident que el recurs “nacionalista” des de on millor es vehicula és des de l’esport d’elit.

Les celebracions d’ahir amb les samarretes vermelles, les banderes espanyoles de totes les mides, l’exhibició marquetiniana del “toro” d’osborne, les galtes pintades de groc i vermell i els crits exaltats evocant l’èpica del Cid, varen fer oblidar fins i tot, aquesta crisi no reconeguda que tots patirem amb el mateix excés que la xerinola i la disbauxa d’ahir, a partir d’aquest dilluns. No hi haurà fútbol de competició fins a finals d’Agost.

El govern socialista hauria de fer un monument als esportistes que a força de victòries, tant individuals com col·lectives, els regala cada cap setmana amb les seves actuacions la dosi diària per l’exaltació ciutadana i l’amnèsia grupal. Si els Nadal, Gasol, la Roja, Corredor, Alonso, etc. haguéssin existit en l’època del Generalísimo, no ens haguessim desfet de la dictadura ni amb aigua bullenta, aquesta és la trista realitat.

El recel, que l’expressió desbordada, violenta quasi bé, en l’esclat d’aquesta joia, desperta per exemple a Catalunya ens hauria de fer reflexionar, què haguéssim fet els catalans si en comptes de “la Roja” ahir hagués guanyat l’eurocopa la Quatribarrada?. Elucubracions apart, ens ho haurem de seguir imaginant, perquè avui per avui les seleccions catalanes només poden disputar amistosos, a vegades ni això.

2 Comments
  • edp
    Posted at 23:23h, 01 juliol

    Son menjades de coco d’aquelles que, per més que les busquis, no tenen ni cap ni peus.

  • Arqueòleg Glamurós
    Posted at 23:08h, 01 juliol

    Auvi hem dedcat el post a parlar del mateix1
    Jo rec que TT el futbol és un opi sigui espanyol o català, me la sua!