Juguem al Monopoly?
638
post-template-default,single,single-post,postid-638,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Juguem al Monopoly?

Juguem al Monopoly?

Avui s’han conegut els resultats del sector bancari espanyol en el primer trimestre del 2008 i ben lluny del que ens podríem imaginar, han augmentat els beneficis en més de un 10% respecte a l’any anterior. Però aquí que passa, no ens han estat explicant que en el darrer any hem viscut la pitjor crisi financera que la nostra memòria pot recordar? com és possible que mentre la gent del carrer les estem passant magres, tots aquests només fan que engruixir el compte de resultats?.

Hi ha algú que pugui entendre el perquè, després d’haver rebut els ajuts estatals en forma d’injeccions de liquiditat per a solucionar els efectes de una crisi que ells mateixos han provocat, en comptes de traslladar-la al mercat s’hagin dedicat a aprovisionar futures pèrdues mentre la gent continua amb l’aigua al coll i l’euroíbor no para de pujar. No ho entenc, noi, no ho entenc.

Com tampoc entenc la puja de l’electricitat per a cobrir el que en diuen dèficit de generació, ni la resolució del parlament europeu d’augmentar fins a 65 hores setmanals les nostres jornades laborals, ni l’increment brutal del preu del gas-oil com a conseqüència de l’especulació dels grans intermediaris, ni l’escassetat alimentària, ni ……

Algú, fins i tot podria creure que la política, que hauria d’estar al servei dels ciutadans, a qui serveix és a les grans corporacions. Això s’assembla a una partida de Monopoly amb els daus trucats.

Vés home, quines coses de pensar, cony!

10 Comments
  • admin
    Posted at 19:07h, 22 juny Respon

    Hola Carlos, benvingut a edp.cat.

    És part del seu negoci, ells creen la sensació d’abundància i quan els interessa, l’escassetat. Els demés, a veure-les venir i si tenim una mica de seny, quardar en els moments de vaques grasses per quan arribin les magres.

    Sempre miro de fer posts curts, ajuda a que la gent els llegeixi.

    Salut i €

  • Carlos
    Posted at 18:10h, 22 juny Respon

    M’ha agradat el teu article. Fins i tot m’he quedat amb ganes de llegir-ne més. Sé que una de les premises bàsiques dels blogs és que hi apareguin posts curts i fàcils de llegir, però sempre tinc la impresió de que se’n podria treure molt més del que la gent escriu.

    Tornant al tema del teu article, resulta també curiós que aquests mateixos bancs que demanaven la liquiditat són els mateixos que desprès reclamaran una disminució de (l’escàs) Estat de Benestar que tenim. Menys subcidis d’atur, menys pensions, menys despesa pública… I desprès corren per tal de socialitzar les pèrdues fent que les paguem entre tots i privatitzant els beneficis per, com bé dius, aprovisionar-se per a futures pèrdues.

  • admin
    Posted at 18:40h, 17 juny Respon

    Enric.

    La Rosa és aquella companya que et vaig dir que és de Mataró i us conei a tu i els teus germans.

    Salut i €

  • Enric
    Posted at 13:45h, 17 juny Respon

    Rosa,

    D’on t’ha sortit això de Fontde?. Només ens anomenen així a nivell de Mataró. Coneixes algú de la família?.

    Enric Fontdeglòria i Rius

  • Enric
    Posted at 13:43h, 17 juny Respon

    Eduard,

    És la Rosa la persona que em vas dir per anar a Mataró, a conèixer-la?. Quan vulguis quedem.

  • admin
    Posted at 21:34h, 14 juny Respon

    Ara t’ho anava a dir, Rosa. Heu anat a coincidir en aquest post eels dos de Mataró !!. Sí que l’és en Fontde, Rosa.

    Salut i €

  • Rosa
    Posted at 20:41h, 14 juny Respon

    enric ¿no seras en Fontde?

  • Rosa
    Posted at 20:40h, 14 juny Respon

    sLa economía siempre es cíclica, ya Jose le dijo al faraón lo de 7 años de vacas gordas y 7 de flacas de acuerdo que ni son exactos los años ni la duración de las crisis, pero siempre han existido la gente al bajar el interés compra sobre su posibilidades economicas y a la que sube un poco o un mucho el dinero viene el !!boomm¡¡crisis al tanto, nunca un banco esta para perder dinero si no para ganarlo, y¿quien dan dinero a lo partidos para financiar su campaña? amor con amor se paga. cuanto a las horas da risa se supone que la horas se tendrán que pagar ¿a que precio? en plena crisis mundial ¿lo veis factible?¿no sera para asustar al trabajador? no me creo nada,quieren que seamos como e EEUU, pero por suerte no lo somos, tiempo al tiempo todo se andará

  • admin
    Posted at 19:16h, 14 juny Respon

    Hola nano,

    Però això era abans !!! Ja ho veus aquí passem de promocionar les pre-jubilacions a vler-nos fer treballar 65 hores a la setmana !!.

    Salut i €

  • Enric
    Posted at 18:58h, 14 juny Respon

    Només comentar que fa uns quaranta anys, recordo un programa de TVE que es deia: SIGLO XXI (fet als EEUU), on preveien que en aquest segle la gent solament treballaria unes dues o tres hores al dia. Que a la resta del dia es podria dedicar a la cultura, esport, etc..

    En fi, quan algú em parla del futur, m’emprenya molt, perquè ho veig TOT pitjor!.

    Hauríem de mirar que el dia a dia fossi interessant i tenir il.lusions a curt termini.

    Salut Eduard i cia.

Post A Reply to admin Cancel Reply