El país de l’himne sense lletra

Definitivament, Espanya és un pais de pandereta. Només cal un bon resultat de fútbol per fer aflorar el ranci nacionalisme que tants porten a dintre. Ahir 4 a 1 contra Rússia i es desfermà tot, només ens faltava això, després que Pau Gasol jugués les finals de l’NBA, el cap de setmana Pedrosa guanyés la cursa a Montmeló i el Nadal arrasés en la final del Roland Garrós, Deu meu quin país !!.

Però el que més sorprèn de tot és que pels espanyols, el concepte de “nacionalista” només s’aplica en l’extrarradi, en la perifèria d’aquesta sèrie de cercles concèntrics en la que es va des de Madrid, “al cielo” com si el que ells transpúen no ho fós, i del pitjor. El més curiós però és que “la roja” posa d’acord a la SER i al la COPE a l’hora de fer el ridícul més espantós, algú els dirà alguna cosa als seus locutors, sobre el lamentable espectacle que varen oferir al narrar els gols?.

Aquesta follia desmesurada en la que es passa des de la profunda depressió a creure’s els millors del mon, apel·lant a l’èpica i a la testosterona és una de les coses que em porten a desitjar, que a la selecció l’eliminin com més aviat millor, com de costum, el meu cor quatribarrat nacionalista perifèric i insumís és incapaç de suportar més demostracions com les d’ahir més enllà del proper dijous i si al final passen, que els eliminin a quarts que és el que toca i que tot quedi altra vegada en el seu lloc.

I si tots aquests paranòics de fireta tenen un petit moment per a la reflexió, entre comparació del tamany de les parts nobles de Villa amb el cap del locutor i desafinar el “Asturias patria querida” o cantar l’himne del “lo, lo, lo“, que comptin per curiositat quanta d’aquesta glòria la deuen al països catalans (en bàsquet el 55%, waterpolo el 100%, qualsevol modalitat de hocquei per damunt del 75%, val la pena seguir?), segur que els baixa la trempera de cop. Per això no ens donen les seleccions, si Catalunya en tingués, aquests carallots haurien de cantar els segadors.