Cor trencat

13 juny Cor trencat

Esquerra és a hores d’ara, la constatació de les divisions internes amb les que varen accedir a les “primàries” del cap de setmana passada. La realitat, un cop poc més de 2000 dels 10.000 militants d’esquerra, varen dipositar la papereta en les urnes, és que la divisió que abans s’intuïa avui s’ha fet realitat. El partit te el cor trencat i el més greu de tot, no per diferències ideològiques, sinó per desavinences personals.

Avui, un cop fet evident la divisió quasi perfecte en porcions triangulars de vint-i-cincs per cents, els quatre perdedors s’afanyen per aconseguir les majories que la militància els ha negat, els pactes son damunt de la taula i rés s’hauria de descartar, ja que Puigcercosistes, Carreterians, Carodistes i Bertranistes tenen a la ma tocar teta, a poc que els comissionats en les negociacions, es posin d’acord.

Un lamentable espectacle que acabarà deixant les coses tal i com estaven abans, amb l’única certesa de que Carod ho té Magre per reeixir dins el partit que va fer gran. El catalanisme en el seu conjunt en serà el gran perjudicat del gran merder d’esquerra.

Valdrà la pena estar atents a les ponències del congrés i al que en surti de tot plegat, perquè després d’aquest i del del Partit Popular del més vinent, la nòmina de cadàvers polítics es pot incrementar de manera espectacular.

6 Comments
  • Trina
    Posted at 13:56h, 18 juny

    Vinga, posa-t’hi, jo també ho faré, a veure que en traiem… salut

  • admin
    Posted at 10:55h, 16 juny

    Hola Arqueòleg i Trina.

    Possiblement, el que s’està vivint els darrers mesos, és el que menys podriem exemplificar com a funcionament democràtic. És obvi que els personalismes mai no son bons i l’assemblearisme possibilita tot això donant a més d’afegitó una sensació d’ingovernabilitat exageradament gran. Jo et faria una altra pregunta Arqueòleg, contestant a la teva, l’esquerra de Puigcercós, pel fet de ser pretesament assemblearia, ha estat un exemple de democràcia interna? us enrecordeu de com varen gestionar la crisi en temps de la Rahola i el Colom?.

    Els moviments assemblearis potser tenen la seva raó de ser en àmbits molt més reduïts que no pas en un partit que està en el govern, perquè senzillament el que es necesita en aquests casos és estabilitat.

    El que els dos reclameu, és la manca de participació dins les organitzacions polítiques i això es pot aconseguir d’altres maneres sense pagar-ne el cost que per exemple està pagant ara Esquerra i de rebo el tripartit.

    El concepte de democràcia participativa, és per a mi una altra cosa, el meu model més proper seria un concepte de primàries com les dels EUA que té sentit en un model presidencialista que aquí no tenim i per a les eleccions als Parlaments, llistes obertes i la creació dels districtes electorals, això possibilitaria que qualsevol pogués votar a qui creu més proper, en comptes de votar a sigles que per a límit del absurd, fan que per exemple la Maria Teresa de la Vega, pugui presentar-se per les llistes de València, quan potser només hi ha anat en Falles.

    Bon tema per un post, m’hi poso.

    Salut i €

  • Trina
    Posted at 09:51h, 16 juny

    Eduard,
    penso com l’arqueòleg que aquest procés és dur i deixa entreveure democràcia a batzegades en aquestes pseudoprimàries, de tota manera crec que tenen una oportunitat única per fer-se grans com a partit i aquesta no la poden deixar perdre perquè sinó els grans (PSC i CiU) se’ls menjaran vius…

    salut

  • Arqueòleg Glamurós
    Posted at 09:45h, 16 juny

    Creus que seria millor un partit autoritari, amb una sola veu i sense democràcia interna?

  • admin
    Posted at 11:32h, 14 juny

    Hola company.

    Aquest és el problema que sorgeix quan els protagonismes personals, els egos, es sobreposen al que tindria que ser, per si et serveix et diré que això passa en qualsevol entorn de la nostra vda, laboral, esportiu, etc. i el polític, no en podia quedar exent.

    Salut i €

  • Un merdé
    Posted at 22:40h, 13 juny

    Llastimos, fem llastima.