El país de l’himne sense lletra
636
post-template-default,single,single-post,postid-636,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El país de l’himne sense lletra

El país de l’himne sense lletra

Definitivament, Espanya és un pais de pandereta. Només cal un bon resultat de fútbol per fer aflorar el ranci nacionalisme que tants porten a dintre. Ahir 4 a 1 contra Rússia i es desfermà tot, només ens faltava això, després que Pau Gasol jugués les finals de l’NBA, el cap de setmana Pedrosa guanyés la cursa a Montmeló i el Nadal arrasés en la final del Roland Garrós, Deu meu quin país !!.

Però el que més sorprèn de tot és que pels espanyols, el concepte de “nacionalista” només s’aplica en l’extrarradi, en la perifèria d’aquesta sèrie de cercles concèntrics en la que es va des de Madrid, “al cielo” com si el que ells transpúen no ho fós, i del pitjor. El més curiós però és que “la roja” posa d’acord a la SER i al la COPE a l’hora de fer el ridícul més espantós, algú els dirà alguna cosa als seus locutors, sobre el lamentable espectacle que varen oferir al narrar els gols?.

Aquesta follia desmesurada en la que es passa des de la profunda depressió a creure’s els millors del mon, apel·lant a l’èpica i a la testosterona és una de les coses que em porten a desitjar, que a la selecció l’eliminin com més aviat millor, com de costum, el meu cor quatribarrat nacionalista perifèric i insumís és incapaç de suportar més demostracions com les d’ahir més enllà del proper dijous i si al final passen, que els eliminin a quarts que és el que toca i que tot quedi altra vegada en el seu lloc.

I si tots aquests paranòics de fireta tenen un petit moment per a la reflexió, entre comparació del tamany de les parts nobles de Villa amb el cap del locutor i desafinar el “Asturias patria querida” o cantar l’himne del “lo, lo, lo“, que comptin per curiositat quanta d’aquesta glòria la deuen al països catalans (en bàsquet el 55%, waterpolo el 100%, qualsevol modalitat de hocquei per damunt del 75%, val la pena seguir?), segur que els baixa la trempera de cop. Per això no ens donen les seleccions, si Catalunya en tingués, aquests carallots haurien de cantar els segadors.

Tags:
,
6 Comments
  • admin
    Posted at 17:35h, 16 juny Respon

    Hola Jon.

    No tiene nada que ver conlo que comentas el hecho de la euforia desmedida de la que hacen gala en la SER o la COPE. A mi personalmente, me gustaría que España quedase campeona, pero me da un nosequé que alguien pudiera identificarme con esos energúmenos que no favorecen en nada a la hora de concitar simpatías, si a ti no te lo parece, lo encuentro perfecto.

    Yo no destilo nada, Jon, simplemente relato unos hechos otra cosa es que a eso tu le veas un deje catalanista cuando precisamente expongo en el post las razones por las que yo y mucha más gente no nos identificaremos jamás con la selección española.

    Por cierto, ayer me lo pasé pipa con el ascenso del Girona a 2ª división.

    Salut i €

  • Jon Kepa
    Posted at 16:31h, 16 juny Respon

    A ningún asturiano le hace ni puñetera gracia que se use su himno como aquí se le usa.
    Os lo dice alguien que conoce muy bien Asturias.
    Y a los que nos sentimos españoles tampoco nos hace nada de gracia ese catalanismo que destilais cuando os conviene.
    Seamos serios, si no quereis españolismos, dejad de lado otros nacionalismos.
    Saludos.

  • admin
    Posted at 11:01h, 16 juny Respon

    Aquesta “faclitat” a l’hora d’identificar qualsevol cosa amb el concepte polític d’Espanya, només té l’exemplerificació a Espanya.

    L’Espanyolisme és potser una de les formes de nacionalisme més corrosives i perilloses que hi han avui en dia a tota europa, fins i tot son capaços de negar que per molta gent a Catalunya i Euskadi el concepte d’Espanya que ells defensen, no el comparteixen, negant-los la possibilitat d’expressar-lo en un referendum.

    Entenc el perquè els fa tanta enguinia que algún dia Catalunya o Euskadi puguin tenir selecció pròpia

    Salut i €

  • trina
    Posted at 21:36h, 12 juny Respon

    Eduard,
    no hi ha diferències quan es tracta de defensar un model d’Espanya que no és el nostre, per això els costa tant sentir-se com nosaltres, i a nosaltres sentir el que ells senten…identitat i país, dos ítems indisolubles que parlen de cor i no del cap…
    salut

  • saltenc
    Posted at 14:41h, 12 juny Respon

    Generalment el periodisme esportiu en aquest pais és de republica bananera i concretament la SER i la COPE també ho són amn la informació convencional.

  • Jordi Mata
    Posted at 09:36h, 12 juny Respon

    Eduard, Dons jo trobo molt normal que la majoria del sportistas mentats i d´altres no tan coneguts que tan els i foti l´himne nacional el Asturias querida y Un bon cop de falç, ja que la majoria d´aquets espanyols tenen la seva residencia fora d´Espanya i tributan els seus impostor a paisos que son paradisos fiscals, potser que l´unic que se salvi es el Gasol ja que aquets si que es considera español al demostrar la seva negativa de forma part d´una selecció catalana. i en cuand al public español que acudeixen com a seguidors amb autocars es llastimós,ja que durant el viatge canten des “Valencia es la tierra…de las flores..depres Asturias querida i cuant estant mes beguts desde Santurce a Bilbao vendo sardina..i en cuand estan al camp ja en tenen prou amb el Manolo del Bombo. Salud i petroli.

Post A Comment